L’Argentina s’acomiada avui de 12 anys de kirchnerisme
El país afronta unes eleccions incertes amb el duel Scioli-Macri
Buenos AiresLa seu del Sindicat de Personal Aeronàutic de l’Argentina era plena de records del dia en què la presidenta Cristina Fernández va decretar la nacionalització d’Aerolíneas Argentinas, propietat del Grupo Marsans de Gerardo Díaz Ferrán. Era el 2008 i tornava així a mans de l’Estat tota una icona privatitzada durant la dècada dels anys 90 pel llavors president Carlos Menem (peronista com Fernández), i ara un símbol de la recuperació econòmica durant els 12 anys de l’etapa kirchnerista que avui s’acaba amb la primera ronda de les eleccions presidencials. “Tenim companys que treballen a Aerolíneas que tenen tatuat a la pell el còndor, el símbol de l’empresa. I també hi ha un pilot que el té tatuat a les dents. Aerolíneas no es pot explicar..., es duu a la sang”, confessa Edgardo Llano, secretari general del sindicat.
El mateix succeeix amb la petroliera estatal YPF, també nacionalitzada pel matrimoni presidencial de Néstor i Cristina Kirchner quan era propietat de l’espanyola Repsol, i un altre dels grans símbols empresarials argentins que havia sigut privatitzat també pel president Menem. Vaca Muerta -un jaciment estrella d’YPF- i Aerolíneas Argentinas han estat en boca de tots els funcionaris del govern argentí al llarg de la campanya electoral de cara a les eleccions presidencials d’avui. Un dels que més han tret pit, orgullosos de la política econòmica intervencionista i estatitzadora kirchnerista, és el ministre d’Economia, Axel Kicillof. “Rebentarem les urnes diumenge i estarem quatre anys més a la Casa Rosada [la seu oficial de la presidència argentina] per aprofundir en els canvis que necessita l’Argentina”, cridava eufòric en l’acte de tancament de campanya a Buenos Aires del Front per la Victòria. Aquest és el partit de la presidenta argentina i del candidat a succeir-la, l’actual governador de la província de Buenos Aires, Daniel Scioli.
Les enquestes situen Scioli primer en intenció de vot amb el 38%, nou punts per sobre del seu principal competidor, l’alcalde de Buenos Aires i expresident del club de futbol Boca Juniors, Mauricio Macri.
Scioli ha sigut un fidel kirchnerista des que l’any 2003 va ser el vicepresident de Néstor Kirchner, el marit de l’actual cap d’estat argentina mort el 2010. En públic els kirchneristes més radicals l’han acusat de ser un traïdor pel seu perfil conciliador i de mà estesa amb tothom, fins i tot amb l’oposició.
Però aquest mateix caràcter conciliador i de mà estesa de Scioli és el que ha seduït els nous votants que ha sumat el Front per la Victòria provinents de sectors peronistes tradicionals conservadors i indecisos.
Per la seva banda, Macri pot presumir que deixarà una sempre caòtica ciutat de Buenos Aires més endreçada que fa 8 anys, quan va arribar al poder local. El candidat mira de seduir també els indecisos liderant una gran coalició antikirchnerista anomenada Cambiem. Sobre els seus perfils, l’analista Rosendo Fraga afegeix: “Ni Scioli ni Macri tenen formació ideològica. Són fills d’empresaris i vells amics, i representen el centredreta [de la política argentina]”.
En cada vot dels argentins hi ha dues grans preocupacions: la inseguretat ciutadana i la inflació -l’oficial, reconeguda del 15%, i l’extraoficial, que senten els argentins a la butxaca, que es duplica i arriba a ser gairebé del 30%-. La clau de les eleccions d’avui és desvelar si caldrà o no una segona ronda electoral per escollir el pròxim president de l’Argentina. Si cap dels dos candidats aconsegueix un 40% dels sufragis, la segona volta serà l’últim cap de setmana del mes de novembre.
Si les enquestes no s’equivoquen, el duel serà entre Scioli i Macri. El tercer en discòrdia és el també peronista Sergio Massa, que va ser cap de gabinet de Cristina Fernández però ara vola sol i és un dels seus pitjors enemics.