Les legislatives, entre la cohabitació i la sorpresa d’En Marxa
BarcelonaLes eleccions d’avui posaran fi a la cursa per presidir l’Elisi, però en realitat són una escala més d’un cicle electoral que acaba a mitjans del mes vinent, amb els comicis legislatius que han de renovar els 577 diputats de l’Assemblea Nacional. Per poder governar sense coalicions, el futur president necessita majoria al Parlament. La immediatesa de la cita fa de les legislatives una nova oportunitat per als partits, per rectificar o ratificar estratègies. El sistema només permet el pas a la segona volta als candidats que obtinguin almenys el 12,5% dels vots. Al final, surt elegit un únic representant -el que suma més vots- per a cadascuna de les 577 circumscripcions en què es divideix França. La falta de proporcionalitat en l’elecció és un etern debat de campanya. El socialista François Hollande va prometre una reforma que no ha arribat, però tant Emmanuel Macron com Marine Le Pen advoquen per una reforma per afavorir les minories.
L’excepcionalitat dels dos partits que s’han plantat a l’enfrontament final genera incertesa en les eleccions legislatives. La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, arribarà a la cita electoral de l’11 de juny amb l’aval de més de 7,5 milions de votants en la primera volta de les presidencials i amb la confiança dels bons resultats a les regionals del 2015 i a les europees del 2014. En aquesta legislatura que ara acaba, no obstant, només té dos diputats. El moviment que dirigeix Macron, En Marxa, té amb prou feines un any de vida. L’aspirant n’és conscient i s’ha afanyat a teixir una xarxa de suports per presentar candidatura a totes les circumscripcions.
Aquest duel inèdit podria desembocar en la cohabitació, en què el partit majoritari al Parlament és diferent del que ostenta la presidència. Com sosté l’advocat i professor de dret Daniel Amson, és una fórmula “per evitar que el país estigui governat per un únic partit i mantenir cert equilibri de poders”. Però podria saltar la sorpresa. En Marxa s’acostaria a la majoria, segons una enquesta d’OpinionWay, la formació obté una forquilla d’entre 249 i 286 diputats, en un hemicicle en què la majoria absoluta se situa en 289. Per darrere quedarien Els Republicans (200-210) i el Partit Socialista, que patiria la gran derrota (28-43). L’FN obtindria entre 15 i 25 diputats i l’esquerra de Mélenchon de 6 a 8. El repartiment d’escons a l’Assemblea determinarà l’estabilitat del futur govern i el camí de França fins al 2022.
