L'OTAN prepara un reforç permanent davant l'amenaça russa

Brussel·les"Ens enfrontem a una nova realitat per a la nostra seguretat i per això hem de reorganitzar la nostra defensa col·lectiva a llarg termini", ha dit el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, després d'una nova reunió a Brussel·les amb els ministres de Defensa de tots els aliats. Abans que Putin comencés l'atac a Ucraïna, l'Aliança ja estava en procés de fixar un nou full de ruta estratègica que ha de cristal·litzar aquest estiu a la cimera que se celebrarà a Madrid. I la invasió no ha fet més que refermar aquelles veus que apostaven per la necessitat de reforçar l'Aliança. Per això, després de la trobada d'aquest dimecres, l'OTAN ha encarregat als seus comandaments militars un pla per reforçar el flanc oriental a mitjà i llarg termini.

Occident parla des de fa dies d'una "nova realitat" després de l'atac rus a Ucraïna, que identifica Moscou com una amenaça permanent per a la seguretat aliada i d'aquí que s'advoqui per aquest reforç permanent de l'est d'Europa. Segons ha aclarit Stoltenberg, el funcionament habitual en la presa de decisions de l'OTAN passa primer per la presa de decisió política en l'àmbit ministerial, per exemple, que implica sol·licitar assessorament o plans als comandaments militars de l'organització. Després, en funció d'aquest posicionament, es ratificaria políticament. El que ha demanat l'Aliança ara són plans de reforç preventiu als països de l'Est i per totes les vies: terra, mar, aire i també en l'àmbit de la ciberseguretat.

En la reunió d'aquest dimecres, en què també han participat els ministres de Defensa d'Ucraïna, Geòrgia, Finlàndia i Suècia, els aliats han començat a preparar el terreny per a un reforç que impliqui més míssils aeris, més submarins i bucs de combat, però també més exercicis i entrenaments militars de manera permanent. Per a tot això, però, calen més diners, una reclamació ja gairebé històrica de l'Aliança, que Stoltenberg ha recordat. Seran necessàries grans inversions i per això cal que "com a mínim", els aliats inverteixin un 2% del seu PIB en defensa. Fins ara, aquest compromís havia sigut impossible, però l'atac rus a Ucraïna ha fet guanyar consciència a Europa de la necessitat de reforçar la seva seguretat, i n'és una prova el compromís segellat fa una setmana a la cimera de Versalles.

"Guerra llarga"

Tot plegat arriba després que l'Aliança ja hagi posat en alerta centenars de milers d'actius militars a l'est europeu. Actualment, hi ha 100.000 militars nord-americans a Europa i uns 40.000 soldats directament sota el comandament directe de l'OTAN, cosa que permet activar-los amb la màxima celeritat si és necessari. Tot i això, els aliats tenen clar que no intervindran de manera directa a Ucraïna, perquè entenen que això suposaria escalar la guerra més enllà de les fronteres del país: "No tenim plans de desplegar tropes de l'OTAN en territori ucraïnès", ha dit Stoltenberg de nou i després que Polònia hagués demanat enviar-hi tropes en "missió de pau" per assegurar l'evacuació de població civil. "Tenim la responsabilitat que aquest conflicte no escali fora d'Ucraïna", ha reblat.

Tot i que Stoltenberg ha rebutjat fer cap mena de previsió sobre la durada del conflicte, per la banda espanyola ha sigut la ministra de Defensa, Margarita Robles, qui ha participat en la reunió i ha explicat que cal "preparar-se per a una guerra llarga" i ha recalcat també la necessitat d'invertir en defensa per garantir la pau.