L’EI fa servir armes que els EUA i l’Aràbia Saudita enviaven a Síria

BarcelonaL’Estat Islàmic (EI) va bastir el seu pretès califat a Síria i l’Iraq amb armes arribades a través d’empreses dels Estats Units i de l’Aràbia Saudita. I tot plegat, malgrat que hi ha una clàusula que impedeix la reexpedició de material militar sense el consentiment dels fabricadors, que, en aquest cas, van ser majoritàriament armers de la Xina, Rússia i països de l’Europa de l’Est com Romania i Bulgària.

Així ho reflecteix un informe de l’institut Conflict Armament Research (CAR) que detalla l’origen de més de 40.000 armes i municions confiscades al Daeix a Síria i l’Iraq entre el 2014 i el 2017.

De l’estudi es desprèn que l’objectiu dels Estats Units i l’Aràbia Saudita era facilitar armes a grups rebels que lluiten contra el president sirià, Baixar al-Assad, però que van acabar en un breu període de temps en poder de l’Estat Islàmic. En casos com el d’unes armes fabricades a Romania i d’unes altres produïdes a Bulgària, van passar en només dos mesos de la cadena de muntatge a Europa a mans dels terroristes.

L’informe del CAR detalla la procedència d’un total de 1.832 armes i més de 40.900 municions, així com una gran quantitat de components químics i tecnològics. També, gràcies a la col·laboració de governs i empreses productores, ofereix un detallat seguiment de les armes i la munició a través del territori controlat per l’EI. Des de Kobane, al nord de Síria, fins a Mossul, a l’Iraq.

Armes xineses i europees

L’estudi del CAR ha detallat que la majoria de les armes utilitzades per l’EI van ser dissenyades durant el període de la Unió Soviètica i produïdes en llocs com la Xina, Rússia i països de l’Europa de l’Est. Les armes més comunes, tant a Síria com a l’Iraq, són els rifles d’assalt, les pistoles de mitjà abast, les metralladores lleugeres i les carabines.

Segons l’informe, la majoria de les armes petites provenen de països que van signar el Pacte de Varsòvia (estats de l’entorn de l’URSS), mentre que només el 3% del total tenen l’origen en estats membres de l’OTAN. Aquest factor demostra, segons el CAR, que l’Estat Islàmic no va capturar gaires armes nord-americanes després de la caiguda de Mossul, el juny del 2014.

Pel que fa a la procedència de les armes, cal diferenciar entre les que van ser capturades a l’Iraq i les que el Daeix va obtenir a Síria. En el primer cas, més de la meitat de les armes utilitzades a l’Iraq per l’EI van ser fabricades per la Xina (55%). D’altra banda, les armes utilitzades per l’Estat Islàmic a Síria van ser fabricades sobretot a Rússia (22%) i a la Xina (20%), però també a Hongria, Romania i Bulgària.

La majoria de les armes obtingudes tant a Síria com a l’Iraq van ser fabricades entre els anys 1960 i 1989, tot i que també n’hi ha de més modernes elaborades a la Xina i Bulgària.

Pel que fa a la munició utilitzada per l’EI, el CAR ha obtingut més de 40.000 peces, unes 29.100 a l’Iraq i gairebé 12.000 a Síria. L’informe ha identificat 38 països productors de munició, entre els quals destaquen Rússia i la Xina, que engloben el 50% del total. Romania (12%), els Estats Units (7%-8%) i Bulgària (4%-5%) també han estat alguns dels països que més munició han produït.

A diferència del que passa amb les armes, la munició utilitzada pel Daeix és relativament nova, perquè es va fabricar a partir de l’any 2010. D’altra banda, la majoria de productes químics obtinguts per l’Estat Islàmic per fabricar explosius tenen l’origen a Turquia. Alumini, fertilitzants com el nitrat d’amoni i detonadors elèctrics són sols alguns dels exemples més destacats.

Ferit i derrotat, però ben armat

La situació de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq ha canviat molt els últims anys. La proclamació del califat l’any 2014, a mans d’Abu Bakr al-Bagdadi, va posar en alerta els estats del Pròxim Orient i també de la resta del món. Tres anys més tard, el poder del Daeix ha disminuït considerablement amb la pèrdua del control de ciutats clau com Mossul (Iraq), al juliol, i Raqqa (Síria), a l’octubre. El primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va proclamar a finals del 2017 la victòria definitiva contra l’Estat Islàmic, mentre que a Síria les forces afins al president, Baixar al-Assad, amb el suport de Rússia i l’Iran, continuen amb l’ofensiva contra el Daeix i els grups de l’oposició.

Malgrat la pèrdua de control del territori, la batalla contra el Daeix encara no s’ha acabat. Segons l’informe del CAR, el grup terrorista encara té una gran quantitat d’armes i, a més, té la capacitat de fabricar explosius i bombes químiques. Per això l’expert en terrorisme jihadista Carlos Igualada considera que la manera d’actuar de l’EI canviarà els pròxims anys. Segons Igualada, el Daeix s’ha convertit en un “moviment insurgent” que aprofitarà qualsevol ocasió per dur a terme atemptats terroristes.

Per evitar que torni a recuperar el control d’una part del territori de Síria i l’Iraq, l’expert assegura que els dos països necessiten estabilitat política i social perquè la població no doni suport a cap grup terrorista. Tot i això, Igualada adverteix que el clima bel·ligerant entre l’Aràbia Saudita i l’Iran podria derivar en el suport d’algun d’aquests països a “diversos moviments terroristes per aconseguir un efecte negatiu sobre el seu rival”. Moviments com l’EI, però també com la filial d’Al-Qaida a Síria, el Front al-Nusra.

Les rutes d’entrada del material bèl·lic

Encara que el CAR no ha pogut demostrar amb total seguretat quina ha sigut la principal via d’entrada de les armes tant a Síria com a l’Iraq, l’informe sí que assenyala tres corredors pels quals l’Estat Islàmic n’hauria aconseguit. El primer anava des de Kobane fins a Mossul, recorrent tot el nord de Síria i l’Iraq. Els altres dos corredors passaven pels rius Tigris i Eufrates, unint les ciutats de Mossul i Al-Hasakah, al nord de l’Iraq i Síria, respectivament, amb les de Ramadi i Fallujah, al centre de l’Iraq. Les fronteres de Turquia i Jordània també eren dos llocs d’accés.