El laborisme conté la respiració davant una possible patacada electoral

LondresMolt en joc en les eleccions que, des de les 7 del matí, tenen lloc aquest Superdijous a la Gran Bretanya, amb convocatòries, entre d'altres, en 143 consells locals d'Anglaterra i als Parlaments nacionals de Gal·les i Escòcia. Es tracta de la primera cita electoral des de les generals del desembre del 2019 que van donar la victòria a Boris Johnson. Els nord-irlandesos són els únics britànics que no estan cridats avui a alguna de les moltes urnes per omplir, que estaran obertes fins a les 22.00 h, hora local.

La jornada és una prova molt important per a Keir Starmer, poc després de tretze mesos des que va assumir la direcció del laborisme i va fer neteja de l'anterior etapa corbynista, amb l'eslògan –més comercial que no pas polític– que el partit estava "sota una nova direcció" ("under new management", com s'anuncia en anglès quan un negoci ha canviat d'amo o de direcció).

El problema, d'acord amb alguns analistes i les enquestes publicades aquests dies, és que sembla que no ha sigut prou per convèncer els votants perduts del cinturó vermell del nord d'Anglaterra, que, a l'albir del Brexit, van abraçar el populisme de Boris Johnson i uns conservadors que han sabut redefinir les característiques del partit.

Perquè els tories han aconseguit fet desaparèixer, amb un joc de mans tan sorprenent com fraudulent, l'herència de l'austeritat salvatge que van imposar des del 2010 a canvi del tronat nacionalisme antieuropeista del Brexit. Un Brexit, o una suposada independència de Brussel·les que ara, enmig de la pandèmia, ha sigut molt ben rendibilitzada amb una innegable campanya de vacunació molt més exitosa, que ha sobrepassat la burocratitzada Unió Europea, després d'una gestió tan desastrosa com mortal de la pandèmia.

Què passarà a Holyrood?

Demà al matí, quan els primers resultats comencin a aclarir el paisatge, caldrà veure també si el centreesquerra retindrà l'avantatge tradicional que té a Gal·les i si, en el millor dels casos, pot aconseguir la segona posició al Parlament de Holyrood, a Escòcia. Perquè al nord del mur d'Adrià el que ningú no discuteix és que serà la independentista Nicola Sturgeon qui revalidi el càrrec de primera ministra. L'única incògnita ara per ara és conèixer la magnitud de la seva victòria i la del Partit Nacional Escocès (SNP, per les sigles en anglès).

Si aconsegueix la majoria absoluta (65 diputats) pot plantar-se a Londres amb més força moral per exigir un segon referèndum d'independència que, de moment, Johnson nega i que, si l'arribés a concedir, en cap cas seria mai abans dels últims dies de l'estiu o els primers de la tardor del 2023.

Amb tota probabilitat, i atès que el recompte a Escòcia no s'iniciarà fins a les nou del matí d'aquest divendres, la confirmació, o no, de si l'independentisme ha superat la majoria absoluta no es tindrà fins a mig matí de dissabte.

Londres, també decidit

D'altra banda, la més que probable victòria del laborista Sadiq Khan a l'alcaldia de Londres serà molt poca recompensa si el partit és incapaç de retenir el districte de Hartlepool, única elecció parcial al Parlament de Westminster que té lloc en aquesta jornada, però clau per saber si Starmer ha fet prou forat per mantenir una de les poques circumscripcions del nord d'Anglaterra que no van caure del cantó blau el 2019.

Si, per contra, com pronosticaven els sondejos, Hartlepool abraça la fatxenderia o la bonhomia de Johnson, la situació d'un laborisme que va virar al centre amb el nou líder es pot veure no només compromesa sinó, a més, sense nord. Més encara quan els últims dies el primer ministre s'ha vist implicat en una sèrie d'escàndols que soscaven prou la seva honorabilitat però que sembla que no han afectat gens els seus índexs de popularitat.