Putin "va aprovar probablement" l'assassinat de l'exespia rus Litvinenko, segons el jutge

BarcelonaGairebé deu anys després de prendre's una tassa de te verd enverinada amb poloni 210 en un bar de Mayfair, l'assassinat de l'exespia rus Alexander Litvinenko pot posar en un compromís el govern de David Cameron. El jutge britànic Robert Owen ha donat a conèixer la part pública de la seva investigació, en què conclou que el president rus, Vladímir Putin, "probablement va aprovar", l'assasinat de l'exagent, que s'havia convertit en una de les veus més crítiques contra el seu govern.

La vídua de l'exespia, Marina, s'ha mostrat "molt satisfeta" amb la conclusió. Des del jutjat ha declarat que "les paraules que el meu marit va pronunciar just abans de morir han estat demostrades per un tribunal britànic". La vídua ha anunciat que reclamarà a Londres sancions contra Moscou per "un acte de terrorisme nuclear patrocinat per l'Estat". El Foreign Office, però, ja ha dit que està en contra d'augmentar les sancions que ja pesen contra Rússia per l'annexió de Crimea i el seu suport als separatistes de l'est d'Ucraïna.

Quan va ser assassinat, l'exagent secret rus era un ciutadà britànic (havia demanat asil polític a Londres perquè deia que els serveis secrets russos el perseguien) i col·laborava amb l'MI6, el servei d'espionatge del Regne Unit i també amb els serveis d'intel·ligència espanyols per lluitar contra la màfia russa. Litvinenko va morir al 2006 en un hospital de Londres enverinat amb poloni 210. Unes setmanes abans s'havia posat malalt de manera sobtada després d'una reunió amb un exagent rus, Andrei Lugovoi i un altre ciutadà rus a l'hotel Millennium de Londres, on va ingerir el te que el va matar.

El jutge Owen ha escrit dues versions del seu informe. La restringida conté informació privilegiada i les proves aportades per la intel·ligència britànica. La segona versió, que ja s'ha lliurat a la família, no conté documents secrets. El principal sospitós, l'exagent Andrei Lugovoi, que es va negar a declarar, va ser condecorat pel president rus, Vladímir Putin, l'any passat. L'altre acusat, el ciutadà rus Dimitri Kovtun, tampoc ha volgut testificar davant del jutge.

Londres convoca l'ambaixador rus i congela els actius dels sospitosos

La cap de la diplomàcia britànica, Theresa May, ha comparegut al migdia al Parlament i ha anunciat que el ministeri d'Exteriors del Regne Unit convocarà aquest mateix dijous l'ambaixador rus a Londres, Alexander Yakovenko. l'assassinat de Litvinenko] ha estat un acte avalat per un Estat "profund malestar" davant el "fracàs" de Rússia a "cooperar

El govern britànic també ha decidit congelar els actius dels dos sospitosos de l'assassinat de Litvinenko, sobre els quals -ha recordat May- c

Cameron, de la seva banda, sospesa "mesures addicionals" després de conèixer avui les conclusions "extremadament alarmants" del cas de Litvinenko. Unes conclusions que el 'premier' es pren "molt seriosament", tal com ha afirmat una portaveu seva.

Rússia qualifica la investigació de "polititzada"

El ministeri d'Exteriors rus, en canvi, ha considerat que la investigació britànica sobre l'assassinat de Litvinenko està "polititzada". "Per descomptat, necessitem temps per estudiar el contingut d'aquest document i després donarem la nostra valoració", ha dit la portaveu del ministeri, Maria Zajárova, però ha afegit que Moscou no esperava en cap cas una investigació "imparcial".

"No era d'esperar que l'informe final d'una investigació parcial i extremadament opaca, ajustada unes conclusions predeterminades, resultés de sobte objectiva i imparcial", ha dit la diplomàtica en un comentari difós per la web de la cancelleria, i ha lamentat que "una investigació purament penal" hagi fet "fosc" l'ambient en les relacions entre Rússia i el Regne Unit.

Litvinenko, l'espia que va resoldre el seu propi assassinat

Litvinenko havia abandonat Moscou l'any 2000, quan Vladímir Putin va arribar al poder, i des del seu exili britànic s'havia convertit en una de les veus més crítiques contra el president rus, lligat al magnat Borís Berezovski, també exiliat a Londres, i que també va morir en estranyes circumstàncies.

Escriptor i periodista, Litvinenko va publiar 'Blowing un Russia', un llibre en què acusava el KGB d'estar al darrere dels activistes txetxens que van atemptar amb bombes contra blocs d'habitatges humils a Sant Petersburg i Moscou el setembre de 1999, amb el resultat de 300 morts: una tragèdia que serviria per acusar els txetxens dels atemptats, desencadenar una campanya d’odi convertir la indignació i la ràbia en suport al nou líder, Vladímir Putin.

El 2003 l'exespia rus va començar a treballar per a l'MI6 com a expert en la màfia russa. L'exagent va oferir valuoses informacions sobre les connexions del crim organitzat rus a Europa amb alts càrrecs polítics de Moscou, que arribaven fins el 1990, quan Putin (aleshores ajudant de l'alcalde de Sant Petersburg) havia treballat molt a prop de les màfies. Litvinenko havia de testificar davant la fiscalia espanyola poc abans del seu assassinat.

Lugovoi i Kovtun van volar a Londres des de Moscou. El segon va confessar a un amic que portaven "un verí molt car", del qual desconeixia les propietats. Es tractava de poloni 210, un rar isòtop radioactiu indetectable que és mortal si s'ingereix. Provenia d'un reactor nuclear dels Urals que es va convertir en una arma letal transportable en un laboratori dels serveis secrets russos. Després d'un primer intent fallit, el van citar a l'hotel el 31 d'octubre. Va ser el mateix Litvinenko qui va explicar fil per randa com va anar la trobada... i que no es va acabar el te perquè estava fred i no tenia sucre.