L'Espanya de ZP, factor de discòrdia
La gestió econòmica dels anys de govern Zapatero s'ha convertit en objecte de denúncia reiterada de Nicolas Sarkozy. Però el mateix president francès no dubtava, fa cinc anys, a posar-lo com a exemple.
PARÍSEl dramàtic estat de l'economia espanyola, presentat com a resultat dels anys de gestió de José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha convertit en un dels principals arguments del discurs de Nicolas Sarkozy per assolir la complicada reelecció en la segona volta de les presidencials franceses, que se celebra diumenge vinent. El president sortint hi va insistir diumenge en una entrevista al diari Le Parisien : "Espanya l'acaba de veure [la qualificació del seu deute] rebaixada i té un 24% d'atur. I això que l'Espanya socialista de Zapatero era l'exemple a seguir per François Hollande", va apuntar.
Des de començaments d'abril, Sarkozy ha fet servir repetidament aquest discurs de la por per convèncer l'electorat centrista, tradicionalment favorable al rigor en la despesa i l'equilibri pressupostari. Però oblida que, en una època no gaire llunyana, citava el miracle espanyol com un exemple a seguir. "Que França observi Espanya. Hi descobrirà una societat d'emprenedors que recompensa l'esforç, el mèrit i el risc. Veurà com lajoia de viure torna amb l'èxit econòmic i com la creativitat torna amb la prosperitat", va explicar Sarkozy durant una visita a Madrid a començaments del 2007.
Fa cinc anys Sarkozy no veia ZP amb tan mals ulls. Més aviat al contrari: en una entrevista concedida al setmanari Paris Match a l'abril del 2007, el president col·locava Zapatero en una breu llista d'"influències múltiples" que, segons la seva pròpia confessió, havien "enriquit" el seu discurs polític, al costat d'Angela Merkel i Tony Blair.
Una vegada escollit, les relacions de Sarkozy amb el president espanyol sempre van ser cordials. Fins i tot va trobar una cadira lliure per a Zapatero en les cimeres del G-20 i no dubtava a saludar-lo amb dos petons, gest inhabitual amb la majoria de líders europeus. Només Blair, que una vegada va ironitzar que si fos francès militaria al partit de Sarkozy, tenia dret al mateix tracte. El 2011, durant la pitjor època de Zapatero, el president francès li va oferir el seu suport i va elogiar en públic "el seu valor".
Però Sarkozy ha trobat en aquesta Espanya preapocalíptica un precepte de campanya imbatible. Hollande va apuntar a les incoherències en el discurs del president sortint en el seu gran míting parisenc de diumenge, quan va recordar que durant els últims anys no ha dubtat a cobrir Zapatero de floretes. Amb tot, Hollande ha mantingut les distàncies respecte a l'expresident espanyol. Res a veure amb la proximitat exhibida per Ségolène Royal el 2007, quan va tancar la campanya amb un míting conjunt a Tolosa. Aleshores encara li deien "la Zapatera", a causa de la seva improbable victòria a la regió Poitou-Charentes, el feu conservador que segueix presidint.
Le Pen votarà en blanc
L'enfrontament entre Sarkozy i Hollande es cristal·litzarà avui en el debat televisat que se celebra entre les dues voltes. No és arriscat afirmar que Espanya figurarà en el centre de la discussió. Els sondejos segueixen apuntant a una victòria del candidat socialista, si bé la distància entre ells es redueix. Segons un estudi Ifop aparegut ahir, Hollande guanyaria amb un 53,5% dels vots, enfront del 46,5% de Sarkozy, que guanya un punt i mig des del cap de setmana.
Durant la tradicional celebració de l'1 de Maig en honor a Joana d'Arc, la ultradretana Marine Le Pen va confirmar ahir, sense sorpreses, que no apostarà per cap dels dos candidats i votarà en blanc.
Sarkozy va organitzar l'anomenada "festa de l'autèntic treball" davant la Torre Eiffel, on va criticar el rol dels sindicats i els va demanar que defensin els treballadors en lloc de ficar-se en política. La majoria de centristes han cridat a votar per Hollande a la segona volta.