Biden assegura que una invasió russa a Ucraïna continua sent "molt possible"

Joe Biden compareixia la nit d'aquest dimarts, amb to seriós, per deixar un missatge clar: un atac i una invasió russa a Ucraïna continua sent “molt possible”. El president recalcava que, en cas que es produís, el cost en vides humanes seria “immens”. A més, assegurava que “l’OTAN està preparada per a tot el que pugui passar”. El mandatari dels Estats Units era conscient que el seu discurs creuava fronteres i, per aquest motiu, va destinar temps a dirigir-se a la població russa. “Els EUA i l’OTAN no són una amenaça per a Rússia. Ucraïna no està amenaçant Rússia. No busquem desestabilitzar el vostre país, vostès no són el nostre enemic”, deia Biden, que ha reiterat que la seva aposta per sortir de la crisi és "clarament" la via diplomàtica. El mandatari també ha xifrat en 150.000 els soldats que, segons els càlculs de Washington, estan desplegats al voltant del territori ucraïnès.

La compareixença de l’inquilí de la Casa Blanca ha servit per tancar una jornada marcada a Occident per l’escepticisme davant l’anunci de Moscou de la retirada de tropes de la frontera amb Ucraïna. L’Aliança Atlàntica no se’n refia i el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ho deixava ben clar: no creu que es tracti d’una desescalada real. “Fins ara no hem vist cap senyal de desescalada sobre el terreny”, repetia amb contundència. Per als aliats, el risc de conflicte armat no es reduirà fins que Rússia no només mogui tropes sinó que també retiri l’armament que ha desplegat a la zona. “Tot està preparat per atacar”, va assegurar l’ex primer ministre noruec. “Rússia mou tropes d’un lloc a l’altre constantment, però sovint és més difícil moure l’armament i, si marxen les tropes però hi deixen l’armament, poden tornar ràpidament i desplegar un atac”, explicava. 

L’ambaixadora nord-americana davant l’OTAN, Julianne Smith, recordava que al desembre Rússia ja va fer una declaració semblant i que, quan es va voler comprovar, va resultar que no era certa: “Des d’aleshores només hem vist forces russes movent-se en la direcció oposada”, va apuntar. “Fins ara hem vist 30.000 soldats entrant a Bielorússia. Òbviament, cal que una bona part d’aquest desplegament es retiri per estar segurs de la desescalada”. 

França i els Estats Units recalcaven que caldrà “verificar” la retirada de tropes. “No ens hem de precipitar a l’hora de treure’n més conclusions. Encara no es pot dir que el que s’ha anunciat sigui la sortida de la crisi: això s’ha de construir i serà gradual”, apuntaven des de l’Elisi. Washington calculava que necessitaria un o dos dies per fer les comprovacions.

Contradiccions i prudència

Mentrestant, però, continuaven les contradiccions de les principals veus implicades en els esforços diplomàtics per evitar el conflicte armat. Stoltenberg, d’una banda, negava amb rotunditat que Rússia estigui retrocedint sobre el terreny, però d’una altra assegurava que, des de Moscou, arriben senyals per a un “optimisme cautelós” sobre la continuïtat de les converses. També el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, deia en un comunicat després de parlar amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov: “Continuem compromesos amb la via diplomàtica i creiem que hi ha una escletxa per resoldre la crisi pacíficament”. 

Fins ara, Occident no ha deixat de repetir que qualsevol violació de la sobirania territorial d'Ucraïna tindria un "alt cost", una resposta "massiva" en forma de sancions de tota mena. Però no només un atac militar seria una vulneració d'aquesta integritat territorial. La Duma ha demanat també aquest dimarts a Putin que reconegui la independència de les repúbliques pro-russes del Donbass, cosa que, segons Stoltenberg i també segons la UE, seria "una violació de la sobirania territorial del país", de la llei internacional i dels acords de Minsk. "Encara faria més difícil la solució política", ha reblat. França ha anat una mica més enllà i ho ha considerat un atac "sense armes".

Però malgrat tots aquests desafiaments, l'OTAN manté la mà estesa cap a Moscou per continuar parlant. "Hem escoltat les preocupacions de Rússia, hem exposat les nostres, hem fet propostes amb contingut, estem disposats a parlar de control d'armes i míssils i de més transparència", ha dit el secretari general de l'Aliança.

Dimecres s'inicia la reunió de dos dies que mantindran els ministres de Defensa que integren l'associació. Els aliats desconfien tant de Vladímir Putin que en les pròximes dues jornades no discutiran en cap cas de com rebaixar la seva presència a la zona després de l'anunci de retirada de tropes sinó d'incrementar-les. Els ministres de l'OTAN abordaran justament com reforçar la seva "posició defensiva" a la zona. Al llarg de les últimes setmanes diversos països aliats han enviat recursos a l'est europeu. Per exemple, els Estats Units han enviat més de 3.000 soldats a Polònia; França a Romania, i Espanya al mar Negre.