Utilitzar el dolor del propi cos per denunciar la repressió

MoscouArt, vandalisme, provocació, activisme, absurditat o fins i tot bogeria són algunes de les opinions divergents sobre les accions de Piotr Pavlenski, un artista de Sant Petersburg de 32 anys autor d’obres controvertides. Ell, però, sí que ho té clar: fa art polític amb l’objectiu de conscienciar els russos de les mancances del sistema en què viuen. Aquest home prim, de pòmuls molt marcats i uns ulls molt expressius i que normalment va pel carrer mig arronsat sota una caputxa de jaqueta esportiva és conegut per accions de denúncia en solitari en què utilitza el dolor del seu propi cos.

Pavlenski es va fer famós l’estiu del 2012 quan es va cosir la boca a Sant Petersburg en senyal de suport a les tres noies del grup de punk Pussy Riot, que aleshores eren jutjades per la seva oració-concert contra Vladímir Putin a la catedral del Crist Salvador de Moscou. “Cosint-me la boca amb la catedral de Kazan de fons he volgut ensenyar la situació de l’artista contemporani a Rússia: no existeix la llibertat d’expressió. Em disgusta el terror de la societat, la paranoia col·lectiva que veig per tot arreu”, declarava l’artista aleshores.

Per a Pavlenski l’obra ho és tot: la concepció, l’acció, el desenllaç, el manifest de l’autor a les xarxes socials, la reacció de la societat i també el judici en els casos en què s’hi ha arribat. A principis del 2013 Pavlenski es va tancar despullat dins d’una mena de capoll fet de filferro amb punxes en una performance titulada Cadàver per protestar contra la llei que prohibeix la propaganda homosexual entre menors d’edat i la llei sobre l’ofensa als sentiments dels creients. A les seves obres denuncia l’estat repressiu, però el desenllaç normalment el protagonitzen els policies, que en aquest cas el van alliberar del filferro amb unes tenalles.

L’escrot clavat a la plaça Roja

Uns mesos més tard, en motiu del Dia de la Policia, Pavlenski va tornar a aparèixer despullat enmig del fred del novembre amb l’escrot clavat a una llamborda de la plaça Roja de Moscou. Al cap d’una estona uns policies se’l van endur tapat amb un llençol, després d’haver tret el clau. Segons l’artista, l’obra Fixació era “una metàfora de l’apatia, de la indiferència política i de la fatalitat de la societat russa contemporània”. Pavlenski també va mostrar el seu suport al moviment de la Maidan de Kíev.

Al 2014 l’artista, assegut i despullat a la teulada d’un conegut centre psiquiàtric i judicial de Moscou, es va tallar el lòbul d’una orella amb un ganivet en una acció anomenada Separació per denunciar que a la Rússia contemporània es torni a fer ús de la psiquiatria per motius polítics. “El ganivet separa el lòbul de l’orella del cos. La paret de formigó de la secció de psiquiatria separa la societat dels malalts entre els que estan en el seu seny i els dements”, diu el manifest de Pavlenski.

El judici, una obra d’art

L’última acció sonada de Pavlenski va ser Amenaça, quan al novembre va calar foc a una porta del temut edifici del FSB -el Servei Federal de Seguretat de Rússia, l’antic KGB- a la plaça Lubiànskaia de Moscou per denunciar el sistema de repressió i de terror instaurat per aquest organisme. Tot seguit va ser detingut. Tot el procés judicial contra Amenaça ha sigut com una performance que a Pavlenski li ha permès ridiculitzar el sistema judicial amb accions com la compra oberta de testimonis. Fins i tot l’absurditat de l’acusació contra l’artista, “deteriorar un objecte d’importància cultural” -la porta del KGB, l’organisme que va desplegar la seva maquinària contra la dissidència soviètica-, juga a favor de la concepció de l’art de Pavlenski. Després de passar 7 mesos de presó preventiva i condemnat a pagar una multa de 500.000 rubles (uns 14.000 euros), que assegura que no pagarà, Pavlenski va quedar en llibertat a principis d’estiu.