L'OTAN avisa: "Un atac a un dels aliats és un atac a tots"
L'Aliança desplegarà més tropes a l'est d'Europa després de la crida dels països bàltics, que senten amenaçada la seva seguretat
Brussel·lesDavant de l'atac de Moscou a Ucraïna, els països membres de l'Aliança Transatàntica (OTAN) que fan frontera amb Rússia se senten amenaçats i han apel·lat a l'article 4 de l'organització, que crida a consultes tots els aliats quan un d'ells veu en perill la seva integritat territorial o la seva seguretat. Lituània, Letònia, Romania, Polònia o Estònia, entre d'altres, han activat aquesta via i, després d'una reunió extraordinària aquest mateix dijous, l'OTAN ha acordat posar en marxa els seus plans defensius i desplegar més forces militars a l'est europeu amb actius tant terrestres com marítims i aeris. "Un atac a un dels aliats és un atac a tots", ha avisat el secretari general, Jens Stoltenberg.
"És un atac brutal de guerra. Una guerra d'una magnitud que pensàvem que ja era història", ha dit Stoltenberg, que ha recordat que la funció de l'OTAN és només defensiva, però que ha repetit diverses vegades que l'Aliança està preparada per respondre en funció de l'article 5: "Rússia sap que si ataca a un aliat, responem tots", ha assegurat quan li han preguntat quin és el millor pla per dissuadir Putin.
A més, els aliats es reuniran aquest divendres mateix de manera urgent i per via telemàtica per abordar la situació. "Aquesta és la nova normalitat", ha dit Stoltenberg, que creu que és necessari reflexionar sobre les relacions entre l'OTAN i Rússia a partir d'ara i sobre com han de fer front al règim "autoritari i agressiu" de Moscou. Stoltenberg ha lamentat també que mentre s'estava intentant fer tots els esforços per mantenir la via diplomàtica, Rússia estava planejant una invasió de la qual l'OTAN i Washington fa mesos que advertien. Stoltenberg ha recordat que Rússia va negar fins a l'últim moment la voluntat d'envair Ucraïna i finalment ho ha fet. L'ex primer ministre noruec ha lamentat que Putin no es prengués "mai seriosament els esforços diplomàtics", perquè mentre estaven mantenint reunions al més alt nivell continuava planificant la invasió.
Els països que han apel·lat a l'article 4 són Polònia, Bulgària, Romania, la República Txeca, Eslovàquia, Letònia, Lituània i Estònia. Que l'OTAN prengui a partir d'ara mesures addicionals en resposta a l'atac des de Moscou no vol dir, però, que enviï tropes a Ucraïna. No hi ha plans per fer-ho perquè Ucraïna no és un membre de l'Aliança. Els reforços al país atacat aquest dijous per Rússia s'han enviat des d'Europa en forma d'ajuda financera, de recursos i assessorament defensiu, però no a través de l'enviament de tropes. Un dels pretextos d'aquesta guerra és que Moscou exigeix justament que Ucraïna no pugui passar mai a formar part de l'Aliança.
El que sí que farà l'Aliança és enviar efectius "per terra, mar i aire" a prop d'Ucraïna. S'enviaran tropes a Polònia, vaixells al Mar Bàltic i es reforçarà de manera global l'espai aeri de l'est europeu. Sempre, ha insistit, de manera defensiva i preventiva, però amb la voluntat d'estar preparats si cal respondre a l'atac a un dels aliats. Tot plegat ho discutiran i ratificaran els líders integrants d'aquesta organització aquest mateix divendres, en una cimera en què també participaran els dirigents de Finlàndia i Suècia, que no són membres de l'OTAN, i també els presidents del Consell Europeu, Charles Michel, i de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.