L’encariment dels lloguers dispara les ocupacions a Alemanya

Berlín“Aquesta primavera ens apropiarem dels espais que necessitem. Ocuparem cases i ens apoderarem de metres quadrats per alliberar-los de l’especulació i la lògica de la propietat”. El 14 d’abril activistes berlinesos distribuïen pasquins amb aquest missatge d’acció directa a la que fins ara és la manifestació més gran contra l’encariment del preu de l’habitatge que es recorda a la capital alemanya: 14.000 persones segons la policia i 25.000 segons els organitzadors van sortir al carrer sota el lema “Junts contra l’expulsió i la bogeria del lloguer”.

Les ocupacions d’immobles buits s’han fet una realitat aquestes últimes setmanes: només a Berlín, el moviment #besetzen [ocupar] va anunciar l’ocupació de nou edificis, un dels quals va ser desallotjat per la policia poques hores després. Mitjans alemanys informen sobre accions semblants en altres grans ciutats com Hamburg i Stuttgart. Es tracta de l’onada d’ocupacions amb rerefons polític més important de la història recent d’Alemanya.

Tant la manifestació del 14 d’abril a Berlín com l’onada d’ocupacions han suposat un punt d’inflexió en la percepció pública de l’alarmant encariment del preu de l’habitatge de compra i lloguer als grans centres urbans del país. El cas de la capital alemanya és paradigmàtic: els preus del mercat de lloguer han augmentat un 71% des de l’any 2010, segons un informe d’Investitionsbank Berlin.

El fenomen respon a diversos factors: una innegable bombolla immobiliària alimentada pels actuals baixos tipus d’interès i pel capital especulatiu, la pèrdua de poder adquisitiu d’una important part de la classe assalariada a causa de la política de contenció salarial i la destrucció d’habitatge social. L’any 1999 hi havia tres milions d’habitatges socials a Alemanya; avui amb prou feines superen el milió.

Aquestes estadístiques estan extretes d’un informe publicat a finals de l’any passat per una ONG alemanya d’ajuda als sensesostre, segons el qual 860.000 persones no tenen casa a Alemanya. La xifra ha crescut un 150% des de l’any 2014, i el nombre de sensesostre podria superar folgadament el milió de persones al llarg de l’any. El potencial de conflictivitat social, consegüentment, també creix. La recent onada d’ocupacions protagonitzada per activistes de l’esquerra extraparlamentària alemanya és només l’últim símptoma.

Penes de presó

L’ocupació d’immobles, tot i que estiguin buits, està penada pel Codi Penal alemany com a delicte de “violació de domicili” amb fins a un any de presó o multes econòmiques. La pena de presó pot arribar fins als dos anys en cas de “violació greu de domicili” si els jutges consideren que es va fer servir la violència. Per això els activistes del moviment #besetzen protagonitzen una estricta estratègia per intentar mantenir les seves identitats en secret.

L’Aliança contra els Desnonaments alemanya es va organitzar fa sis anys per intentar evitar que persones i famílies en risc d’exclusió social siguin desallotjades de casa seva. Tot i que no hi ha estadístiques oficials, l’organització calcula que cada any es fan cinc mil desnonaments només a la capital alemanya.

“Nosaltres també organitzem accions, com per exemple bloquejos, que no són del tot legals, per tant considerem les ocupacions una acció absolutament legítima”, diu a l’ARA Tim Riedle, portaveu de l’Aliança. El missatge d’aquest col·lectiu d’activistes antidesnonaments ofereix una clara perspectiva anticapitalista: “L’habitatge no és -o almenys no hauria de ser- una mercaderia”.

Fa dècades que a Berlín no hi ha cases ocupades: abans de la caiguda del Mur, el poder polític de la capital va posar en marxa l’anomenada Berliner Linie [línia berlinesa], que consistia en un procés de legalització progressiu dels edificis ocupats durant les dècades dels setanta i els vuitanta. Algunes de les cases que s’hi van acollir van acabar convertint-se en projectes alternatius. Les que no, van ser desallotjades per la policia.

Ara un dels objectius de l’esquerra extraparlamentària de la capital alemanya és acabar amb aquest sistema per recuperar el sentit de l’ocupació com un instrument de pressió sobre els partits i el poder econòmic. El context social sembla cada cop més propici: segons una enquesta del centre d’estudis sociològics Forsa, el 47% dels berlinesos tenen por de no poder pagar el lloguer en el futur. Una altra enquesta del diari Der Tagesspiegel apunta que gairebé un 40% dels alemanys consideren “justificada” l’ocupació d’immobles per cridar l’atenció sobre la creixent falta d’habitatge assequible.