La pugna entre l’Aràbia Saudita i l’Iran acosta el Líban a una guerra

BarcelonaLa visita sorpresa d’ahir del president francès, Emmanuel Macron, a l’Aràbia Saudita pot tenir molt a veure amb l’escalada de tensió dels últims dies entre les dues potències rivals a la regió, l’Iran i l’Aràbia Saudita, que aquest cop té com a escenari el Líban.

Al tauler d’escacs del Pròxim Orient, la partida entre Riad i Teheran es complica, amb diverses peces aparentment inconnexes que es mouen al mateix temps: des del míssil dels houthis iemenites (que reben suport de l’Iran) que va caure prop de Riad fins a l’opaca dimissió del primer ministre libanès, Saad Hariri, que acusa l’Iran de voler matar-lo, passant per la pràctica derrota de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq i la purga interna que el príncep hereu saudita està duent a terme per consolidar el seu poder.

“És impossible saber del cert què hi ha al darrere” de cada moviment, però queda clar que “no és casualitat”, explica Eduard Soler, analista sobre el Pròxim Orient del Cidob. Amb els combatents de la milícia proiraniana Hezbol·lah retornant al Líban des de Síria, on combaten amb l’aliança russo-siriana, i la crida de Riad a tots els ciutadans saudites que viuen al Líban perquè abandonin el país, l’escenari d’una guerra oberta al Líban s’albira a l’horitzó, però és possible també que simplement l’amenaça d’una guerra es vulgui fer servir per canviar l’equilibri de forces a la regió.

“Es parla des de fa setmanes i fins i tot mesos d’un conflicte entre Hezbol·lah i Israel, aquest últim amb el suport tàcit de l’Aràbia Saudita i dels Estats Units, però tampoc és un escenari tan factible, ja que Hezbol·lah no és Hamàs i hi ha molta gent a la intel·ligència israeliana que ha deixat clar que aquest seria un pèssim camí a seguir”, opina Itxaso Domínguez, doctora de la Universidad Autónoma de Madrid, especialista en la regió. Segons ella, però, no es pot descartar completament una guerra al Líban perquè una escalada tan ràpida entre “components tan volàtils” fa que qualsevol actor pugui “sortir del guió”.

La preocupació de França visualitzada amb la visita de Macron, de fet, demostra que “hi ha un risc real que les coses se’n vagin de mare”, com apunta Soler. “No és casualitat que just el dia abans de la visita de Macron, Saad Hariri s’entrevistés amb l’ambaixador francès a l’Aràbia Saudita”, diu l’analista, que veu en la visita llampec del president francès un possible “missatge d’urgència” transmès per Hariri al govern francès a través del seu ambaixador.

Entrevistes sospitoses

La sospitosa dimissió del primer ministre libanès anunciada des de Riad denunciant un suposat complot contra la seva vida preparat per l’Iran i Hezbol·lah, l’han interpretat alguns sectors libanesos com una decisió forçada per Riad, que tindria el mandatari libanès, diuen, segrestat a l’Aràbia Saudita. “Segons fonts iranianes, la dimissió té a veure amb el tema iemenita, perquè, un dia abans de dimitir, Hariri es va trobar amb el cap assessor en política exterior del líder suprem iranià, Ali Akbar Velayati, per entregar-li el missatge de Riad que l’Iran havia d’aturar el seu suport als houthis del Iemen i l’Iran s’hi va negar. La lectura iraniana és que després d’això va ser forçat pels saudites a dimitir”, explicava a Al-Jazeera Alli Fathollah-Nejad, analista del Brookings Doha Center.

L’Aràbia Saudita lidera una coalició de països àrabs que intervé militarment en la guerra civil al Iemen per restablir el govern sunnita derrocat pels houthis xiïtes, que reben suport de l’Iran. Per primer cop, fa sis dies, el mateix dia de la dimissió de Hariri, els rebels houthis van llançar un míssil contra Riad, cosa que la monarquia saudita va interpretar com “una declaració de guerra” de l’Iran.

Desviar l’atenció

Un altre element que cal tenir en compte en aquesta partida d’escacs és la purga interna que ha posat en marxa el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, i que també el cap de setmana passat es va saldar amb la detenció d’onze prínceps, quatre ministres i dotzenes d’exministres per presumptes casos de corrupció. Els moviments al Líban “podrien respondre a un intent de dissimular tensions internes a la casa reial saudita, en profit d’una unitat nacional en relació als enemics exteriors”, apunta Soler. Domínguez també hi veu una necessitat de desviar l’atenció o fins i tot de reforçar l’estatus internacional del futur monarca “després dels desastres del Iemen i Qatar”. Riad no se’n surt encara en la guerra amb el veí iemenita i no va aconseguir sumar els EUA al seu boicot diplomàtic a Qatar.

L’Iran porta fins ara l’avantatge en la partida amb el seu etern rival saudita, després d’assolir un acord nuclear amb les potències occidentals liderades per Barack Obama, que li va aixecar les sancions econòmiques, i la derrota de l’Estat Islàmic a Síria, on ha tingut un paper clau a través de Hezbol·lah. Els últims acostaments de l’Aràbia Saudita i l’Iraq s’interpreten també en aquesta lògica de voler trencar “l’encerclament” a què la sotmet l’Iran, que supera en influència a les quatre capitals més pròximes: Damasc, Beirut, Bagdad i Sanà.

Queda clar, doncs, que el regne wahhabita vol aprofitar la derrota de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, una lluita que fins ara era la prioritat màxima dels Estats Units a la zona, per retornar Washington a “la posició inicial de considerar l’Iran com l’amenaça principal per a la regió”, en la línia del discurs israelià. Falta veure, però, si els EUA de Donald Trump se sumarien a un conflicte obert en favor dels saudites.

“En cas de guerra, passaria com amb la crisi amb Qatar”, opina Domínguez. “Riad tindria un suport immediat de Trump en forma de tuit, i després temperat pel secretari d’Estat i altres diplomàtics, conscients que una guerra al Líban seria desastrosa per a la regió”, explica.