L'arma que transforma el futur del món

BarcelonaNelson Mandela hauria estat content amb la decisió de l’acadèmia dels Nobel de distingir dos lluitadors pels drets, i en certa manera, la dignitat de la infantesa. "Una nació que no cuida la seva infantesa no és una nació”, deia la gran icona sud-africana, Nobel de la Pau del 1993, que no es cansava de repetir que no hi ha millor inversió que abocar diners i més diners a l’educació. Tan convençut estava que durant els cinc anys que va presidir el primer govern democràtic del seu país va renunciar a un terç del sou per destinar-lo a millorar el sistema educatiu.

El vell Madiba no era l’únic que era conscient del poder d’una pissarra, un llibre i un boli. A Nigèria, fa sis mesos que Boko Haram va segrestar 230 noies que l’únic error que havien comès era, precisament, matricular-se a una escola. Encara no se sap on són. El radical grup no va triar el seu nom a l’atzar sinó que és tota una declaració d’intencions i es podria traduir com 'l’educació no islàmica és pecat'.

A aquesta força de canvi s’agafen les organitzacions humanitàries repartides per tot el món. “L’educació és transformadora per als nens i les nenes que viuen a àrees remotes, els hi pot canviar la vida”, afirma Anna Folch, presidenta d’UNICEF-Comitè Catalunya, l'agència de l'ONU per a la infància amb presència a 191 països. De fet, és per això que la gairebé nena Malala va plantar cara als talibans i el motiu que l’indi Kailash Satyarthi sacseja les consciències dels polítics de situar en el centre de l’agenda global els maltractaments i abusos al menors.

Maternitat infantil

Segons les últimes dades de la Unesco, l'agència de l'ONU per a l'educació, al món hi ha 58 milions de menors sense escolaritzar a primària, a banda d’un altre gruix que es comptabilitzaria en milions que no poden seguir amb normalitat les classes. Més de la meitat són nenes, doblement discriminades, per pobres i per dones, a les quals en algunes cultures la primera menstruació és el senyal per cedir-les a un marit. La maternitat infantil és una gran causa d’abandonament i per fer-se una idea de què suposa, cada dia 20.000 menors donen a llum. Tornant a Sud-àfrica, dos terços no tornaran a matricular-se i quedaran condemnades a feines amb escassa remuneració o a dependre del marit.

Per als amants de les xifres, els 58 milions de nens no escolaritzats representen la població de la moderna i cosmopolita Itàlia.

Folch explica que la pobresa d’una família o d’una comunitat és el gran factor que tanca les portes d’una escola. Les famílies no poden costejar una matrícula o el cost de prescindir d’un fill, així que el menor ha de deixar el boli per agafar una eina o un carro per carregar la brossa de la comunitat. Abdul té 11 anys i viu en una paradisíaca illa de Moçambic. Jura i perjura que va “a l'escola” però amb total impunitat no deixa els turistes, que, amb una mica de sort li donaran uns pocs meticals. “La meva àvia necessita els diners per al pollastre”, diu amb un mig somriure.

Com Abdul, 215 milions de menors han de treballar per subsistir i ajudar la família, afirma l'Organització Internacional del Treball, tot i que Unicef rebaixa la xifra fins els 158 comptabilitzant només el grup de cinc a 14 anys. Si els menors treballadors s'agrupessin i es comptessin com a país serien el cinquè més poblat del món, i superarien fins i tot el gegant brasiler.

El repte és, doncs, enorme i malgrat els avenços que hi ha hagut, per exemple, des que ara fa 25 anys se signés la Convenció sobre els Drets dels Nens, que no compta amb la ratificació de Somàlia i els Estats Units, i que per primer cop reconeix els menors com a subjectes de dret.

Amb aquest panorama, organitzacions com l’ONG Educo veuen el Nobel d’ahir com una “bona notícia per posar l’atenció mundial al drets dels nens, en la seva educació i protecció”, explica el responsable de Cooperació, Albert Tarradellas, que confia que a partir d’ara sigui més “fàcil connectar i explicar la tasca” de centenars de milers de voluntaris que treballen a tot el món.

La centenària organització nord-americana Brookings va elaborar la llista dels 10 pitjors països per ser nena: el Txad, Somàlia, República Centreafricana, l’Afganistan, la República Democràtica del Congo, Níger, el Pakistan, l’Iraq, Nigèria i l'Índia.