França: L'abstenció, guanyadora virtual de les eleccions

ParísL'operació paperets és una de les accions sobre el terreny del col·lectiu Abstenció Conscient, que milita per boicotejar les pròximes eleccions, no només les presidencials sinó també les legislatives que se celebraran al juny. El seu modus operandi consisteix a escriure missatges breus sobre l’abstenció en trossos de paper i deixar-los dins de les butxaques de la roba d’una botiga.

“Volem fer valer l’abstenció com una forma d’expressió política, en contraposició a la visió àmpliament compartida que l’abstenció és sinònim de desinterès i desconnexió”, asseguren a l’ARA des del col·lectiu, format per 18 membres actius -la majoria van anar a votar el 2012- i una seixantena de simpatitzants. Un altra de les seves prioritats és nodrir regularment el seu blog, encapçalat per la citada frase de l’humorista francès Coluche: “Si votar canviés alguna cosa, ja faria temps que estaria prohibit”.

Votar o no votar, doncs, aquesta és la qüestió. I mentre milions de francesos encara es pregunten a qui votaran a una setmana vista d’aquests comicis, d’altres es plantegen la pregunta d’una altra manera: vull votar?

L’última enquesta del centre de recerques polítiques Sciences Po de París, publicada per Le Monde, estimava -fa més d’un mes- que l’abstenció podria arribar al 32%, convertint-se així en el “primer partit de França”, per davant de qualsevol altre candidat. Una tendència que, si es confirmés el pròxim 7 de maig, s’estaria instal·lant en la societat francesa: la taxa d’abstenció en les presidencials del 2007 va ser del 16,03%, mentre que en les últimes eleccions del 2012 va arribar al 19,66%. A l’abstenció sembla no aturar-la ningú.

Per què abstenir-se?

“Els electes estan més influenciats per les pressions dels lobis que pels interessos del poble. A més, no tenen cap obligació de complir les seves promeses de campanya”, asseguren des del col·lectiu, que denúncia “una concentració del poder en mans de poques persones”, així com una “professionalització de la política”. És per això que preconitzen “una organització més horitzontal de la societat”.

“Vivim en una propaganda electiva i electoral”, denuncia, per la seva banda, Antoine Buéno, autor del llibre No vote (Autrement, 2017), un manifest a favor de l’abstenció d’un jurista -amb dots d’escriptor- que treballa per als centristes al Senat i que va ser la ploma de François Bayrou, president del Moviment Demòcrata, en les eleccions del 2007. “Ens fan creure que la ciutadania es redueix a votar, és a dir, a no fer res durant anys però dotar-se d’una bona consciència ciutadana anant a ficar un tros de paper en una capsa”, continua Buéno.

I això, paradoxalment, ho diu algú que treballa al Parlament: “Però és que estic molt ben situat per analitzar i comprendre el sistema representatiu i les institucions franceses. De fet, amb el llibre intento fer un favor als meus compatriotes”, es justifica Buéno. “Si fos metge i escrivís un llibre de medicina, ningú trobaria això contradictori”.

“Amb l’abstenció s’està fent acte de ciutadania perquè forma part del sistema electoral”, defensa l’autor: “El vot és un dret i no un deure”. De fet, Buéno explica que una persona pot abstenir-se en les eleccions i, a la vegada, manifestar-se, fer vaga o bé organitzar un col·lectiu per a qüestions concretes. “Els abstencionistes d’avui són abstencionistes polititzats, ja sigui per un acte reflex o amb un raonament elaborat”.

Un altre interrogant al qual s’enfronten és la relació causa-efecte amb l’ascens del xenòfob Front Nacional: “Els electors del FN sovint expressen el seu rebuig al sistema a través d’aquest vot”, per tant, el seu ascens “és deu al descontentament de les polítiques governamentals”, es justifiquen des d’Abstenció Conscient.

Buéno, a més, assegura que “la conducta del vot FN i la de l’abstenció és la mateixa: és un comportament de contestació i protesta”. Per això l’autor aposta per “l’abstenció útil” en comptes del vot útil, una estratègia que alguns defensen per evitar que Marine Le Pen, del FN, acabi arribant al poder.