Les legions del general Soleimani
A la guerra de Síria, milers de combatents estrangers omplen tant les faccions rebels com les tropes del president. Els sunnites s’apleguen al voltant dels rebels, mentre que els xiïtes donen suport al govern. El president i l’elit siriana són alauites i, per tant, molt propers al xiisme, motiu pel qual el principal valedor de Baixar al-Assad en aquesta guerra ha estat sempre l’Iran. El comandament militar iranià que dirigeix la guerra a Síria és el general Qasem Soleimani, cap militar d’Al-Quds (en referència a Jerusalem), nom que reben les tropes de la Guàrdia Revolucionària Islàmica d’operacions especials a l’estranger. Aquest personatge enigmàtic però sempre solemne en les seves infreqüents aparicions públiques és considerat l’home més poderós del Pròxim Orient. És adorat per les tropes i odiat pels enemics, com ara els Estats Units, que el consideren un terrorista. El cert és que ha aconseguit recuperar per al govern sirià Palmira, Alep i molt recentment la frontera entre Síria i l’Iraq. Popular a tota la regió, publica a les xarxes socials imatges seves als fronts de batalla més perillosos. Tan aviat se’l pot veure a Bagdad al costat del vicepresident iraquià, Nuri al-Maliki, com en uns funerals a Teheran, on manté informat diàriament el guia suprem Ali Khamenei.
Sota la disciplina de les forces especials d’Al-Quds a Síria hi trobem els libanesos de Hezbol·lah, les milícies xiïtes iraquianes, els houthis iemenites, així com un important però alhora desconegut contingent asiàtic format per milers de combatents del centre i el sud de l’Àsia. Els afganesos estan organitzats en la Brigada Fatemiyoun -en honor a Fàtima, la filla del profeta Mahoma-, amb més de 10.000 combatents, gairebé tots de la minoria xiïta dels hazares, d’origen mongol, de les muntanyes del centre de l’Afganistan i que han patit la persecució i el racisme dels paixtus. Molts venen de famílies refugiades a l’Iran i alguns són guerrillers que van combatre tant els soviètics com els talibans. Per la seva banda, els pakistanesos formen la Brigada Zainabiyoun -en honor a Zainab, la neta de Mahoma-, amb uns efectius formats per un miler d’homes que protegeixen la mesquita de Zainab a Damasc, un dels indrets més sagrats del xiisme. Procedeixen de la important minoria xiïta del Pakistan, víctima sovint de brutals atacs terroristes perpetrats pels talibans pakistanesos. A aquesta brigada s’hi haurien afegit combatents de l’Índia, on hi ha la comunitat xiïta més nombrosa fora de l’Iran, que conté regions com Kargil, a l’Himàlaia, on els xiïtes són majoria. Molts analistes consideren que la ment d’estrateg del general Soleimani combinada amb l’esperit guerrer de les seves legions asiàtiques ha resultat decisiva per inclinar avui la balança del conflicte a favor del règim sirià. I en el futur la influència del general persa es podria estendre per tot el Pròxim Orient.
