L’assassí de la diputada té vincles amb la ultradreta

LondresLa policia de West Yorkshire va confirmar ahir que “una línia prioritària d’investigació” de l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox són els “vincles amb l’extrema dreta” que tindria el sospitós, Thomas Mair, de 52 anys. La policia va trobar material i llibres d’ideologia neonazi durant l’escorcoll que va fer a casa del sospitós. Mair continua detingut des de dijous, poc després de disparar i apunyalar la política, i gairebé l’únic segur del cas és que va actuar sol. No es busca ningú més. La investigació també se centra en si Mair tenia problemes de salut mental, com ha afirmat el seu germà i ha especulat la premsa local, segons va confirmar la cap de la policia de West Yorkshire, Dee Collins.

En el relat policial Cox va ser “objecte d’un atac deliberat”, que va patir en acabar un acte electoral a favor de la permanència a la UE, celebrat a la biblioteca de Birstall, al nord d’Anglaterra. Mair va disparar-li diversos trets i la va rematar a terra clavant-li ganivetades. Alguns testimonis van coincidir a assenyalar que l’agressor va fer el crit neonazi “ Britain first ”o “Put Britain first ” [“Primer el Regne Unit”] i el material confiscat per la policia alimentaria la hipòtesi de la filiació ultradretana de l’agressor. Britain First és un partit d’extrema dreta britànic fundat el 2011 per exmembres del Front Nacional, un altre grupuscle d’ideologia neonazi. Ahir l’associació nord-americana de defensa dels drets humans i contra els crims d’odi Southern Poverty Law Centre va informar que Mair havia comprat el 1999 un manual sobre munició i armament que incloïa instruccions per fabricar una pistola casolana. El llibre va ser publicat per la impremta National Vanguard Books, pertanyent a la neonazi Aliança Nacional, un grup supremacista d’extrema dreta fundat als Estats Units el 1970.

Inicialment algunes informacions de testimonis presencials dels fets indicaven que l’arma amb què van matar Cox era de “fabricació casolana”, una circumstància que aprofundiria en la hipotètica relació de Mair amb el grup neonazi. En una informació que citava fonts policials, la BBC, però, descartava que els fatals trets que va rebre la diputada fossin disparats amb una pistola d’aquestes característiques.

Per la seva banda, el Daily Telegraph també va informar que Mair havia estat subscrit a SA Patriot, magazín sud-africà publicat pel col·lectiu proapartheid i supremacista White Rhino Club, que descriu la línia editorial contrària a les “societats multiculturals” i contra “l’expansió de l’islam”. El mateix diari també informava que en un blog del gener del 2006 es descrivia Mair com “un dels primers abonats i seguidors de SA Patriot ”.

Units contra l’odi

Però la jornada d’ahir va estar marcada per missatges per la unitat dels britànics, representada per la imatge inusual que van oferir el primer ministre britànic, David Cameron, i el cap de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn. Tots dos es van traslladar a la localitat de Birstall per homenatjar Jo Cox, en una escena allunyada de l’agror dels discursos polítics al Parlament. Cameron i Corbyn -que comparteix filiació política amb la diputada assassinada- van dipositar rams de flors i un missatge manuscrit amb paraules d’afecte per a Cox. A Londres l’exalcalde Boris Johnson, als antípodes de Cox pel que fa al Brexit, va reclamar moderació als seus col·legues polítics, mentre que a tot el país les banderes onejaven a mig pal.

En un breu discurs i amb paraules prou mesurades, Cameron va voler transmetre un missatge d’unitat a un país en què “65 milions de persones viuen, treballen i tiren endavant plegades”, va dir. Una apel·lació especialment significativa en uns moments en què el Regne Unit apareix molt dividit davant de la fonamental decisió de dijous sobre la pertinença a la Unió Europea.

El premier també va demanar “valorar la democràcia, en què els membres del Parlament estan a l’abast del públic davant del qual són responsables”. “Així és com va morir la Jo, fent la seva feina -va assenyalar-. Si de veritat volem honorar la Jo, el que hem de fer és reconèixer els seus valors: servei, comunitat, tolerància”. En una línia semblant, Corbyn va qualificar l’assassinat “d’atac a la democràcia” i va apuntar que aquesta “tragèdia” hauria de servir per “enfortir la democràcia i la llibertat d’expressió”. En aquest sentit Corbyn va apel·lar a la memòria i els valors que defensava Cox. “No permetrem que les persones que difonen l’odi i el verí divideixin la nostra societat. Ens l’han pres en un acte d’odi i un acte vil”, va dir.