L’atemptat coincideix amb les entrevistes als candidats

ParísL’atzar va triar Jean-Luc Mélenchon per obrir el ball de l’última emissió amb els onze presidenciables abans de la primera volta de les eleccions, aquest diumenge. El programa, però, va perdre pistonada quan la Prefectura de Policia de París va confirmar a dos quarts de deu de la nit la mort d’almenys un policia en un tiroteig als Camps Elisis de la capital francesa. L’alarma d’un atac terrorista en una de les avingudes més concorregudes del món es va disparar precisament dos dies després que la policia francesa detingués a Marsella dos homes sospitosos de preparar un atemptat imminent abans de les eleccions. Segons el primer ministre, Bernard Cazeneuve, l’any passat es van evitar fins a 17 atacs terroristes a França, i des del gener d’aquest any, cinc més.

Emmanuel Macron va ser el primer dels candidats que, amb les informacions en mà, va referir-se al tiroteig dels Camps Elisis.

Els fets van passar després que cinc candidats ja haguessin defensat el seu programa durant els 15 minuts reglamentaris que tenien ahir per convèncer l’electorat, un format inèdit en la història de la televisió francesa. “La primera missió d’un president és protegir el seu poble”, va dir solemnement Macron, que va assegurar que l’amenaça terrorista “formarà part de la quotidianitat”. De seguretat i terrorisme també en va parlar la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. Amb ella de presidenta, “els autors dels atemptats [a França] haurien estat a la presó o bé expulsats”, va assegurar Le Pen, reprenent una afirmació seva que ha suscitat polèmiques aquesta setmana.

Marine Le Pen, que va intervenir abans que arribés al plató de France 2 la notícia del tiroteig, va anunciar poc després que anul·lava els desplaçaments que tenia previstos per avui divendres. Va fer el mateix François Fillon, el líder de la dreta conservadora imputat per la justícia francesa, que va aprofitar-ho per adoptar un to presidencial i dir que “la lluita contra el terrorisme ha de ser la prioritat absoluta del pròxim president de la República”. A més, Fillon va afirmar que, si ell és elegit president, els “joves que han marxat a Síria no podran tornar a territori francès i que els serà retirada la nacionalitat”. Tornava així a plantejar un debat ja polèmic durant el quinquenni de François Hollande i que va suposar la dimissió de la ministra de Justícia, Christiane Taubira.

Amb la carta de “la força del poble” -el seu eslògan de campanya-, Mélenchon va posar èmfasi una vegada més en la fi de la “monarquia presidencial”. L’ insubmís va clamar per una “França independent” d’una Europa que només té dos camins, segons ell: “O la canviem o en sortim”. Precisament, Benoît Hamon també va voler evocar Europa, tot i que per defendre-la. “No tinc ganes que Europa es jugui a la ruleta russa”, va denunciar el socialista. El candidat socialista també va posar de nou l’accent en el “salari social universal”, la seva proposta estrella, que ha perdut volada, com ell a les enquestes.