L'Audiència Nacional ordena la detenció de l'expresident xinès Jiang Zemin
El jutge Ismael Moreno ha decretat cerca i captura contra cinc exlíders xinesos pels delictes de genocidi i lesa humanitat comesos en la repressió al Tibet
BarcelonaEl jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha emès aquest dilluns una ordre internacional de cerca i captura contra cinc exlíders comunistes xinesos pels delictes de genocidi, tortures i lesa humanitat comesos en la repressió del Tibet. El magistrat ha decretar presó provisional, incondicional i sense fiança per als cinc acusats, que es troben en parador desconegut.
Entre els requerits hi ha l’expresident Jiang Zemin, que va dirigir el govern xinès entre el 1993 i el 2003. Segons la querella interposada per dues associacions i un monjo lama de nacionalitat espanyola, i que el jutge reprodueix en la seva interlocutòria, “Zemin va exercir autoritat de supervisió sobre les persones que van cometre directa o indirectament els abusos”. Els querellants denuncien que les nombroses desaparicions i les detencions il·legals i tortures que es van cometre al Tibet responien a una estratègia de colonització i neteja ètnica.
Debat sobre la justícia universal
Amb les interlocutòries, el jutge Moreno acata l’ordre de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, que el passat mes de novembre el va instar, en contra de la seva pròpia opinió, a emetre les ordres de detenció. La decisió va provocar un fort malestar entre les autoritats xineses.
El Congrés dels Diputats debatrà aquest mateix dimarts una proposició de llei impulsada pel Partit Popular per restringir les condicions en què un magistrat espanyol pot investigar delictes comesos fora de les fronteres estatals. El projecte de reforma proposa que els jutges només puguin investigar delictes de genocidi o lesa humanitat si les víctimes eren espanyoles en el moment dels fets i quan la causa es dirigeixi contra ciutadans espanyols, o estrangers que visquin habitualment a l’Estat. Si la proposta legislativa surt endavant, es veuria afectada la investigació contra els soldats dels Estats Units imputats per la mort, l’any 2003 a l’Iraq, del càmera de televisió José Couso.