L’enigma sobre la mort del fiscal Nisman es manté un any després

Buenos AiresFa un any la societat argentina quedava en xoc en saber la mort del fiscal Alberto Nisman, que hores abans de perdre la vida havia denunciat la llavors presidenta Cristina Fernández de Kirchner per haver encobert terroristes iranians. La denúncia formava part de la coneguda com a causa AMIA, liderada pel fiscal Nisman, precisament, que investiga l’atemptat terrorista ocorregut a Buenos Aires el 18 de juliol del 1994, quan un cotxe bomba va esclatar a la seu de la mútua jueva AMIA amb un balanç de 85 morts.

Nisman tenia la teoria que els autors de l’atemptat eren terroristes patrocinats pel govern de l’Iran i que el govern argentí va pactar un acord d’immunitat a canvi d’una cistella de negocis i acords comercials. Hores abans de morir tenia previst comparèixer davant del Congrés de l’Argentina per presentar les proves que suposadament tenia. No va poder fer-ho. Va aparèixer mort al seu pis en estranyes circumstàncies d’un tret al cap.

A un any de la mort del fiscal Alberto Nisman, no se sap res del cert. A l’Argentina s’han viscut 365 dies de diferent intensitat judicial, mediàtica i polèmica. De les manifestacions massives les hores posteriors a la troballa del cos de Nisman al seu pis, s’ha arribat al punt que el cas és un més dins la crònica policial argentina, amb ramificacions cap a la classe política i els serveis d’intel·ligència del país sud-americà i tota mena d’hipòtesis amb sentit i sense. El cas podria ser en qualsevol moment material per a un film d’intriga policial.

De nou sota el focus

L’efemèride, però, ha tornat a posar el focus mediàtic sobre la mort de Nisman i sobre tots els enigmes que encara queden per resoldre al voltant del cas. I encara més després que el president de l’Argentina, Mauricio Macri, rebés diumenge a casa seva les filles del fiscal. Macri els ha promès arribar fins al fons de la qüestió. “El govern del president Macri ha optat per una posició que no pretén interferir en la justícia però sí afavorir, des del poder executiu, les mesures necessàries per ajudar a esclarir els episodis”, va declarar la presidència argentina en un comunicat.

Després d’un any d’indagacions i amb un sumari de més de 9.000 pàgines sobre la taula, la justícia no ha pogut determinar encara si es va tractar d’un suïcidi, d’un suïcidi induït o d’un assassinat. La clau de tot plegat la poden tenir ara els exespies dels serveis secrets argentins, als quals el govern ha aixecat l’obligació de guardar el secret i de no revelar informació classificada.

S’espera especialment, durant les properes setmanes, la declaració davant de la jutge que porta el cas de Jaime Stiuso, un dels caps dels serveis secrets argentins des de la recuperació de la democràcia fins fa pocs mesos, quan es va jubilar de manera forçada per indicació del govern de l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner.

Stiuso hauria sigut una de les últimes persones que va parlar amb el fiscal Nisman, hores abans de morir. També va ser un dels espies argentins que més va treballar colze a colze amb Nisman per recopilar proves, que en teoria assenyalarien l’excap d’estat argentina com a suposada encobridora de terroristes iranians.

Sense aforament

Aquesta acusació, ara per ara, està arxivada per la justícia argentina, però el cas es podria reobrir si hi ha nous indicis. Cal tenir en compte que ara mateix l’expresidenta argentina ja no té cap aforament que la blindi.

La teoria del suïcidi es basa en el fet que Nisman s’hauria adonat que les proves que tenia contra l’expresidenta argentina eren falses i que no hauria aguantat la pressió per aquesta circumstància hores abans de comparèixer davant del Congrés.

Però la família de Nisman nega el suïcidi i apunta clarament cap a l’assassinat. “A les mans de Nisman no hi van aparèixer restes de pólvora”, insisteix l’advocat Manuel Romero Victorica, que representa legalment les filles de Nisman. “La causa està plena d’irregularitats i punts foscos”, denuncia el lletrat.

La teoria de l’homicidi és doble. Algú se’l volia treure de sobre pel que havia denunciat o bé el van obligar a matar-se en un fosc episodi a casa seva. Teories conspiratòries de tots colors, amb els serveis secrets dels Estats Units, Israel i l’Iran pel mig. Però no hi ha res, a hores d’ara, que es pugui donar per cert.