FRANÇA
Internacional28/08/2014

Lagarde, imputada en un cas de corrupció de l’era Sarkozy

La directora de l’FMI és acusada de negligència en l’afer Tapie

Carme Riera Sanfeliu
i Carme Riera Sanfeliu

ParísLa directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, va ser imputada ahir per negligència en relació a un dels casos de corrupció que pesen sobre l’expresident francès Nicolas Sarkozy. Es tracta del cas Tapie, un culebró judicial de més de dues dècades que involucra l’ex cap d’estat i un dels multimilionaris francesos més histriònics, Bernard Tapie, que va passar de ser cantant als anys 60 a ostentar una de les principals fortunes del país.

Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El cas es remunta al 2008, quan Lagarde era ministra d’Economia de Sarkozy. Aquell any Tapie va rebre una indemnització estatal de 403 milions d’euros per les pèrdues que li va suposar la venda d’Adidas al banc Crédit Lyonnais el 1993, quan l’entitat era semipública. L’empresari havia comprat la marca esportiva feia dos anys i se’n va desfer abans de passar a ser ministre de François Mitterrand. El banc va revendre Adidas al cap de poc temps, i en va obtenir unes plusvàlues que no va notificar a l’antic propietari. Quan Tapie ho va descobrir, va exigir una reparació econòmica i es va embarcar en una lluita judicial que s’allargaria gairebé vint anys sense que els tribunals li donessin la raó.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, i ja sota el govern del seu amic Sarkozy, es va crear un tribunal arbitrari privat que va acabar decidint que l’estat li havia de pagar 403 milions.

La justícia francesa va iniciar fa quatre anys una investigació per esbrinar si Lagarde va maniobrar perquè l’empresari rebés una quantitat tan elevada. L’actual directora de l’FMI és sospitosa perquè va autoritzar que fos una comissió d’arbitratge privada i no un tribunal públic qui estudiés el cas. El procés va ser molt qüestionat, tant per la xifra rebuda per Tapie -molt per sobre del que seria raonable- com per les sospites que els jutges encarregats de l’arbitratge tenien vincles amb l’interessat.

Cargando
No hay anuncios

El cas va ser especialment sonat perquè els fons en joc eren públics, ja que l’estat era el propietari d’una part del banc, que a més acabava d’evitar la fallida. La decisió de Lagarde no era ben vista per la Hisenda francesa perquè no permetia a un tribunal ordinari fer-se càrrec de l’afer amb un procés transparent.

El cas persegueix fa temps la reputació de Lagarde, que l’any passat es va salvar de la imputació quan el Tribunal de Justícia de la República la va designar testimoni assistit en considerar que no hi havia indicis per acusar-la. Però ahir, després del quart interrogatori al qual s’ha sotmès una de les dones més poderoses del panorama econòmic mundial, aquest tribunal va decidir imputar-la. L’entorn de la directora de l’FMI va dir que “no pensa dimitir” i que tornava a Washington “immediatament per seguir treballant”. Ella mateixa concretava després en un comunicat que apel·larà contra una acusació que considera “sense fonament”. “Després de tres anys d’investigació i desenes d’hores de preguntes, el comitè va concloure que no era culpable de cap infracció i es va limitar a assegurar que no havia vigilat prou durant el procés d’arbitratge”, deia Lagarde.

Cargando
No hay anuncios

Al seu torn, la institució que lidera segueix fent pinya amb la seva directora. L’FMI va defensar en un comunicat la capacitat de Lagarde “d’assumir eficaçment les seves funcions”. L’exministra va arribar al capdavant de la prestigiosa institució el 2011 per substituir un altre polític francès, Dominique Strauss-Khan, caigut en desgràcia després de ser acusat d’agredir sexualment una treballadora d’un hotel a Nova York.

La investigació del cas Tapie ja ha suposat la imputació de cinc persones, entre les quals el mateix empresari, el seu advocat Maurice Lantourne, un dels jutges de la comissió d’arbitratge, Pierre Estoup, i l’exdirector de gabinet de Lagarde, Stéphane Richard, actual director general d’Orange.