L’EI utilitza el Ramadà per instigar més atacs

Beirut (líban)Amesura que s’acostava l’inici del mes sagrat musulmà del Ramadà (el passat 6 de juny), la propaganda jihadista deia als seus seguidors que era un bon moment per matar. El portaveu de l’Estat Islàmic (EI) va dir a finals de maig que els jihadistes haurien de fer d’aquest mes, “amb el permís de Déu, un mes de dolor per als infidels d’arreu”. Un altre extremista va distribuir per la xarxa un manual per a l’ús de verins i va afegir en un anglès molt pobre: “No oblideu que s’acosta el Ramadà, un mes de victòries”.

I ha sigut, definitivament, un mes sagnant, amb atacs terroristes mortífers a Orlando (Estats Units), Istanbul (Turquia), Dacca (Bangla Desh) i ara Bagdad, on una bomba va matar més de 165 persones diumenge a la matinada en una zona comercial plena de famílies que acabaven de trencar el dejuni del Ramadà.

Manipulació jihadista

Per a la gran majoria dels musulmans del món, la violència és als antípodes del Ramadà, que a més de ser moment de dejuni és un temps de renovació espiritual, de pregària i de visites a amics i familiars. Però està estesa la creença que les recompenses obtingudes pels actes nobles són més grans durant aquest mes, que culmina en la festa de l’Aid al-Fitr aquesta setmana. Els jihadistes han manipulat aquesta creença en favor dels seus objectius, segons els analistes. En resum: si un creu que és bo per matar aquells que són considerats infidels, és encara millor fer-ho durant el Ramadà. “No hi ha dubte que Al-Qaida, les seves filials i ara l’EI utilitzen el Ramadà com una data assenyalada per inspirar i motivar els seus seguidors i partidaris arreu del món”, diu Fawaz A. Gerges, professor de la London School of Economics, que ha escrit llibres sobre la jihad.

Tot i que no tots es poden atribuir a aquesta crida pel Ramadà, el cert és que durant aquest mes hi ha hagut un seguit impressionant d’atacs. A més dels grans atemptats ja mencionats, un atemptat suïcida contra un enclavament militar a Jordània va matar set soldats. Desenes de civils van morir en atacs suïcides a Al-Mukal·la, al Iemen, i en un poble cristià al Líban el mateix dia. A l’ocupada Cisjordània, dos atacants palestins van matar dos civils israelians. Després han vingut els atemptats de Dacca i el més mortífer, a Bagdad. L’EI ha reivindicat l’autoria de molts dels atacs i és el principal sospitós dels altres. Gran part de les víctimes són musulmans, cosa que desmenteix l’afirmació de l’EI, que es presenta com a defensor de la seva fe.

Durant el Ramadà de l’any passat també van tenir lloc molts atacs, com els atemptats en un hotel de platja a Tunísia; en una mesquita xiïta a Kuwait; en una ciutat kurda al nord de Síria, i contra les tropes de la Unió Africana a Somàlia.

Però els experts adverteixen que els atacs terroristes es produeixen durant tot l’any i que hi ha poques proves sistemàtiques que siguin més habituals durant el Ramadà. I és gairebé impossible saber quin paper té aquest mes en la ment dels atacants. El que és clar és que la manipulació dels objectius del Ramadà és un altre dels punts en què els jihadistes han interpretat la religió d’una manera que la majoria dels musulmans deploren.

Els mitjans jihadistes n’anaven plens aquests dies, cridant a l’acció “en terra dels croats”: “Així potser guanyareu la gran recompensa pel martiri en Ramadà”.