L’alimentació segura s’ha convertit en un luxe a la Xina

PequínVerdures i fruites amb altes dosis de pesticides, peix amb mercuri, carn caducada o directament falsificacions, com ara ous elaborats amb gelatina, panets amb cartró o grans d’arròs de plàstic. Tot això és el que es pot trobar avui a taula una família xinesa. Cal afegir-hi, en molts casos, la falta d’higiene a l’hora de manipular els aliments que hi ha als mercats i restaurants, pròpia d’una societat que malgrat haver aconseguit elevar la seva economia al segon lloc del rànquing mundial encara està en desenvolupament.

La gran contaminació de la terra de conreu i de l’aigua, a més d’uns fraus alimentaris cada cop més habituals i la falta de control sanitari, ha convertit la seguretat alimentària en una de les principals preocupacions dels xinesos. La compra de productes que no posin en perill la salut s’ha convertit en un luxe només a l’abast de la nova classe mitjana. Ara una nova llei de seguretat alimentària intenta posar ordre a aquesta complicada realitat.

Tres euros un litre de llet

La seguretat té un preu que només pot pagar una part de la societat: la que es pot permetre comprar productes d’importació. Li Yuan, una llicenciada universitària de 32 anys resident a Pequín i amb un fill de quatre anys, reconeix la despesa que suposa la cistella de la compra, especialment els productes d’alimentació i higiene per al petit.

Ella compra en el que anomena “supermercats per a occidentals”, uns establiments plens de productes d’importació on un litre de llet orgànica procedent d’Austràlia o Nova Zelanda pot costar fins a tres euros. Li Yuan admet que “és un esforç econòmic important”, però no es fia dels productes xinesos. “Prefereixo la seguretat per al nen. Ja respirem prou aire contaminat, almenys que el que mengi sigui segur”, afirma.

Des de l’1 d’octubre ha entrat en vigor una nova llei de seguretat alimentària, aprovada a la primavera, amb la qual el govern xinès intenta fer front a una bateria de problemes. En primer lloc, als fraus. En segon lloc, a la falta de controls de qualitat a les fàbriques i cadenes de distribució. I en tercer lloc, a la contaminació de la terra i l’aigua, una constatació de l’alt preu mediambiental que s’ha pagat en l’accelerada cursa pel creixement econòmic.

Fins i tot l’opaca administració xinesa reconeix que el 20% de les terres cultivables han sigut contaminades per metalls pesants.

El nou reglament multiplica les multes per als responsables dels delictes i les indemnitzacions per als consumidors. Preveu sancions per als funcionaris que actuïn amb negligència i penes de presó per als que encobreixin fraus o acceptin suborns. Prohibeix l’ús de pesticides i productes tòxics en l’agricultura.

La normativa castiga el comerç amb animals malalts o morts per malaltia, supervisa l’ús d’additius alimentaris i controla especialment la qualitat de la llet.

La nova llei també intenta frenar una pràctica perillosa però molt habitual en els restaurants més econòmics com és la reutilització de l’oli. Especifica expressament que es prohibeix adquirir, transportar o processar il·legalment l’oli comestible residual.

Dubtes sobre l’efectivitat

No obstant això, i malgrat les bones intencions de l’administració xinesa, els dubtes sobre l’efectivitat de la nova llei són molts. Per començar, per la dificultat d’aplicar la llei en un territori tan ampli, amb nombrosos nivells administratius, i per l’escassetat de mitjans per supervisar tot el procés, des del cultiu o producció fins a la venda de l’aliment.

Segons una enquesta feta a la Xina pel Pew Research Center entre l’abril i el maig d’aquest any, la preocupació per la seguretat alimentària s’ha triplicat des del 2008 i es percep com un dels principals problemes de la societat xinesa, juntament amb la corrupció, la contaminació de l’aire, l’aigua, les diferències de renda i l’augment de la criminalitat.

El desembre del 2014 l’administració xinesa va publicar un informe que revelava que el 23% de l’aigua embotellada a Xina incomplia els estàndards sanitaris, ja que superava la quantitat de bacteris màxima permesa per al consum.

De llet infantil tòxica a caducitats falses

L’any 2008 va ser l’any d’inflexió en la preocupació per la seguretat sanitària dels aliments en la societat xinesa. Aquell any va esclatar un greu escàndol alimentari: l’adulteració de llet infantil amb melamina, que va provocar la mort de sis nadons i l’hospitalització de més de 50.000. En total hi va haver 300.000 nadons afectats.

Des de llavors la preocupació per la qualitat i la seguretat dels aliments no ha deixat de créixer entre els xinesos. Una preocupació que no és banal i que a més està sustentada pels successius escàndols que hi ha hagut. Sense anar gaire lluny en el temps, el juliol de l’any 2014 l’empresa càrnica Husi, proveïdora de cadenes com McDonald’s, Burguer King, KFC i Pizza Hut, va ser clausurada després que es comprovés que venia carn en mal estat amb la data de caducitat modificada.