Una lenta primavera centreeuropea
Praga ha viscut una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden des de la revolució democràtica del 1989. Desenes de milers de persones van omplir dimarts el centre de la capital txeca per exigir la dimissió del primer ministre, Andrej Babis, acusat d’ús fraudulent de fons europeus per als seus negocis. El malestar fa temps que dura. Des de finals d’abril, milers de persones es reuneixen cada setmana a la plaça Wenceslau amb pancartes contra Babis, un milionari populista que se serveix de l’argument que l’èxit empresarial augura una bona gestió governamental, el mateix argument que van defensar en el seu moment Silvio Berlusconi o Donald Trump. De fet, la premsa txeca fa temps que havia rebatejat l’ara primer ministre -aleshores un oligarca que controlava diversos mitjans de comunicació- com a “Babisconi”.
Babis és la segona fortuna del país i va arribar al poder amb el suport d’una plataforma euroescèptica que prometia acabar amb la corrupció. El seu partit, l’ANO -que vol dir sí -, forma part de la família liberal però la retòrica del controvertit primer ministre va des de la xenofòbia antimusulmana fins al rebuig a les quotes per reallotjar refugiats i les crítiques a l’euro. Les acusacions europees de frau són, segons Babis, “un atac a la República Txeca” que pretén desestabilitzar el país. Malgrat les protestes, l’ANO va guanyar les eleccions europees a Txèquia amb un 20% dels vots. El Fidesz de Viktor Orbán va obtenir el 52% dels vots a Hongria, i el PiS polonès el 45%. Les forces populistes i els entramats de poder es mantenen a l’Europa central. Però hi ha una contestació que va prenent forma.
Eslovàquia, Polònia i Romania
A Eslovàquia, mesos de protestes alimentades per la ràbia contra la corrupció van acabar fent caure el govern i obrint el camí per a una nouvinguda com Zuzana Caputová, l’advocada ecologista que es va convertir en la nova presidenta del país. Les eleccions europees també van permetre que, per primera vegada en molt de temps, la fragmentada oposició política a Polònia sortís unida i reforçada de les urnes, a pocs mesos d’unes legislatives previstes per al novembre que ve. A Romania, la justícia va condemnar definitivament a 3 anys i 6 mesos de presó el líder del governamental Partit Socialdemòcrata, Liviu Dragnea, un dels polítics més poderosos del país. La sentència que rebutjava el recurs de Dragnea es va fer pública el 27 de maig, l’endemà que el 80% dels romanesos que van acudir a les urnes es pronunciessin en referèndum a favor de blindar les lleis contra la corrupció que el govern volia aigualir.
“Assistim a una europeïtzació de la via democràtica”, valorava l’expert en la regió i politòleg francès Jacques Rupnik. Era la lectura optimista d’aquestes eleccions europees. La metamorfosi de l’Europa central, però, ha sigut més aviat una altra. L’explica el pensador búlgar Ivan Krastev quan intenta argumentar el ressentiment d’aquests països després d’anys d’esforços reformadors per importar institucions liberal-democràtiques, adoptar marcs econòmics i polítics occidentals i abraçar públicament els valors comunitaris. A la pràctica -diu Krastev- “es van veure obligats a adoptar 20.000 noves lleis i regulacions, cap de les quals realment van ser debatudes als seus Parlaments”. Es van veure obligats a imitar per imperatiu comunitari.
