ELECCIONS LEGISLATIVES
Internacional15/12/2014

L’Abenomics s’imposa al Japó i obté l’aval a les seves reformes

El primer ministre Shinzo Abe guanya les anticipades, amb una abstenció rècord

Martin Fackler
i Martin Fackler

TòquioEl partit del primer ministre japonès, Shinzo Abe, va obtenir ahir una victòria aclaparadora en les eleccions legislatives anticipades, que, malgrat la baixa participació, són un aval a la seva política econòmica. La pregunta a què ara intenten respondre els analistes és què farà Abe amb el seu renovat mandat. El primer ministre havia convertit els comicis en un referèndum sobre la seva recepta econòmica per redreçar el país, coneguda com a Abenomics. A principis des 2012 havia obtingut resultats positius després d’un llarg període d’estancament, però l’últim semestre el país havia tornat a caure en la recessió. En la campanya no va donar pistes de com pensa revitalitzar l’Abenomics, que fins ara s’havia limitat a pressionar el banc central per inundar l’economia de iens.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els economistes insten el govern a continuar els canvis promesos per impulsar la competitivitat -per exemple, fent que sigui més fàcil per als joves japonesos crear noves empreses- i incentivar el comerç i la inversió estrangera. Però per això Abe haurà de desafiar molts dels grups d’interès que li han donat suport a les eleccions, com les poderoses cooperatives agrícoles nacionals.

Cargando
No hay anuncios

Alhora, un cop superada la revàlida, alguns analistes alerten que Abe es pot decidir a impulsar reformes menys populars, com ara ampliar el paper dels militars o donar una visió més positiva de la història del país en episodis com la Segona Guerra Mundial. Per Naoto Nonaka, politòleg de la Universitat de Gakushuin, a Tòquio, “tot i la retòrica sobre l’Abenomics, el seu principal objectiu semblava que fos assegurar la seva pròpia posició política”. I sembla que ho ha aconseguit. En tancar aquesta edició, el Partit Liberal Democràtic del primer ministre havia guanyat 263 dels 475 escons en joc a la poderosa cambra baixa, i encara s’havien de decidir 73 diputats.

Victòria amb matisos

Cargando
No hay anuncios

Quan les enquestes a peu d’urna van evidenciar la magnitud de la seva victòria, un somrient Abe es va presentar davant les càmeres a la seu del seu partit per dir que el resultat era una crida dels electors per continuar amb l’Abenomics i revitalitzar el Japó, la tercera economia del món, després dels Estats Units i la Xina. Tot i això, el primer ministre també va reconèixer un cert descontentament amb el resultat de les seves polítiques: “L’Abenomics encara no està en marxa; hem superat l’estancament negre de fa dos o tres anys, però encara hi ha molta gent que no n’ha notat els beneficis”.

De fet, malgrat l’amplitud de la victòria d’Abe de diumenge, els analistes com Nonaka alerten que el resultat no suposa un suport entusiasta dels seus electors. Més aviat, assegura, l’explicació del seu triomf s’ha de buscar en la desorganització dels partits de l’oposició, que no s’han refet de la sonada derrota electoral de fa dos anys. Preguntats al carrer, alguns electors explicaven que, com que no hi havia una oferta atractiva d’oposició, es veien abocats a donar suport als liberals. A Chofu, un barri de Tòquio, els votants deien que no havien notat cap millora amb l’Abenomics, però que el consideraven millor que les polítiques del Partit Democràtic, que arrossega una mala imatge del seu breu pas pel poder entre el 2009 i el 2011. “Per a mi l’Abenomics no és clau, però cap altre partit es mereix el meu vot”, explicava Masashi Shibata, de 38 anys. “Jo no tenia cap alternativa -afegia Yuko Taní, una dependenta de 45 anys-. El Partit Liberal Democràtic era l’única opció”.

Cargando
No hay anuncios

Baixa participació

De fet, molts japonesos van optar per l’abstenció. Segons els primers recomptes, la participació va ser del 52,7%, la més baixa en la història del Japó de la postguerra. Un dels pocs guanyadors a l’oposició va ser el petit Partit Comunista, que va capitalitzar el vot de protesta i, amb 17 escons, va duplicar la representació.