L’Estat Islàmic: el 74è genocidi del poble yazidita

BarcelonaLa matinada del 3 d’agost del 2014 la Nareen Shammo dormia, a casa, a la ciutat iraquiana d’Erbil, quan el telèfon va començar a sonar. “Hem fugit de Sinjar, hem abandonat casa nostra, hi ha molts nens i necessitem aigua, sisplau, ajuda’ns”, deien els missatges. Així és com es va assabentar de l’èxode del seu poble -l’ètnia religiosa dels yazidites- i de l’ocupació del territori pels soldats de l’Estat Islàmic, que aquell dia van massacrar 3.000 homes. Des de llavors, treballa per l’alliberament de les dones i els infants que van caure en mans del grup terrorista, una feina que l’ha obligat a exiliar-se a Alemanya.

Abans de l’estiu del 2014, la Nareen havia fet de periodista nou anys a l’Iraq. Gràcies a les seves fonts va poder construir una xarxa d’informació sobre les noies que eren a les zones sota control de l’EI per localitzar-les i ajudar-les a escapar. “Durant els primers vuit mesos vaig mantenir contacte diari amb centenars d’elles per telèfon. M’explicaven el que els passava, les violacions a què les sotmetien, cada dia les sentia plorar”, diu.

El preu de la llibertat

Assegura que ella no ha pagat mai cap rescat, que només ha donat diners a les persones que les traslladen després de l’alliberament, però entén que les famílies ho facin. “Faran el que calgui per recuperar-les, encara que pagar signifiqui finançar els jihadistes”. Quan parla amb ells, amb els familiars, fa veure que és optimista, els assegura que les seves noies tornaran. “Estan trencats pel dolor, van perdent la paciència i l’esperança i jo els menteixo, sóc una mentidera. ¿Com puc convèncer-los si sé que desenes de dones i de nens se suïciden i moren en mans de l’Estat Islàmic? Al final, penso que s’ha de lluitar i somiar i que només així aconseguirem alliberar-les”.

Després d’abusar d’elles durant mesos, i que moltes hagin caigut malaltes, l’Estat Islàmic decideix vendre-les perquè ja no els fan servei. Per fer-ho, han muntat un negoci a través d’internet i de WhatsApp: un catàleg de dones. Els posen preu -entre 5.000 i 16.000 euros-. “Si són verges són més cares”, explica. A les que tenen menys sort les lloguen, per una nit, per dues, o per una setmana.

“Mai oblidaré la Zahre”, diu la Nareen. “No vaig saber res d’ella durant set mesos. Un dia em va trucar. Em va explicar que s’havia escapat, que havia intentat matar-se moltes vegades però que llavors em sentia dient-li «No et rendeixis, seràs lliure», i que no s’havia suïcidat gràcies a mi. Va ser meravellós i em va fer plorar”. Amb tot, encara que tornin, la vida de les yazidites no serà mai com abans. “Són en camps de refugiats, sense suport, soles; no hi ha cap projecte de govern per a la nostra comunitat, el govern kurd no els ofereix res”, diu la Nareen.

Recorda les històries de la seva àvia sobre la persecució del seu poble -que els islamistes radicals consideren herètic- i diu que no se la creia, que pensava que eren deliris d’anciana. “Ara sé que era real, perquè ho he viscut en pròpia pell, és el 74è genocidi del meu poble”.