L’esperit del ‘Je suis Charlie’es manté viu un any després

ParísPassaven pocs minuts de dos quarts de dotze del migdia quan, al discret número 10 del carrer de Nicolas Appert, al districte 11 de París, ressonaven uns trets eixordadors. Els germans Chérif i Saïd Kouachi irrompien, armats amb Kalàixnikovs, a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, on tenia lloc l’habitual reunió editorial dels dimecres. Hi van matar onze persones, entre les quals hi havia alguns dels caricaturistes estrella del diari: Charb, Cabu, Tignous, Honoré i Wolinski.

L’atac terrorista d’aquell fatídic 7 de gener d’ara fa un any també es va cobrar la vida de Frédéric Boisseau, l’operari de manteniment que era al vestíbul de l’edifici quan els germans Kouachi van entrar-hi; Franck Brinsolaro, l’escorta de Charb; Mustapha Ourrad, el corrector del setmanari que acabava d’obtenir la nacionalitat francesa; Michel Renaud, periodista i conegut de Charb que aquell matí era de visita a la redacció; Elsa Cayat, psiquiatra i col·laboradora habitual del setmanari, i Bernard Maris, economista i columnista.

La dotzena víctima d’aquell bany de sang -el primer dels dos que viuria França l’any 2015- va ser Ahmed Merabet, agent de policia que patrullava per la zona i que es va topar amb Chérif i Saïd Kouachi mentre fugien pel bulevard Richard Lenoir. Una carnisseria humana que els Kouachi van justificar en nom del profeta per venjar-se de les diverses caricatures de Mahoma que el setmanari havia anat publicant des del 2006. La primera, a la portada del número 712, era un dibuix del profeta plorant, lamentant-se de com de difícil és “ser estimat per idiotes”. Aquesta crítica als integristes musulmans, firmada per Cabu, va posar el setmanari al punt de mira dels islamistes radicals. Però tot i les primeres amenaces rebudes, Charlie va continuar fent bandera de la llibertat d’expressió i la sàtira, i el 2007 va reproduir 12 caricatures de Mahoma publicades al diari danès Jyllands-Posten que també van causar gran enrenou als països musulmans.

La matinada del 2 de novembre del 2011, la seu del setmanari, llavors al districte 20, va rebre un primer atac físic: un artefacte incendiari va destruir les instal·lacions de la redacció. La direcció de Charlie Hebdo va veure aquest atac com una resposta directa al seu número anterior, rebatejat com a Charia Hebdo, on es reproduïa en portada una altra caricatura del profeta que amenaçava d’infligir “cent fuetades si no et mors de riure” llegint el diari. Dies més tard, a alguns dels integrants del setmanari se’ls va proporcionar escorta personal. Des de llavors, i un cop situats a la nova seu del carrer Nicolas Appert -gairebé en la clandestinitat, per passar desapercebuts-, la redacció de Charlie Hebdo no havia rebut cap més agressió fins al tràgic 7 de gener del 2015.

Setmana d’homenatges

Amb motiu del primer aniversari d’aquest atac terrorista, el president François Hollande i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, juntament amb el primer ministre francès, Manuel Valls, van inaugurar fa dos dies una placa en memòria de les víctimes de l’atemptat contra la redacció de Charlie Hebdo, una altra dedicada a Merabet, l’agent de policia mort d’un tret al cap per un dels germans Kouachi, i una tercera per als quatre ostatges del supermercat kosher abatuts el 9 de gener per Amédy Coulibaly, el mateix terrorista que el dia abans havia matat una policia municipal en pràctiques, Clarissa Jean-Philippe, a qui també es va dedicar una placa ahir.

Avui, coincidint amb el dia exacte de la matança, el president francès anirà a la prefectura de policia de París per felicitar l’any nou a les forces de seguretat implicades en l’operació de protecció antiterrorista Sentinelle, iniciada després del brutal atac al setmanari i que va suposar el desplegament de 10.000 militars pels carrers de tot el país per protegir, essencialment, edificis religiosos i centres estratègics francesos.

En aquell moment es feia difícil pensar que, tan sols uns mesos després, el 13 de novembre, la capital francesa tornaria a ser colpejada per la barbàrie jihadista. El seguit d’atemptats que van tenir lloc a París aquell dia, amb el resultat final de 129 víctimes mortals, estan inevitablement presents en els actes en record de l’atac a Charlie Hebdo.

Número especial

Entre aquests homenatges també hi ha el de la mateixa revista, que ahirva publicar un número especial, amb una tirada d’un milió d’exemplars, a la portada del qual es pot veure un Déu amb una arma de guerra, tacat de sang i acompanyat de la frase “Un any després, l’assassí encara corre”. El dibuix el firma el caricaturista Riss, pseudònim de Laurent Sourisseau, actual director del setmanari i autor d’un llarg editorial en què confessa que quan van publicar les caricatures de Mahoma el 2006 “ningú es pensava que un dia tot acabaria amb violència” i que “era impensable que al segle XXI, a França, una religió matés periodistes”.

Amb el doble de pàgines de l’habitual, el setmanari ofereix un quadern amb dibuixos dels caricaturistes abatuts pels germans Kouachi, així com tribunes de diverses personalitats de l’àmbit cultural i artístic com la ministra de Cultura, Fleur Pellerin; el músic Ibrahim Maalouf; els actors François Cluzet i Juliette Binoche; l’escriptor Russell Banks; el filòsof Abdennour Bidar, i l’artista Liu Bolin, entre d’altres.