L’última cimera franco-alemanya de Merkel

BerlínNo hi ha hagut petons de comiat, ni encaixada de mans, ni cap última imatge de postal. Emmanuel Macron seia al Palau de l’Elisi a París i Angela Merkel a la cancelleria a Berlín a l'última cimera franco-alemanya de Merkel. La líder alemanya no es presenta a les eleccions parlamentàries de la tardor; per tant, Macron tindrà un nou interlocutor que marcarà el nou caràcter de l'eix franco-alemany. D'altra banda, Macron s'enfrontarà a les urnes presidencials l'any que ve: serà una prova de foc per veure si Berlín pot mantenir o no un aliat proeuropeu a París amb qui seguir marcant la política europea des de cada banda del Rin.

Sense un punt de vista comú entre Alemanya i França, Europa no pot avançar. Aquest ha sigut el missatge que els dos líders han volgut transmetre aquest dilluns a la quarta i última cimera franco-alemanya de Merkel i Macron, la vint-i-dosena del consell de ministres bilateral de França i Alemanya. Han coincidit en la necessitat de tornar a tenir una Unió Europea (UE) competitiva davant dels Estats Units i la Xina. “Estem convençuts que la sortida de la crisi no ha de fer quedar enrere la UE“, apuntava Macron. En aquest sentit, descartaven un nou paquet d'ajudes per fer front al coronavirus i insistien en aplicar el programa actual, en el qual els dos líders van ser decisius fa un any. “Condemnem fermament el que Lukaixenko fa a la societat civil i a l'oposició“, declarava Merkel per justificar les noves sancions a Bielorússia. Arran de les noves informacions, Berlín i París demanaven que s'aclareixi la participació de Dinamarca en l'afer d'espionatge de la cancellera per part des Estats Units el 2014 i repetien la frase que es va fer mítica llavors: “L'espionatge és inacceptable entre aliats“.

Del Merkozy fins a Aquisgrà

Durant els setze anys que haurà estat al govern, Merkel, estable, ha fet duet amb quatre presidents francesos i l'eix ha sigut clau per determinar la línia comunitària en una Europa on l'auge de la dreta radical s'ha anat convertint en el denominador comú a cada nous comicis. La cancellera va començar com la “novella de l'est“ al costat de l'experimentat Jacques Chirac, que presidia un país on s'havia acabat de votar en contra d'una Constitució europea. El va seguir Nicolas Sarkozy, que fent parella amb Merkel es van guanyar el sobrenom de Merkozy: la crisi financera i de l'euro els va forçar a un romanç per salvar la moneda comunitària que potser hauria sigut difícil d'escriure tenint en compte els seus caràcters i temperaments oposats. Alemanya i França van mostrar de nou solidaritat arran dels atacs terroristes del 2015 a París i com a caps de la diplomàcia internacional per mirar de resoldre la crisi entre Ucraïna i Rússia; va ser, llavors, amb François Hollande al costat de Merkel, una relació poc propera.

Amb Macron, des del 2017, la cancellera ha tingut un interlocutor que ha posat Europa al centre de la seva política des del principi i amb el qual, de nou degut a una crisi, s'ha vist abocada a treballar frec a frec. Els 1,8 bilions d'euros, entre el pressupost comunitari del període 2021-2027 i els 750.000 milions d'euros del fons de recuperació per donar resposta al coronavirus, no haurien sigut possibles sense la complicitat franco-alemanya. També destacat en els quatre anys de cooperació entre Macron i Merkel va ser l'acord d'Aquisgrà del 2019 amb el qual es va donar un nou impuls a la política de defensa dins de la UE i a la protecció del canvi climàtic.

El 26 de setembre hi ha eleccions parlamentàries a Alemanya i Armin Laschet (CDU) pren el relleu de Merkel en la candidatura conservadora. Les enquestes no li asseguren una victòria clara, davant d'una possible cancellera ecologista i europeista, Annalena Baerbock, que malgrat uns últims alts i baixos mediàtics segueix tenint opcions de guanyar. Els comicis presidencials francesos seran a l'abril i, si bé Macron continua triofmant als sondejos, la popularitat de la ultradretana i euroescèptica Marine Le Pen segueix creixent.