L'últim cop que Putin va enganyar Europa
L'atac de Rússia a Ucraïna ha catapultat una reacció europea sense precedents amb sancions històriques i, fins i tot, finançament d'armes
Brussel·les"No veiem cap indicació en les paraules de Putin que ens permeti pensar que activarà l'ofensiva". "No crec que res indiqui que hi haurà un atac". La primera és una valoració de l'Elisi després d'una trucada telefònica entre el president francès, Emmanuel Macron, i Vladímir Putin el 12 de febrer, dies després de la ja mítica reunió entre els dos líders separats per una llarga taula. La segona és del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, a finals de gener. I totes dues es pronunciaven mentre els senyals d'alerta que arribaven des de Washington eren constants. L'atac, deien des de la Casa Blanca, era "imminent" i el pla d'invasió més que real.
Però Europa no s'ho creia o no s'ho va voler creure fins que des de Moscou va arribar un gèlid bany de realitat, que il·lustra el potent discurs de Borrell aquesta setmana des del Parlament Europeu: "Ja no podem continuar creient que només apel·lant a l'estat de dret i amb relacions comercials convertirem el món en un lloc pacífic on tothom es tornarà democràtic. Les forces del mal, que fan servir la violència física per resoldre conflictes, encara estan vives". Encara fa poc de la famosa roda de premsa de Borrell amb el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, (ara sancionat per la UE) en què el representant del Kremlin va fer-li passar una mala estona a un Borrell aleshores convençut que parlar amb Moscou era un mal necessari i inevitable. Que la Unió havia d'aprendre a parlar el llenguatge del poder era una croada que l'exministre espanyol mantenia des que va assumir el càrrec, impulsat també per les tradicionals aspiracions franceses d'una Europa més sobirana. Borrell tenia al forn, a punt de sortir, l'anomenada brúixola estratègica, un full de ruta d'una renovada política exterior per a una Europa més geopolítica, però no hi ha hagut temps d'emplatar-la. L'últim dia que Putin va enganyar Europa haurà servit perquè s'hagi proclamat el naixement de "l'Europa geopolítica".
¿Europa va ser massa innocent? "Només podem especular sobre si les negociacions amb els líders occidentals eren fum des del principi fins que l'exèrcit rus estigués llest per a la guerra o si certament eren un intent de veure fins on es podia arribar per la via diplomàtica", escrivia fa uns dies la investigadora del Centre Europeu de Relacions Exteriors (ECFR), Kadri Liik.
Sancions, armes i refugiats
Sigui com sigui, el que està clar és que la UE ha reaccionat. Si abans que les primeres bombes explotessin en territori ucraïnès els EUA lideraven, per la contundència del relat i les accions contra Rússia, els últims dies Brussel·les ha pres la iniciativa, tant en la retòrica com en les accions. A la capital belga el to ha anat augmentant, des de la màxima prudència, pròpia sempre d'una UE políticament correcta i encotillada per la necessitat de no ferir cap de les seves vint-i-set sensibilitats, fins a adoptar obertament un llenguatge bèl·lic: "Estem en guerra", deia Borrell; "És terrorisme geopolític", va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel.
A la pràctica, Europa ha pres mesures que eren inimaginables fa unes setmanes: ha sancionat directament Putin i Lavrov, ha congelat els actius d'una llarga llista d'oligarques russos a Europa, els ha tancat l'espai aeri, ha fixat un embargament comercial i, fins i tot, ha exclòs diversos bancs del sistema internacional de transaccions Swift o ha congelat transaccions del banc central rus. Unes sancions a les quals s'han sumat països tradicionalment neutrals com Suïssa o Finlàndia. I n'hi ha més a la cuina: prohibir als vaixells russos atracar en ports europeus o apuntar als fons d'inversió de capital rus, per exemple.
Una de les mesures més transcendentals és la de permetre finançar amb fons europeus armes per a l'exèrcit ucraïnès. La UE no té cap mena de competència ni en Defensa ni en Política Exterior, però està actuant com si en tingués. Les sancions i la tasca diplomàtica contra Rússia s'estan adoptant amb celeritat i a l'uníson, i si hi ha hagut esquerdes, s'han resolt en poques hores, fins i tot en l'àmbit migratori. Per primera vegada, 500 milions d'euros europeus serviran per enviar armes a un país en conflicte més enllà dels enviaments a títol individual que han anunciat bona part dels socis. "Un altre tabú ha caigut", es felicitava Borrell.
Reforç de l'OTAN
De no creure's els avisos dels EUA, la UE ha passat a escenificar la seva unitat d'acció amb una doble reunió amb el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, divendres passat a Brussel·les; una en el marc de l'OTAN i l'altra amb els ministres d'Exteriors i la mateixa Von der Leyen: "Aquesta unió és forta, està unida i és activa; està marcant la diferència", va dir Blinken.
Això no vol dir, però, que Europa no tingui molta feina a fer en la seva relació amb Rússia. Si bé la capa de permagel sobre la qual se sostenien les relacions entre Rússia i la UE sembla que s'ha esquerdat de cop, Europa busca de manera accelerada reduir la seva dependència del gas i el petroli rus per poder actuar encara amb més contundència i protegir-se de cara a futures crisis en aquesta "nova normalitat" que, segons el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha establert la invasió que Putin continua intentant contra Ucraïna.