L’Aràbia Saudita fa un tímid pas cap a l’obertura

TunisEn un moment de gran tensió al golf Pèrsic i de violentes erupcions a tot el món àrab, el rei de l’Aràbia Saudita, Salman Ibn Abdulaziz, ha decidit consolidar un canvi històric: atorgar el relleu al capdavant de la influent petromonarquia a una nova generació de prínceps. Amb el nomenament ahir com a successor directe del seu fill Mohamed bin Salman, de només 31 anys, el monarca suggereix l’arribada de canvis a un país conegut per la seva mentalitat ultraconservadora. El gest constitueix un cop de força dins la família reial, sumida durant anys en fosques lluites de poder.

Fins i tot abans del seu nomenament, Mohamed bin Salman ja era considerat l’home més poderós del regne, pel delicat estat de salut del seu pare, de 81 anys d’edat. Havent acumulat els càrrecs de ministre de Defensa i d’arquitecte de la política econòmica del país, el jove príncep és al darrere de les decisions més importants i trencadores que s’han pres a partir de l’ascens al tron del rei Salman el 2015, entre les quals hi ha l’entrada a la guerra del Iemen; la presentació del programa Visió 2030, que té l’objectiu de deslliurar el país de la seva “addicció al petroli”, i l’agressiu trencament de relacions diplomàtiques i econòmiques amb Qatar de fa un parell de setmanes.

“D’un regnat de Bin Salman en podem esperar profundes reformes econòmiques i socials. Probablement, l’Aràbia Saudita aviat s’assemblarà als Emirats Àrabs Units”, sosté l’opositor Ali Ahmed, exiliat als EUA i director de l’Institute for Gulf Studies. De fet, el mentor del jove príncep és Mohamed bin Zayed, el líder del país veí, amb una economia més oberta i globalitzada. La Visió 2030 inclou una privatització parcial d’Aramco -la companyia nacional de petroli, considerada la més valuosa del món-, una retallada dels subsidis públics i un l’augment de la incorporació de la dona al mercat de treball.

Tanmateix, l’oposició preveu que aquest esperit reformista, de caràcter neoliberal, serà limitat. “No crec que Bin Salman porti a terme una liberalització del sistema polític del país. En aquest àmbit, hi haurà pocs canvis”, opina Ahmed. No en va, l’entronització de Salman i l’ascens del seu fill favorit com a primer conseller reial no han significat una relaxació de la repressió en una de les últimes monarquies absolutes que queden al món. Ans al contrari: la dissidència es castiga amb duresa.

La dimensió generacional és clau per entendre l’ascens meteòric de Mohamed bin Salman, pràcticament desconegut fins fa un parell d’anys. “Ell parla la llengua dels joves. Durant massa temps el país s’ha mirat a través dels ulls de la vella generació”, declarava al diari New York Times Husa al-Helaisi, membre del consell assessor reial en un país on els joves representen el 70% de la població. En els últims mesos altres prínceps que no superen els 40 anys han adquirit també posicions de responsabilitat. La seva generació és la mateixa que va sacsejar els pilars de la regió amb les mobilitzacions de les anomenades Primaveres Àrabs. Un recanvi de lideratge, en lloc de la democratització que demanaven els activistes de la plaça Tahrir del Caire, sembla ser la resposta saudita a aquella pulsió emancipadora transnacional.

Però aquesta no és l’única lògica que explica la remodelació de la cúpula saudita. A diferència de la majoria de monarquies, tradicionalment, la línia de successió a Riad era horitzontal i no vertical. En una societat en què el respecte als ancians és sagrat, el tron havia passat sempre a mans d’un germà del rei, i no al seu fill. El rei Salman, però, feia mesos que havia mogut peça per aïllar Mohamed bin Nayef, fins ahir, el seu successor i ministre d’Interior. “L’elecció del seu fill provocarà queixes al si de la família reial i de l’establishmentreligiós, però no una rebel·lió”, diu Bruce Riedel, un analista del think tank Brookings Institution. En l’actual panorama de tensió, un cisma entre els Saud podria amenaçar la seva supervivència, amb la qual cosa tothom hi sortiria perdent, fins i tot els que ahir es van veure desplaçats per les maniobres de l’audaç Bin Salman. El cop de força ha funcionat.