L'OTAN es rearma a Madrid

BarcelonaL'OTAN ha trobat una nova raó de ser amb la invasió russa d'Ucraïna, que marcarà la cimera de dimecres i dijous a Madrid, on s'ha d'aprovar un nou concepte estratègic que orienti l'aliança durant la dècada vinent, en el nou clima de guerra freda. Aquesta nova orientació passa per definir Rússia com "l'amenaça més important i directa" per a la seguretat dels aliats, segons ha dit avui el seu secretari general, el noruec Jens Stoltenberg. La truita s'ha girat com un mitjó: en l'últim document estratègic de l'Aliança, aprovat el 2010 a Lisboa, Rússia era considerada un "soci estratègic", però Stoltenberg diu ara que tota possibilitat de diàleg s'ha acabat. Més llenya al foc en un context de creixent tensió geopolítica.

Militarment, els caps d'estat i de govern que es reuniran a Madrid han de donar llum verda a un pla per superar els 300.000 soldats de les seves forces d'"alta disponibilitat" –és a dir en nivell de màxima alerta– als països de l'Europa de l'Est, cosa que Stoltenberg ha definit com el canvi més important operat a l'Aliança des de la Guerra Freda. Suposa multiplicar per set o vuit l'actual força ràpida de l'OTAN, que compta amb 40.000 efectius. Un gir de 180 graus respecte a les últimes dècades, quan la despesa militar es rebaixava alhora que es retirava la presència militar de l'OTAN a la regió. Stoltenberg també ha advertit d'un desplegament més a prop de Rússia, amb canvis tàctics que donin noves garanties de seguretat a les repúbliques bàltiques. "Volem llançar el missatge que estem preparats per defensar i protegir cada polzada del nostre territori", ha resumit el noruec.

Aquestes tropes estarien preassignades i farien exercicis periòdics sobre el terreny per defensar determinats aliats, per familiaritzar-se amb el terreny local, les instal·lacions i equips i reserves d'armament preposicionats, de manera que "puguin respondre sense problemes i amb rapidesa a qualsevol emergència". Una arquitectura que retorna l'OTAN als esquemes dels anys seixanta i setanta davant una potencial invasió russa.

La cimera de l'OTAN arriba en un moment en què Moscou ha apujat la tensió amenaçant Lituània per haver bloquejat els trens de mercaderies que abasteixen l'enclavament rus de Kaliningrad, en aplicació de les sancions europees contra Rússia. Justament avui el grup de hackers russos Killnet ha reivindicat un ciberatac a diverses institucions públiques i privades lituanes en represàlia per aquest bloqueig.

Actualment, l'OTAN disposa d'uns 8.000 militars –del Regne Unit, el Canadà i Alemanya– desplegats a les bàltiques. Sense precisar en quins països, Stoltenberg ha anunciat també que l'Aliança reforçarà alguns dels seus batallons desplegats a l'Europa de l'Est al nivell de brigades. Després de l'annexió russa de Crimea el 2014, l'OTAN va establir quatre batallons multinacionals a Polònia i les repúbliques bàltiques, i després de la invasió a gran escala d'Ucraïna va duplicar-ne els contingents i va desplegar quatre batallons més a Romania, Bulgària, Hongria i Eslovènia. Els grups de combat actuals estan formats per entre 1.000 i 1.600 soldats, mentre que una brigada en té el doble.

Més despesa militar

Tot aquest desplegament va aparellat amb més recursos: Stoltenberg s'ha mostrat satisfet que el que semblava fa només uns mesos un tabú, l'increment de la despesa militar en plena crisi social postpandèmia, s'hagi convertit en la norma. Segons les noves dades de l'Aliança, nou dels trenta estats membres de l'aliança igualen o superen la recomanació de l'OTAN de dedicar més del 2% del seu pressupost a defensa, i 19 més tenen el compromís d'arribar-hi el 2024. I el secretari general ha recordat que "el 2% és el terra, no cap sostre". El govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a arribar-hi "en els pròxims anys".

Silenci sobre Ceuta i Melilla

A preguntes de la premsa, el noruec ha evitat pronunciar-se sobre si Ceuta i Melilla quedarien sota el paraigua de l'Aliança, tal com pretén Espanya, que també vol que la immigració sigui considerada una amenaça a la seguretat en el nou document estratègic de l'OTAN. L'article 5 que obliga els aliats a actuar davant l'agressió al territori d'un dels estats membres preveu que aquesta protecció es limiti al territori europeu o de l'Amèrica del Nord i a les illes dels estats membres que estan per sobre del Tròpic de Càncer (cosa que inclouria les Canàries). Ceuta i Melilla queden fora, doncs, de l'abast de l'acord, però Stoltenberg s'ha limitat a dir que, en tot cas, "seria una decisió política" dels 30 estats membres.

Converses entre Turquia, Suècia i Finlàndia

Una altra patata calenta de la cimera és l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN, que han abandonat la seva tradicional política de no-alineament davant l'amenaça russa. L'ampliació, però, requereix la unanimitat dels estats membres i Turquia s'hi ha oposat, pel suport dels països nòrdics –sobretot d'Estocolm– als activistes prokurds, que Ankara titlla de terroristes. Aquest dimarts el president turc, Recep Tayyip Erdogan, es reunirà a Madrid amb el president finès, Sauli Niinistö, i la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, per buscar una sortida al veto turc.