Internacional21/06/2015

L'Estat Islàmic omple Palmira de mines i explosius

Es desconeix si els jihadistes tenen plans per destruir les ruïnes o protegir-se d'incursions

Efe
i Efe

El CaireCombatents del grup jihadista Estat Islàmic (EI) han col·locat nombrosos explosius i mines en diferents parts de les ruïnes de la ciutat siriana de Palmira, catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons ha denunciat l'organització Observatori Sirià per als Drets Humans, que té una xarxa de voluntaris per tot el país, es desconeix si els jihadistes els han posat per destruir les ruïnes històriques o per evitar l'avanç de les forces fidels al règim sirià, que intenten recuperar la zona.

Cargando
No hay anuncios

Les ruïnes de Palmira, situades al centre del país, són un dels sis llocs sirians que estan inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Situada en un palmerar, Palmira va ser en els segles I i II després de Crist un dels centres culturals més importants del món antic i un punt de trobada de les caravanes que feien la Ruta de la Seda, que travessaven l'àrid desert del centre de Síria.

Abans que comencés la guerra, el març del 2011, aquestes ruïnes eren una de les principals atraccions turístiques de país i de la regió. L'EI, que a mitjan maig es va fer amb el control de la localitat de Palmira i de la zona monumental, el 26 de maig va difondre un vídeo amb imatges de les ruïnes en què aparentment no s'hi apreciaven danys.

Cargando
No hay anuncios

Des del febrer passat, els radicals de l'Estat Islàmic han destruït diversos llocs i museus arqueològics en les zones que controlen a l'Iraq. Les ruïnes assíries de Nimrud del segle XIII abans de Crist i de la ciutat de Hatra, patrimoni de la humanitat de la Unesco; el Museu de la Civilització de la ciutat de Mossul, capital de la província de Nínive; i el jaciment de Dur Sharrukin, capital assíria durant part del regnat de Sargó II (722-705 aC), han estat víctimes del pillatge i la barbàrie d'aquest grup.