L'OTAN descarta intervenir per terra o per aire a Ucraïna perquè provocaria una "guerra total" a Europa

Brussel·lesNi avions ni tancs de l'OTAN a Ucraïna. Els aliats descarten absolutament no només enviar directament tropes a la guerra que Rússia ha començat a Ucraïna sinó també crear una zona d'exclusió aèria al país envaït. "No entrarem a Ucraïna, l'única manera d'implementar una zona d'exclusió d'aèria és enviar avions i imposar-la fent caure els avions russos", ha dit aquest divendres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, després d'una reunió extraordinària dels ministres de l'Aliança a Brussel·les. Per al conjunt dels aliats transatlàntics, prendre una mesura com aquesta podria acabar en una "guerra total a Europa", en paraules del secretari general, que ha apuntat a aquesta possibilitat per primera vegada amb total claredat.

L'OTAN no farà res que pugui atiar encara més el conflicte, perquè seria "devastador". "Per això prenem aquesta decisió dolorosa. Hem imposat sancions, però no podem involucrar les forces de l'OTAN fins al conflicte a Ucraïna, ni per terra ni per aire", ha admès Stoltenberg. Aquestes declaracions arriben després que el mateix president rus, Vladímir Putin, hagi recomanat a Occident que no prengui aquesta mesura: "Els aconsellaria que no agreugin la situació, que no imposin cap restricció", ha dit aquest divendres.

Tot i això, la bel·ligerància de Moscou no s'atura, i després d'un últim atac a la central nuclear de Kaporíjia, Occident també s'ha resignat a admetre que "els dies que venen seran pitjors". Amb aquesta cruesa ho ha descrit Stoltenberg, que avisa que encara hi haurà "més morts, més patiment i més destrucció". Els aliats no deixen de cridar Putin a aturar el conflicte i a obrir una via diplomàtica "sincera", però mentrestant continuen reforçant la seva presència al flanc oriental, és a dir, resseguint la frontera ucraïnesa. Per primera vegada, amb motiu de la defensa de la seguretat col·lectiva, s'han mobilitzat les forces especials de resposta de l'Aliança a més d'enviar-hi altres recursos militars de reforç.

La preocupació a Occident, tant a l'OTAN com a la Unió Europea, és que Putin no s'aturi a Ucraïna i arribi a Moldàvia o Geòrgia, on segons el secretari general de l'Aliança hi ha risc real de desestabilització. Però també hi ha països europeus i aliats directament fronterers amb Ucraïna que pateixen per la seva seguretat i d'aquí que els aliats recordin constantment que l'atac a un d'ells activaria automàticament la resposta conjunta. En la roda de premsa d'aquest divendres, el to del secretari general ha sigut encara més seriós que habitualment, i ha reivindicat la unitat occidental davant l'amenaça russa: "Putin ha fracassat a l'hora de dividir-nos, estem més units, determinats i forts que mai", ha dit Stoltenberg, que també ha explicat que estan treballant més coordinadament que mai amb Finlàndia i Suècia, que no formen part de l'Aliança. Tots dos països a partir d'ara formen part de totes les consultes sobre la crisi.

Hores després, en una altra demostració d'unitat, Stoltenberg ha participat en la reunió de ministres d'Exteriors de la UE, a la qual també s'han unit el secretari d'Estat nord-americà, Anthony Blinken, i els seus homòlegs del Canadà i el Regne Unit. El titular d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, també hi ha intervingut telemàticament. Aquesta vegada, els ministres no han pres cap decisió nova, però el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, ha explicat que ja s'estan discutint noves sancions, com ara ampliar la llista de bancs exclosos del Swift. "Hi haurà més sancions, les estem estudiant", ha dit. Tot i això, l'exministre espanyol ha volgut valorar les conseqüències de les sancions ja en vigor, que ja es noten en l'economia russa, arran d'una guerra "brutal" amb la qual sembla que Putin vulgui "destruir" tot el país. Al mateix temps, Borrell ha reconegut que "malauradament no es podrà aturar la guerra demà mateix, però sí que es pot afeblir l'economia russa, i molt".