Le Pen contra Zemmour: la batalla de l'extrema dreta francesa

ParísLa líder d’extrema dreta Marine Le Pen celebrava aquest dissabte el seu primer gran míting de precampanya per a les eleccions presidencials de l’abril, i ho feia sense cap referència directa a l’altre candidat ultradretà, Éric Zemmour. La candidata de Reagrupament Nacional (RN) vol evitar el xoc públic amb Zemmour i, en canvi, situar el president de la República, Emmanuel Macron, com el rival a batre. “Els cinc anys de la seva presidència han sigut un immens caos”, criticava Le Pen, que es veu jugant-se la presidència de França a la segona volta amb l’actual president. De raons no n'hi falten: els sondejos situen Macron a la segona volta amb Le Pen o amb la candidata conservadora, Valérie Pécresse. També té possibilitats Zemmour, que en l’últim sondeig obté un empat amb Le Pen. 

De portes endins, però, la gran batalla és a l’extrema dreta. La irrupció d’Éric Zemmour, fins fa pocs mesos un xòumande la televisió que tenia seriosos dubtes de fer el salt a la política, ha capgirat la campanya de Le Pen. Ha sigut un enorme contratemps per a Reagrupament Nacional, encara que les preocupacions es queden dins del partit. La candidata, en públic, es vol mostrar prudent. 

Però els moviments dels últims dies, amb persones del seu entorn que han abandonat el RN per sumar-se a la candidatura del xenòfob, han provocat que la líder d’extrema dreta se surti del guió. Marine Le Pen acusava aquest divendres de “nazis” persones de l’entorn de Zemmour, una al·lusió a personatges com Jean-Yves Le Gallou, un intel·lectual ultradretà que defensa “la superioritat de la civilització europea” i que “la identitat d’un poble està en la seva genètica”. 

Una França "politraumatitzada"

Aquest dissabte Le Pen ha preferit defugir la polèmica i ha utilitzat la meitat del seu discurs per carregar contra la gestió del president amb les seves habituals hipèrboles: “Macron deixa una França politraumatitzada”, “Macron és despectiu i depriment” o “ha fet una gestió catastròfica de l’epidèmia”. Tanmateix, en el seu discurs estava molt present Éric Zemmour. Marine Le Pen s’ha encarregat de recordar –davant d'algunes veus a França que es pregunten si la seva moderació permet retirar-li l’etiqueta– per què és d’extrema dreta. La seva obsessió contra la immigració recorda la de Zemmour: “Retornaré als francesos el seu país”, ha defensat. I les seves propostes per evitar que els immigrants “col·lapsin els serveis socials i els hospitals” i perquè els francesos tinguin prioritat per accedir als llocs de treball no deixen espai per al dubte. “Hi ha una relació evident entre l’augment de la inseguretat i la immigració”, ha reiterat.

Fins ara, Reagrupament Nacional era l’únic partit d’extrema dreta amb representació parlamentària, i això suposava un avantatge per a Le Pen, que podia modular el seu discurs. La seva estratègia dels últims temps havia sigut suavitzar-lo per atraure més vot de la dreta tradicional, sense abandonar els postulats xenòfobs. La candidata a l’Elisi, per exemple, ja fa temps que no reclama la sortida de França de la Unió Europea i, en canvi, demana que els estats membres tinguin plena sobirania i no estiguin sotmesos als “dictats” de Brussel·les.

Fragmentació del vot d'extrema dreta

La líder d'extrema dreta creia que presentar-se com una candidata més moderada era l’única fórmula per poder plantar cara a Emmanuel Macron, però no comptava amb Zemmour. El candidat de Reconquesta s’ha situat més a la dreta de Le Pen i està aconseguint convèncer l’electorat més extremista, desencantat amb la suposada moderació de la líder de RN. Alguns eurodiputats de Reagrupament Nacional, per exemple, ja formen part de Reconquesta. És el cas de Gilbert Collard, que no només s’ha fet zemmourista sinó que és el nou portaveu del partit ultradretà. 

A les fugues del partit s’hi suma una de familiar: l'exeurodiputada Marion Maréchal, neboda de Le Pen, ha anunciat el seu retorn a la política. I no serà per fer costat a la seva tieta. Encara està negociant els detalls, però tot apunta que la neta de Jean-Marie Le Pen, líder històric de l’extrema dreta francesa, s’aliarà amb Zemmour, probablement de cara a les eleccions legislatives que hi haurà al juny. Ha sigut una galleda d’aigua freda –i probablement provocarà una crisi familiar– per a Marine Le Pen. “És brutal, és violent, és difícil”, admetia la candidata.

En la seva guerra amb Zemmour, Le Pen ha intentat reforçar el seu lideratge deixant-se veure al costat d’altres líders d’extrema dreta europeus. El 28 de gener va participar a Madrid en una cimera de la ultradreta amb Vox i els primers ministres d’Hongria, Viktor Orbán, i de Polònia, Mateusz Morawiecki, i aquest dissabte, al míting celebrat a Reims, s’ha pogut veure un vídeo de suport a la candidata amb Orbán i l’italià Matteo Salvini. A la mateixa hora, Éric Zemmour feia un míting a Lilla, contraprogramant la seva rival però sense els mateixos suports internacionals.

Macron, primer als sondejos

Amb tot, Le Pen aguanta als sondejos, de moment. El vot de l’extrema dreta es fragmenta, però per ara la líder de RN se’n surt millor que Zemmour i té més opcions de passar a la segona volta de les eleccions presidencials. Segons les últimes enquestes d’intenció de vot, a la primera volta la líder de RN obtindria entre un 16% i un 18% dels vots, mentre que el candidat de Reconquesta es quedaria amb entre un 12% i un 14%. 

En qualsevol cas, tots dos quedarien per darrere de Macron (24-25% dels vots, tot i que alguna enquesta apunta a només un 21%) i amb percentatges similars a la candidata conservadora dels Republicans, Valérie Pécresse (15-17%). Només un sondeig publicat per France Info aquest dissabte preveu un empat dels dos candidats d’extrema dreta amb un 14% dels vots, però cap dels dos passaria a la segona volta perquè Macron i Pécresse obtindrien més suports.