L'Acord de París contra el Canvi Climàtic ja és una llei planetària

BarcelonaLa lluita de la comunitat internacional per mantenir l’escalfament global per sota dels 2 graus -i evitar així les seves conseqüències més devastadores- es converteix aquest divendres en una llei planetària. Després d’haver posat d’acord 195 països el 12 de desembre del 2015 a París amb aquest objectiu, la ratificació del pacte en un temps rècord per part del Parlament Europeu va afegir el 4 d'octubre, un nou “moment històric” al procés, en paraules del mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. Històric perquè va propiciar que, amb una velocitat sense precedents, l'Acord de París contra el Canvi Climàtic entri en vigor aquest divendres, quan encara no farà un any de la seva aprovació a la capital francesa.

Amb la votació del Parlament Europeu i comptant que molts dels estats de la UE ja l'havien fet seu es van superar els dos llindars que el mateix acord fixava per poder entrar en vigor: que el ratifiquessin almenys 55 països i que aquests representessin almenys el 55% de les emissions globals.

Així, a data 4 de novembre ja són 191 estats els que han signat l'Acord de París, dels quals 92 països l'han ratificat, entre ells vuit dels deu que més emissions generen, a l'espera del Japó i Rússia.

L'acord internacional entra en vigor aquest 4 de novembre, just quan falten quatre dies per l'arrencada de la cimera anual de l'ONU contra el canvi climàtic a Marràqueix (Marroc), la COP22. Per això, l'ONU ha anunciat ja que la trobada marroquina servirà ja per reunir de nou la "conferència de les parts", l'organisme negociador en l'àmbit climàtic, per tal de començar a definir ja el procès concret d'implementació de molts dels preceptes que inclou l'acord.

L'entrada en vigor arriba també pocs dies abans també de les eleccions als Estats Units, una cita que ennuvolava el futur de l’acord contra el canvi climàtic, ja que una eventual victòria del candidat republicà, Donald Trump, no hauria permès sumar la ratificació del segon emissor mundial de CO2, els Estats Units.

Aquesta ha sigut una de les claus per accelerar el procés que converteix en llei internacional l’Acord de París, que compromet 195 països a treballar per mantenir l’escalfament global per sota dels 2 graus respecte a l’era preindustrial i fins i tot a intentar que quedi per sota d’1,5 graus. El seu únic precedent, el Protocol de Kyoto, va trigar set anys a entrar en vigor. L'Acord de París només 11 mesos.

La UE ha estat finalment qui ho ha fet possible, en un intent de recuperar el lideratge perdut en la diplomàcia climàtica. Però van ser els Estats Units i la Xina -els dos principals emissors mundials de CO2 - els que van pitjar l'accelerador aquest setembre, durant la cimera del G20, quan van ratificar l'acord i van apel·lar a la resta d'estats que seguissin l'exemple.

Al president dels Estats Units, Barack Obama, l'apressava el calendari electoral. Un cop ratificat formalment, un possible president Trump trigaria fins a quatre anys a poder retirar-se de manera efectiva d’un acord ja ratificat i que hauria entrat en vigor. El negacionisme del canvi climàtic, encara tan present a les files republicanes, ja va portar Obama a negociar un text a París que no inclou cap imposició que requereixi l’aprovació del Congrés.

Però a més de les necessitats polítiques, la rapidesa amb què s'ha posat en marxa la lluita climàtica dóna idea també de la urgència del problema. Fins i tot el gegant xinès, que fins fa uns anys s'entestava a mantenir els seus nivells de creixement econòmic a costa del carbó i els combustibles fòssils, s'ha vist ofegat per les conseqüències mediambientals de la seva política. El debat obert a la societat xinesa pels alts nivells de pol·lució ha estat una de les claus en la reconversió de la Xina en un dels actors més actius contra el canvi climàtic.

Una empenta que ha obligat també a moure fitxa a l'Índia, que és avui ja el quart gran emissor de CO2 del món. Això si es té en compte la UE com un bloc, si no l'Índia ocuparia el tercer lloc. Després de la crida de Washington i Pequín, i la ratificació massiva de 31 estats durant l'assemblea de l'ONU de finals de setembre, Nova Delhi va formalitzar també la seva ratificació abans i tot que ho fes la UE, el diumenge 2 d'octubre.

Tot i que, segons les estadístiques de l'ONU, que parteixen dels recomptes que fan els mateixos estats, l'Índia representa un 3% de les emissions mundials, hi ha organismes independents que li atorguen ja més del 7%. Amb aquestes estimacions, la seva adhesió diumenge hagués sigut suficient per superar el llindar del 55%, però amb els comptes de l'ONU la suma s'havia quedat en el 52% de les emissions. La UE es va encarregar de donar-hi l’última embranzida.

Els compromisos presentats a París

L'entrada en vigor és un impuls ingent i històric a la lluita contra el canvi climàtic, ja que obliga des d'ara mateix tots els països a presentar mesures concretes cada cinc anys, tot i que dóna llibertat per decidir quines.

Però tothom també té clar també que és insuficient. Els científics han advertit reiteradament que els compromisos presentats fins ara pels països es queden molt curts per assolir l'objectiu dels 2 graus. L'esperança és també que la prematura entrada en vigor de l'acord -que a París tothom donava per fet que no seria llei fins al 2020- acceleri també la renovació dels compromisos estatals, que l'Acord de París obliga, això sí, que siguin cada cop més ambiciosos.