L'OTAN aprovarà un nou paquet d'armament per a Ucraïna a la cimera de Madrid
Stoltenberg confia també acordar un increment de presència militar als països de l'Est
BarcelonaL'OTAN preveu aprovar un nou paquet d'armament per a Ucraïna en la cimera de l'Aliança que se celebrarà a Madrid a finals de mes. Ho ha explicat aquest dimecres el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que només ha detallat que serà "armament pesant i de llarg abast". "Es tracta de capacitar Ucraïna perquè passi d'un equipament militar vell de l'era soviètica a un equipament modern alineat amb els estàndards de l'OTAN", ha recalcat diverses vegades Stoltenberg, que ha comparegut en roda de premsa just abans d'una nova reunió dels ministres de Defensa de l'organització.
La reunió d'aquest dimecres, de fet, ha de servir perquè el ministre de Defensa ucraïnès posi al dia els aliats sobre "les necessitats més urgents d'Ucraïna" i perquè "els aliats de l'OTAN facin nous anuncis de suport a Ucraïna". És la tercera vegada, de fet, que els ministres de l'Aliança es reuneixen per coordinar l'assistència a Ucraïna. "Estem extremadament concentrats en augmentar el suport" a Ucraïna, ha dit Stoltenberg.
Stoltenberg també ha confirmat que el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, intervindrà en la cimera de Madrid i farà un discurs davant dels líders de l'OTAN. "Se l'ha convidat a fer-ho en persona, però si no pot assistir-hi compareixerà per videoconferència", ha especificat Stoltenberg. La cimera de Madrid té com a objectiu principal aprovar la nova línia estratègica de l'OTAN per als pròxims 10 anys, però la "guerra il·legal de Rússia a Ucraïna", diu Stoltenberg, no només ha posat nous punts a l'ordre del dia sinó que també ha donat forma a aquesta nova estratègia.
"El concepte estratègic que vam aprovar fa 10 anys parlava de Rússia com a aliat estratègic i recordo que el mateix Dmitri Medvédev (llavors president de Rússia) va atendre aquella cimera, però ara ja no ens referirem així a Rússia", ha apuntat el cap de l'Aliança, i ha afegit també que si en aquell document no es va fer cap menció a la Xina, en la nova línia estratègica sí que hi sortirà. "No la definirem com a adversària, però sí que hi adreçarem aspectes de seguretat i els reptes que planteja", ha dit.
Stoltenberg preveu que la cimera permeti també "enfortir i escalar" la presència militar de l'OTAN als estats membres de l'est d'Europa, on arran de la guerra a Ucraïna "ja s'han duplicat les unitats de combat" de l'OTAN, que han passat de quatre a vuit. "Més presència vol dir més capacitats i major preparació" en aquesta regió, ha afegit Stoltenberg, que ha detallat que no es tractaria de sumar posicions militars "permanents" en aquests països sinó "estacionaments rotatoris". Per tot això, Stoltenberg confia també que la cimera acordi un increment de la inversió en Defensa que segueixi la línia ascendent dels últims set anys, des de l'annexió de Crimea per part de Rússia.
Stoltenberg ha assegurat que l'acord de l'OTAN i Rússia del 1997 no impedeix aquest increment de presència militar de l'Aliança, però en tot cas, ha al·legat, "Rússia va abandonar aquest acord quan va envair Ucraïna".
Diàleg amb Turquia, Suècia i Finlàndia
Les sol·licituds d'adhesió a l'OTAN de Suècia i Finlàndia seran un altre punt a debatre en la cimera, però molt probablement no tindran una resolució allà mateix, tal com el mateix Stoltenberg havia previst fa unes setmanes. "En aquell moment era més optimista, sí, perquè llavors no teníem cap informació que digués que això seria un problema", ha admès. Ara, l'oposició de Turquia a aquesta ampliació de l'OTAN ha deixat el procés congelat mentre s'intenten "resoldre les preocupacions legítimes" del govern de Recep Tayyip Erdogan. El mateix Stoltenberg es va reunir aquest cap de setmana amb la primera ministra de Suècia i el president de Finlàndia per tractar aquestes "preocupacions" d'Ankara, que argumenta la seva oposició a l'entrada dels nòrdics pel suposat suport que donen aquests dos governs als kurds. El Partit dels Treballadors Kurds (PKK) és considerat, també per l'OTAN i per Suècia i Finlàndia, com una organització terrorista, però Suècia no considera així el Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca del PKK a Síria. Aquest seria el principal obstacle, junt amb la petició turca d'extradicions d'activistes kurds que viuen a Suècia, però el secretari general de l'OTAN diu que s'està "treballant per buscar-hi solucions al més aviat possible perquè [Suècia i Finlàndia] puguin convertir-se en membres [de l'OTAN] tan aviat com es pugui".
També hi ha converses amb Turquia perquè el govern d'Erdogan "faciliti algun acord que permeti extreure cereals dels ports del mar Negre" per alleugerir la pujada de preus dels aliments derivada del conflicte a Ucraïna, segons Stoltenberg. El cap de l'OTAN ha volgut deixar clar, de fet, que "en contra de la narrativa que està fent servir el Kremlin, la pujada de preus no és provocada per les sancions d'Occident a Rússia sinó per la invasió russa a Ucraïna, així que la millor manera d'aturar la pujada de preus és aturar la guerra il·legal de Rússia", ha dit.