L'OTAN: "Rússia no està retirant tropes sinó que les està reposicionant"

Brussel·lesEls aliats no es refien gens ni mica de Putin. Moscou va assegurar dimarts passat que rebaixaria "dràsticament" la presència militar i els atacs al nord i a la capital ucraïnesa de Kíiv, però ni les autoritats d'Ucraïna ni la informació que té l'OTAN ho confirmen, sinó més aviat el contrari. "Rússia no està retirant tropes sinó que les està reposicionant. Està intentant reagrupar-se, reaprovisionar-se i reforçar la seva ofensiva a la regió del Donbass", ha dit amb contundència el secretari general de l'Aliança, Jens Stoltenberg, aquest dijous. Stoltenberg ho té clar: Rússia ha mentit fins ara "repetidament" sobre les seves intencions i ha de ser jutjada per les seves accions i no les seves paraules.

Segons les informacions de què disposa l'Aliança, el que està fent Putin a Ucraïna té poc a veure amb desescalar a Kíiv, sinó més aviat amb reposicionar els seus militars per augmentar les seves ofensives al Donbass, però també a Kíiv i altres ciutats, així que es poden "esperar més ofensives i, per tant, més patiment", ha dit el polític noruec. Especialment escèptic davant qualsevol canvi en positiu a Moscou, Stoltenberg ha avisat que "caldrà veure si Rússia realment té voluntat de trobar una solució política". De fet, les bombes van tornar a caure als afores de Kíiv just l'endemà que Moscou anunciés la desescalada i, per això, les autoritats ucraïneses acusen Putin d'enganyar de nou sobre les seves intencions.

Mentrestant, les converses diplomàtiques continuen, cosa que Stoltenberg veu amb bons ulls però amb molt poca confiança: "Rússia continua perseguint un resultat militar del conflicte; és positiu que les converses continuïn, però fins ara no veiem cap canvi sobre el terreny, i per tant hem de continuar donant suport a Ucraïna". Per això, l'OTAN continuarà subministrant suport a Ucraïna, també equipament de protecció contra atacs químics, biològics i nuclears, tal com van acordar els líders de l'Aliança ara fa una setmana en una cimera extraordinària celebrada a Brussel·les.

Espanya, segon aliat amb menys despesa militar

Tot plegat, Stoltenberg ho ha explicat el dia de la presentació de l'informe anual de l'Aliança, en què no només es recull el reforçament de la seva presència a tot l'est europeu arran de la guerra a Ucraïna, sinó també les perspectives d'un reforç permanent més gran de cara al futur, que també ha impulsat aquest conflicte. Una de les claus per aconseguir-ho és un augment de la despesa militar dels diferents governs que la conformen, una demanda que fa anys que porta cua en el si de l'Aliança però que aquesta vegada sí que es farà realitat. Són diversos els països membres que ja s'han compromès a posar més diners al calaix de la defensa. Segons l'OTAN, cal arribar a una despesa del 2% del PIB, però el 2021 van ser una minoria els que van arribar a aquest llindar.

Per exemple, Espanya va ser el segon país que menys percentatge del seu producte interior brut va gastar en defensa, un 1,03%. Només Luxemburg hi va gastar menys. Al capdamunt del tot del rànquing hi ha Grècia, amb una despesa militar i defensiva del 3,59% del seu PIB, i els Estats Units, amb un 3,57%. Certament, en la majoria dels casos els aliats van invertir-hi més el 2021 que el 2014, l'any amb què es comparen les dades a la memòria presentada aquest dijous, però una gran majoria s'han compromès a arribar a aquest objectiu de manera molt més ràpida després d'haver constatat que Rússia s'ha convertit en una "amenaça" permanent. "La guia del 2% és un mínim, no un màxim, i ja hem vist que alguns aliats han dit que gastarien més", ha celebrat Stoltenberg, confiat que la gran majoria dels aliats arribaran a aquest 2%.

De fet, la tendència ja és creixent des de fa anys. El 2021, segons l'informe, va ser el setè any consecutiu d'augment de despesa en defensa dels aliats europeus i també del Canadà. Si es compara amb el 2014, els aliats van gastar 270.000 milions de dòlars més.

I ara que l'entrada o pertinença a l'OTAN s'ha convertit en un assumpte de màxima actualitat, l'informe anual de l'Aliança assegura que la majoria dels ciutadans de països aliats votarien a favor de mantenir-se dins l'OTAN si els ho preguntessin en un referèndum. De mitjana, un 62% votarien que sí i un 11% apostarien per abandonar-la. En aquest cas, a Espanya el suport és del 67%, mentre que es dispara en països com Polònia (84%) o Lituània (82%). França, Montenegro o Eslovàquia són els que presenten percentatges de suport més baixos, al voltant del 50%.