El futur rei de l'Aràbia Saudita, acusat de cometre crims de guerra

BarcelonaDe Mohamed bin Salman, príncep hereu de la monarquia de l'Aràbia Saudita, s'espera que sigui l'encarregat de mostrar —i materialitzar— una imatge més liberal i moderna del règim de la península aràbiga. O, almenys, això és el que predica. Des que el juny del 2017 el seu pare, el rei Salam, el va nomenar príncep hereu, Mohamed ha promès un islam "moderat i obert" que substitueixi el wahhabisme —una branca extremadament conservadora del sunnisme— que hi regna. També proposa una societat més diversa i un sistema més permissiu. Malgrat això, la realitat que es viu al país del petroli, on l'autoritarisme del règim, la manca de llibertats i la vulneració dels drets humans són mals endèmics, augura un escenari poc esperançador.

Amb aquest objectiu, el de refrescar i millorar la imatge de l'Aràbia Saudita al món, el futur rei ha visitat en els últims mesos països com el Regne Unit, els Estats Units —on es va reunir, entre d'altres, amb el creador de Facebook, Mark Zuckerberg— o Egipte. Aquesta setmana ha arribat a França, on està previst que s'estigui tres dies i es reuneixi amb Emmanuel Macron. Segons el programa establert, aquesta nit hauria de sopar amb el president francès i demà tornar a casa.

Aquesta visita, però, ha anat acompanyada d'una denúncia que xoca amb les intencions del jove hereu: una organització iemenita ha denunciat Mohamed bin Salman de ser responsable de crims de guerra comesos al Iemen. Joseph Breham, advocat penalista i portaveu de l'associació iemenita en defensa dels drets humans, ha confirmat que dilluns va interposar la demanda davant del Tribunal de Primera Instància de París.

Breham ha aprofitat, així, la visita de l'home fort de Riad a terres franceses: segons el lletrat, França ha ratificat la convenció contra la tortura que estableix que, quan una persona és en territori gal, la justícia d'aquest país és competent per investigar-la per crims contra la humanitat.

Acusat de crims de guerra

La denúncia, tal com ha explicat el mateix Breham a l'emissora de ràdio France Info, responsabilitza Bin Salman de ser còmplice de tortures pel seu paper al front d'una coalició contra els rebels houthis que, des del 2015, ha provocat més de 10.000 morts i 50.000 ferits. L'operació, que comptava amb 150.000 militars i un centenar d'avions, va contribuir a agreujar la situació que es viu al Iemen, on segons Human Rights Watch més del 80% de la població —uns 20 milions de persones— necessiten urgentment ajuda humanitària.

A banda de ser l'hereu del poder saudita, Bin Salman és també ministre de defensa del país, càrrec que ocupava abans de ser designat futur rei. Per aquest motiu, al jove príncep se l'acusa d'haver ordenat atacar la població civil iemenita amb bombardejos sobre camps de refugiats, mercats, cases i hospitals. El paper clau de l'Aràbia Saudita en el conflicte no és cap secret, com tampoc la infinitat de crims comesos contra els civils del Iemen, que malviuen silenciats després de més de tres anys de guerra.

Les acusacions contra MBS —així és com Bin Salman se sol presentar— no acaben aquí. També se l'ha acusat d'utilitzar en aquest conflicte armes no autoritzades. O de ser responsable del bloqueig marítim del país que impedeix l'entrada d'ajuda humanitària. O de ser l'artífex de desaparicions forçades o morts silenciades i de mantenir certa complicitat amb la creació de presons pels Emirats Àrabs Units.

La setmana que ve, a Bin Salam se l'espera a Espanya, on a Madrid firmarà la compra de cinc vaixells de guerra per valor de 2.000 milions d'euros. La venda d'armes al règim saudita per part de països d'Occident —entre els quals hi ha Espanya o França— aixeca polèmica, ja que s'interpreta que aquests països subvencionen els crims de guerra comesos pel règim en indrets com el Iemen o Síria. La riquesa de l'Aràbia Saudita, que és el país amb més petroli del món, però, explica l'interès d'Occident per entendre-s'hi.

L'home més influent de Riad

Bin Salman és el quart fill del rei Salman, que el va situar primer en la línia de successió en substitució del seu cosí Mohammed bin Nayef. MBS —també se'l coneix com a Senyor Tot perquè s'està convertint en l'epicentre del poder del règim— es mostra com un líder carismàtic que ha iniciat les reformes més importants del regne en els últims anys. Que les dones tinguin dret a conduir o a assistir a un estadi de futbol —pràctiques abans prohibides al país— són algunes de les reformes que se li atribueixen.

Però diversos experts alerten del creixent poder que està adquirint. Diuen que es convertirà en l'home més influent de l'Aràbia Saudita i, que per aconseguir-ho, va iniciar una purga gegant per eliminar qualsevol obstacle en el camí: al novembre, i emparat en la lluita contra la corrupció que encapçalava, va fer detenir 11 prínceps, quatre ministres i desenes d'exministres.

Malgrat que es coneixen pocs detalls de la seva vida privada i que no sol fer visible la seva riquesa i poder, alguns detalls han transcendit. Entre els seus capritxos, per exemple, destaca l'adquisició de la casa més cara del món, un castell francès valorat en 275 milions d'euros.