L’Estat Islàmic es fa fort un any després de proclamar el seu califat

BeirutAvui fa exactament un any que el líder de l’Estat Islàmic, Abu Bakr al-Baghdadi, va autoproclamar-se “emir dels creients” i va instaurar un califat islàmic entre Mossul (Iraq) i Raqqa (Síria). Als seus 44 anys, aquest doctor en teologia, nascut a Samarra (Iraq), s’ha convertit en el terrorista més buscat del món després d’Ayman al-Zawahiri, el successor d’Ossama bin Laden. Al-Baghdadi està en parador desconegut, després que presumptament resultés ferit en un atac aeri de la coalició internacional al març. En aquell moment molts van pensar que el seu objectiu responia a deliris de grandesa, però des de llavors el seu poder s’ha fet imparable i les fronteres del califat islàmic s’han anat estenent per l’Iraq i Síria.

Un any després, com a mínim quatre milions de persones són ciutadans del califat. L’EI té els seus ministeris, una policia i ara, a més, ha encunyat moneda pròpia, el dinar islàmic. “Abans que arribés l’Estat Islàmic, a Mossul regnava l’anarquia. Les milícies xiïtes s’imposaven als carrers. No hi havia control ni seguretat. Els jihadistes van portar la seguretat”, explica a ARA un iraquià de Mossul. “Sota l’EI tot funciona millor. La ciutat està molt més ben organitzada. No hi ha talls d’electricitat ni d’aigua. Els ministeris estan operatius i els funcionaris continuen cobrant el seu sou del govern”, afegeix. Ara bé, el mateix ciutadà reconeix que la població viu sota “un règim de terror”. “La meva germana ha d’anar amb burca a la universitat i no pot reunir-se amb les seves amigues en un lloc públic”, exemplifica.

Els èxits a l’Iraq i l’avanç al nord de Síria van atreure desenes de milers de nous jihadistes que s’han incorporat a les files de l’Estat Islàmic. S’estima que hi ha 20.000 estrangers, molts dels quals procedents d’Europa, els Estats Units i Austràlia. Actualment l’exèrcit jihadista abasta un ampli territori que s’estén des del nord-oest i el centre de Síria fins al nord i l’oest de l’Iraq.

L’avanç imparable de l’EI demostra que la campanya de bombardejos, liderada pels EUA, no és eficaç per acabar amb el grup jihadista. “Els atacs aeris contra l’EI no es fan per destruir el grup, sinó per frenar-ne l’avanç i poder mantenir l’equilibri en aquesta guerra”, estima Bassam Lahoud, analista de la Universitat Libanesa Americana (LAU). Per a Lahoud, l’Estat Islàmic és “la creació d’un encreuament d’interessos entre Qatar, l’Aràbia Saudita, Turquia, els EUA i Síria”.

Entre el risc i la necessitat de l’EI

A la vegada, però, Lahoud alerta que l’Estat Islàmic també és un “perill” per als cinc països, ja que és “incontrolable”. “Els EUA van crear Bin Laden per lluitar contra els soviètics a l’Afganistan, i després van lluitar contra ell quan es va convertir en amenaça”, compara. De fet, afirma que és el mateix escenari que hi ha ara: “Els EUA el necessiten per crear el nou Pròxim Orient; Qatar, per l’Aràbia Saudita; Turquia, per lluitar contra la influència de l’Iran al món àrab, i Síria, per mostrar a Occident que els terroristes són l’EI, no el règim d’Al-Assad”.

Però les aspiracions d’Al-Baghdadi van més enllà del control d’un territori: el seu fi, segons Lahoud, “és convertir-se en una organització terrorista d’estructura global, com ha tingut Al-Qaida”. El nord d’Àfrica s’ha convertit en la seva nova plataforma: Líbia s’endevina com una oportunitat amb què estendre’s aprofitant la inestabilitat política, i a Tunísia ja s’ha experimentat un repunt de l’activitat jihadista. Amb l’adhesió del grup nigerià Boko Haram, l’EI sumaria entre 7.000 i 10.000 combatents més a la seva causa i aconseguiria tenir presència en països on fins ara no arribava, com ara Nigèria, Mali, el Níger, el Txad i el Camerun. A més, el grup d’Al-Baghdadi també ha estès la seva influència a l’Àsia central, en països com l’Afganistan i el Pakistan.