L'abstenció: el gran interrogant de les eleccions legislatives al Marroc

BarcelonaEls marroquins voten aquest divendres el nou parlament en unes eleccions marcades pel desinterès. Més important que el resultat és la taxa de participació, tradicionalment sota mínims pel gran poder polític que acumula la monarquia.

Els comicis són una prova de foc per a les reformes constitucionals impulsades pel rei Mohamed VI, que es van votar en referèndum el juliol. El govern que sortirà de la votació serà el primer que podrà exercir les noves prerrogatives, molt limitades, que la monarquia ha cedit a l'executiu electe.El principal canvi és que el rei està obligat a nomenar primer ministre el líder del partit més votat. El rei conserva, però, el poder en l'àmbit econòmic i de l'ordre públic.

Dels 20 milions de persones amb dret a vot, només 13, 6 s'han inscrit per participar als comicis, un milió menys que el 2007, quan la taxa de participació va ser del 37% i es van dipositar a les urnes un milió de vots nuls. Superar aquesta magra participació es considera essencial per a legitimar les reformes que ha posat en marxa el règim per evitar el contagi de les revolucions a la regió.

Uns 4.000 observators marroquins i estrangers s'han desplegat per supervisar el procés i els electors poden escollir entre una trentena de candidatures. Tot apunta que el guanyador tornarà a ser el Partit de Justícia i Desenvolupament, una formació islamista moderada que ja va guanyar les legislatives de 2007, però va quedar com a segona força al parlament pel sistema de repartiment d'escons.

S'hi enfronten la coalició governamental liderada per l'Istiqlal (Independència), del primer ministre Abbas El Fassi, i la coalició del G-8, que agrupa els partits més afins al palau reial que es van impulsar des de la corona els anys 80 per combatre l'ascens de l'esquerra.

El moviment del 20 de febrer, que agrupa islamistes, partits d'esquerra, sindicats i organitzacions juvenils, ha demanat el boicot, argumentant que les eleccions ón una mascarada democràtica perquè qui controla realment el poder polític és la monarquia.