Les dues hores més tenses de la cimera

París"L'Acord de París pel canvi climàtic ha quedat coix en obligatorietats", remarca a l'ARA el director de canvi climàtic de Greenpeace, Martin Kaiser. Una pèrdua d'obligatorietat que respon a l'intent de sumar els països més decisius, com la Xina, però especialment els Estats Units, que amb un text massa vinculant s'hauria vist obligat a passar pel sedàs d'un Congrés republicà, que l'hauria rebutjat i n'hauria impedit la ratificació com ja va passar amb el Protocol de Kyoto.

Aquest esforç és precisament el que va posar en risc tot l'acord en l'últim moment. Dues hores tenses de debat van retardar la sessió que havia d'aprovar el text. Quan el president de la cimera i ministre d'Exteriors francès, Laurent Fabius, va seure a la taula a presidir la sessió, l'ambaixadora francesa de canvi climàtic, Laurence Tubiana, el va fer aixecar. La portaveu del grup de països en vies de desenvolupament –el G-77 més la Xina–, Nozipho Joyce Mxakato-Diseko, gesticulava envoltada d'un núvol de negociadors.

Resulta que els Estats Units havien detectat en l'article 4.4 de l'acord que hi havia un 'hauran' en lloc d'un 'haurien' que els forçava a retallar emissions de CO2 de manera obligatòria i la presidència francesa es disposava a canviar-ho com un error de transcripció. "Els països desenvolupats hauran de continuar assumint el lideratge fixant objectius de reducció d'emissions per a tots els sectors de l'economia", deia la versió final del text (que va ser canviada per "haurien", com ja vam explicar ahir), mentre que per als que estan en vies de desenvolupament deia que "haurien de continuar millorant els seus esforços".

El canvi d'última hora va ser agafat amb reticències per alguns països i Fabius es va retirar amb un grup de negociadors a una altra sala a discutir. La presidència francesa insistia que es tractava d'un error de transcripció: a la versió anterior del text, de dos dies abans, ja apareixia un "haurien" en aquest punt, tot i que amb una redacció diferent i en el article 3.3. Els EUA no hi podien deixar "hauran" perquè corrien el risc d'haver de portar el text al Congrés.

Però el negociador de Nicaragua encara va mantenir el seu rebuig al canvi, de manera que posava en risc l'acord final, ja que els acords climàtics de l'ONU s'aproven només per unanimitat o consens sense objeccions. La sessió no es va poder reprendre fins que Nicaragua no va desistir de bloquejar l'acord. Però els seus companys de Veneçuela, l'Equador, Bolívia i Cuba, que formen l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA), no es van voler sumar al pols de Nicaragua.

Els rumors als passadissos de la COP21 apuntaven fins i tot que el papa Francesc hi hauria intercedit per demanar a Nicaragua que no torpedinés l'acord, com deia al seu Twitter la líder climàtica de la Confederació de Sindicats Internacional, Anabella Roseberg.

Sigui com sigui, el negociador de Nicaragua va desistir de mantenir la seva posició i es va poder aprovar el text, tot i que no es va estar de fer servir el seu torn de paraula posterior per expressar el seu rebuig al text i el seu desacord total amb aquest canvi d'última hora en el llenguatge, a més d'altres qüestions. "Moltes gràcies per la seva declaració, que figurarà sens dubte en el nostre informe", li va respondre Fabius, que va tancar així la qüestió.

Kaiser estima, tot i així, que "el canvi d'última hora d'un 'hauran' per un 'haurien' no és important", ja que aquest no és l'únic punt de l'acord ni de bon tros que es deixa en mans de la voluntat política. "El que sí que és una realitat és que la manca d'obligacions deixa en mans de la societat civil demanar als seus governs que compleixin".