L’assassinat de tres activistes kurdes a París, a judici

BarcelonaEl 9 de gener del 2013, a plena llum del dia, tres activistes kurdes van ser assassinades a París. Sakine Cansiz, de 54 anys, fundadora del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) -anomenada la Rosa Luxemburg kurda i molt pròxima al líder de l’organització, Abdullah Öcalan-, Fidan Dogan, de 28 -coneguda pels seus vincles diplomàtics amb diversos polítics europeus-, i Leyla Saylemez, de 24 anys, morien pels trets que els van disparar al cap al Centre d’Informació del Kurdistan, al districte desè de la capital francesa. Gairebé tres anys més tard, en les pròximes setmanes arrencarà el judici contra l’únic detingut pel cas, Omer Güney, un turc de 33 anys a qui la investigació de la justícia francesa ha vinculat amb el MIT, els serveis secrets de Turquia.

“La Sakine era un símbol de la lluita del poble kurd, dins del Kurdistan i a nivell internacional, i per això la van assassinar”, explica Canan Polat, membre de la Representació Internacional de Dones Kurdes, amb seu a París i amiga des de la infància d’una de les activistes assassinades. “Güney s’havia infiltrat a l’organització dos anys abans i s’havia guanyat la confiança del grup. En la investigació els nostres advocats a França, Bèlgica i Alemanya han demostrat els seus vincles amb els serveis secrets turcs, que fins i tot la fiscalia reconeix”, apunta. “Però ens diuen que no es pot processar l’estat turc per aquest assassinat”, lamenta. L’acusat va arribar a intentar planificar una fuga amb ajuda del MIT, segons es desprèn d’informacions del sumari revelades per la premsa francesa aquest estiu.

Mentre esperen la celebració del judici, les feministes kurdes intenten contribuir a la causa del seu poble lluitant també contra la “mentalitat patriarcal” al Kurdistan i donant suport a les dones que han sigut víctimes d’abusos a mans dels seus marits. Ara mateix se centren en la campanya per l’alliberament de cinc mil dones segrestades per l’Estat Islàmic a la regió iraquiana de Sinjar, que qualifiquen de feminicidi. “Tothom ha vist que els kurds lluitem contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. I Erdogan vol criminalitzar el PKK, perquè continuï a la llista d’organitzacions terroristes”, apunta.

Polat és crítica amb la política del govern turc. “Erdogan va prometre fa dos anys trobar una sortida a la qüestió kurda i van començar les negociacions amb el PKK però després va fer el contrari; no volia una solució democràtica sinó obtenir una majoria per convertir Turquia en un sistema presidencialista”.

Preguntes sense resposta

Polat assegura que el triomf electoral del partit prokurd HDP responia a “un projecte no tan sols per als kurds, sinó per a tots els pobles i els treballadors de Turquia”. “El govern turc acusa l’Estat Islàmic de l’atemptat a la manifestació d’Ankara. Però nosaltres pensem que és responsabilitat de l’estat. Hi ha massa preguntes sense resposta. Per què no hi havia policia al lloc on s’havia convocat la manifestació, al costat del Parlament i els serveis de seguretat? Per què les ambulàncies van trigar una hora a arribar, per què la policia no les deixava passar? Per què van llançar gasos lacrimògens sobre els ferits i la gent que els estava ajudant? Com és que cap míting del PKK no ha sigut atacat pels jihadistes? Per què encara no han trobat els culpables?”