L'esperit de la Revolució Taronja torna a la capital d'Ucraïna

Kíev/lvivDesenes de milers de persones omplen des del cap de setmana la plaça de la Independència de Kíev, la Maidan Nezalezhnosti que va ocupar portades internacionals durant la Revolució Taronja del 2004. Nou anys després, el no del president Víktor Ianukóvitx a alliberar l'ex primera ministra Iúlia Timoixenko perquè rebi tractament mèdic a l'estranger ha despertat aquell fantasma taronja. El no a Timoixenko -que ahir va declarar-se en vaga de fam- ha estat també l'adéu ucraïnès a fer un pas cap a Brussel·les després que Kíev es negués dijous a signar un acord d'associació amb la UE. El president encaixa les mans amb el Kremlin, que continua tenint la clau de l'aixeta del gas. I l'hivern ja comença a notar-se.

"Ha faltat una campanya d'informació als ciutadans", indica Irina Suixko, presidenta de l'ONG Europa Sense Fronteres, que reclama una liberalització del règim de visats. L'escriptora i traductora Natalka Sniadanko considera que la Revolució Taronja va portar il·lusió, però critica que tant els proeuropeus com els prorussos estan en contra, per exemple, d'un tracte igualitari als homosexuals. "Fins que això no canviï, no avançarem".

"Ara es parla de Timoixenko, però per als ucraïnesos ja no era un tema", diu Roland Kaixni, un empresari alemany que va obrir la fàbrica Henkel a Kíev. Kaixni viu des de fa set anys a Ucraïna i assegura que mai ha pogut aprendre ucraïnès: s'ha mogut sobretot per la capital i l'est del país. En ciutats com Donetsk, a l'est, el rus és la llengua a l'escola i les administracions. "La Revolució Taronja va provocar que es parlés i es llegís més en ucraïnès a les regions russòfones i a les grans ciutats, com la capital", matisa Sniadanko.

"Europa acaba a Lviv"

Kaixni ha obert ara una filial a prop de Lviv, a l'oest. Ciutat polonesa, habsburguesa, soviètica, ucraïnesa, a Lviv l'ucraïnès es parla al carrer, a l'escola, a les administracions, i cada cop més jovent desconeix el rus: les llengües estrangeres són l'alemany, l'anglès, el francès. En una exposició d'art, un llibre del segle XVIII rep els visitants: "Europa s'acaba a Lviv". A la nit, a la discoteca Picasso em donen un disc de vinil, l'objecte simbòlic per demanar una cançó al DJ. Amb lletres grosses, advertència: "Not in Russian" .

En rus parlo amb quatre noies que treballen com a promotores a la nova filial de l'alemany. Totes de l'est, han preferit mudar-se a més de mil quilòmetres per treballar en una empresa estrangera que els paga com a mínim el doble que una d'ucraïnesa. Un funcionari públic cobra de mitjana uns 115 euros nets al mes, que a partir de desembre serà el salari mínim interprofessional. Elles en cobren 450. Un treballador de fàbrica no especialitzat en una empresa estrangera en cobra uns 225; un top manager pot arribar als 1.800. Comenten que la manera de treballar és més estructurada. Per als empresaris, signar l'acord amb la UE suposaria abaratir despeses, ja que moltes primeres matèries, com l'alumini, s'han d'importar.

Però hi ha requisits per a la signatura de l'acord, com la batalla contra la corrupció, que segueixen suspesos. Les professions estratègiques són les més corruptes: policies, metges i jutges, en un sistema en què la sanitat s'ha de pagar i els ciutadans saben quants bitllets calen al sobre per aconseguir certs serveis. Ucraïna té carbó, però sobretot territori: sense comptar Rússia, és el país més extens d'Europa. I s'hi especula. Els preus oscil·len entre els 600 euros el metre quadrat a Kíev i els 2,5 als afores de Lviv. Les empreses estrangeres només poden llogar terrenys per un màxim de 49 anys; la compra només es permet a través d'una filial. La sueca IKEA va encaixar mans amb l'expresident Víktor Iúsxenko, però encara no ha aconseguit terrenys a Ucraïna. "Per poder canviar alguna cosa, els partits han de sorgir de les bases, no des de dalt", comenta Stepan Krut, enginyer. "La política aquí és només interessos i convertir-se en membre del Parlament vol dir aconseguir la immunitat".