L’autor de l’atac al tren entre Amsterdam i París havia viscut a Espanya i estava fitxat

BarcelonaL’home armat amb un Kalàixnikov, una pistola, nou carregadors i un cúter, que va ferir divendres al vespre dues persones en un tren d’alta velocitat Amsterdam-París, era conegut pels serveis antiterroristes espanyol i francès. França el va identificar ahir com a Ayoub El Kahzzani, un marroquí de 26 anys. Havia viscut a Espanya set anys, primer a Madrid i després a Algesires, amb residència legal, i segons van explicar a l’ARA fonts del ministeri de l’Interior, tenia antecedents per tràfic de drogues i se’l controlava perquè “s’havia radicalitzat: no estava fitxat per activitats jihadistes però se’l considerava potencialment perillós”.

Quan el març del 2014 es va traslladar a França, les autoritats espanyoles van advertir els mecanismes europeus de cooperació antiterrorista. El ministre francès de l’Interior, Bernard Cazeneuve, va revelar ahir que els serveis secrets francesos el van registrar als seus arxius amb una fitxa S, que correspon a individus amb “potencials vinculacions amb grups terroristes”. El 10 de maig de l’any passat se’l va detectar en un vol Berlín-Istanbul, des d’on presumptament hauria entrat a Síria. El Kahzzani va ser traslladat ahir a París per ser interrogat i va declarar que només volia robar i que havia trobat les armes en un parc de Brussel·les, el punt on va pujar al tren. Dimarts a la tarda s’acaba el termini per posar-lo a disposició del jutge.

Ahir es van conèixer els detalls dels minuts crítics que s’havien viscut al tren Thalys, freqüentat per turistes, treballadors i funcionaris de Brussel·les i homes de negocis. El tren 9364, que havia sortit d’Amsterdam, portava 554 persones en el moment de l’incident, que es va produir en sòl belga.

Dos soldats dels EUA, herois

Segons va explicar Cazeneuve, un passatger francès que viatjava al tren se’l va trobar quan sortia del lavabo amb el Kalàixnikov i va disparar dos trets. Aleshores van intervenir dos soldats nord-americans de permís, que van reduir l’agressor. Spencer Stone (de 23 anys i membre de la força aèria) i Alex Skarlatos (de 22, un guàrdia nacional destinat a l’Afganistan) es van convertir en els herois de l’any, per haver evitat una massacre. En la baralla un dels soldats va ser ferit per arma blanca i un passatger va rebre un tret a l’esquena, i va ser assistit pels mateixos soldats. Stone va ser donat d’alta ahir i el passatger continuava ingressat a l’hospital de Lilla, ja fora de perill.

“Vaig aixecar el cap i vaig veure un home amb un Kalàixnikov al vagó”, va explicar Chris Norman, un empresari britànic de 62 anys, en una compareixença davant dels mitjans després de rebre la condecoració de l’Ajuntament d’Arras, on s’havia desviat el tren. “L’Alek li va dir a l’Spencer: «Ocupa-te’n tu». L’Spencer se li va tirar al damunt i el va placar a terra. Li van pegar fins que va quedar inconscient”. Després el van immobilitzar i el tren va ser desviat a l’estació pròxima d’Arras, ja a França, on va ser detingut.

Mentre Stone es recuperava de les ferides que li va fer l’agressor amb el cúter, Skarlatos va parlar a les càmeres: “Hem corregut uns deu metres fins que l’hem enxampat. No sabíem si l’arma funcionava o no. Hem tingut molta sort que no hi hagi cap mort”.

Els soldats i passatgers que van reduir l’agressor seran rebuts demà pel president francès, François Hollande, a l’Elisi, en un acte en què assistiran els caps de govern de Bèlgica i Holanda. Barack Obama va reconèixer la seva “abnegació” en un comunicat.

Seguretat als trens

Un responsable de l’empresa ferroviària francesa SNCF va explicar que posaran en marxa un telèfon especial per a situacions sospitoses en els trens, però va aclarir que és “impossible aplicar a les estacions les mateixes mesures de control que als aeroports o els edificis, perquè s’aturaria el trànsit”. L’equipatge dels passatgers dels trens d’alta velocitat francesos no es revisa.

Al tren també hi viatjava l’actor Jean-Hugues Anglade (amb un paper a la sèrie Nikita ), que en una entrevista a la revista Paris Match va denunciar que una part del personal del tren es va tancar a la locomotora i no va atendre els passatgers. “Picàvem a la porta, cridàvem, i ni ens van respondre -va dir-. Vam tenir molta sort que hi hagués aquells soldats nord-americans. Sense ells seríem tots morts”.