Els laboristes volen un nou referèndum sobre el Brexit

LondresEl Partit Laborista va aprovar ahir, a mà alçada i de manera molt majoritària, una moció que deixa la porta oberta a la celebració d’un segon referèndum sobre el Brexit en el qual no es pot “descartar cap opció”, tampoc la de continuar a la Unió Europea (UE). Però la lletra petita de la decisió, presa en la segona jornada del congrés laborista que té lloc a Liverpool, és bastant ambigua i es presenta només com l’alternativa a unes noves eleccions generals. Amb tot, aquest és l’escenari preferit del líder de la formació, Jeremy Corbyn, que avui tancarà la reunió anual dels delegats laboristes.

El laborisme, però, no té a les seves mans la capacitat de convocar uns comicis, atesa la composició actual dels Comuns. La hipòtesi amb què treballa l’esquerra britànica és que la impossibilitat de Theresa May d’arribar a un acord de sortida amb la UE que rebi l’aprovació del Parlament farà caure, gairebé amb total seguretat, el govern conservador.

Hi contribuirà l’oposició, perquè ahir Kier Starmer, el ministre laborista del Brexit a l’ombra, va assegurar que el partit no donarà suport a la proposta de la premier Theresa May per sortir de la UE en els termes actuals, l’anomenat pla de Chequers, que pretén que el Regne Unit formi part d’una àrea de regulació comuna amb la UE per a béns de consum i aliments, però no per a serveis. Una opció a la carta que la setmana passada ve ser refusada de manera rotunda pels 27 a la cimera comunitària que va tenir lloc a Salzburg. Aquest refús ha fet augmentar de manera exponencial la possibilitat d’un divorci a la valenta.

De fet, encara que al final es reconduís la situació entre Londres i Brussel·les, el laborisme en cap cas està disposat a donar llum verda a les hipotètiques noves alternatives. D’altra banda, el no acord és vist com a “catastròfic” per l’oposició i també per bona part dels parlamentaris conservadors, cosa que situa al govern en un atzucac del qual és molt difícil sortir.

Per tot aquest cúmul de raons, en el seu discurs als delegats, Starmer -l’home que dissenya l’estratègia del Brexit del laborisme- va assegurar al plenari del congrés: “Si [unes eleccions generals] no són possibles, hem de tenir altres opcions. I, congressistes, aquestes opcions han d’incloure la campanya perquè la gent voti. Congressistes, és cert que el Parlament té la primera paraula. Però si necessitem evitar el carreró sense sortida, les nostres opcions han d’incloure la campanya perquè la gent voti, i ningú no descartarà que continuar [a dins de la UE] sigui una opció”. Unes paraules que van merèixer una ovació tancada de la quasi totalitat dels presents.

Tot i així, i malgrat el suport majoritari dels delegats a la moció que obre la porta al nou referèndum sobre el Brexit, aquesta qüestió continua sent explosiva per al partit. Especialment per a la direcció. Així, immediatament després que Starmer fes un pronunciament tan explícit, la reacció del sector brexiter del laborisme es va fer sentir.

La ministra d’Exteriors a l’ombra, Emily Thornberry, es va declarar “obligada” pel resultat del referèndum del 2016. Al seu torn, el vicepresident del sindicat Unite, Steve Turner, va desafiar obertament Starmer: “Congressistes -va dir a l’assemblea-, no hi ha un segon referèndum. Malgrat el que el Kier [Satarmer] ha dit abans, és una votació sobre els termes de la nostra sortida [de la UE]. Necessitem curar les ferides del Brexit, no pas reobrir-les”.

Malgrat això i la cautela amb què Corbyn trepitja un terreny molt relliscós, després de la jornada d’ahir la gran majoria dels militants i simpatitzants laboristes veuen com el partit es mou sense remei cap al nou referèndum. Un veritable dilema, ja que es calcula que el 40% dels votants laboristes van optar pel no a la Unió Europea fa dos anys.

La via cap al plebiscit

Però el camí cap al segon referèndum no és gens fàcil. En primer lloc, l’opció amb què el govern de May tornés de Brussel·les -si és que finalment n’obté res- hauria de ser rebutjada pel Parlament, cosa pràcticament segura. Després, però, el laborisme hauria de treballar amb els rebels conservadors partidaris de mantenir-se a la UE, o com a mínim contraris al no acord, per aconseguir una pròrroga de l’article 50. És a dir, per presentar una llei alternativa a l’actual del Brexit, que de moment insta Londres a sortir de la Unió el 29 de març del 2019. Una manera de comprar temps que també ha de ser acceptada per Brussel·les per parar la maquinària del divorci.

Tot plegat hauria de permetre que la maquinària legislativa dels Comuns presentés una nova legislació per a una segona consulta. Per fer-ho possible, però, el president de la Cambra hauria d’autoritzar la introducció d’una esmena, amb la convocatòria del plebiscit, en la moció en què el govern presentés el seu pla. Difícil, però no impossible. I, per fi, pactar la pregunta o les preguntes. Per exemple, a favor o en contra del pla del govern o de continuar a la UE.

Des dels cels, May repeteix l’eslògan

Que el país s’encamina cap a algun tipus d’urna és quasi una certesa. Pot ser al novembre, al febrer o al maig. En qualsevol cas, Theresa May no té cap possibilitat de fer prosperar el seu pla de Chequers. Amb tot, ahir, mentre era bord de l’avió que la duia a Nova York per participar a l’Assemblea General de l’ONU, va llançar l’acostumat missatge: “Millor un no acord que un mal acord”. I, al seu parer, el mal acord també inclou l’opció canadenca que li han proposat els brexiters més radicals, i que, bàsicament, consisteix a trencar a la valenta i negociar d’arrel un nou pacte comercial amb la Unió a partir de les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).