L'oposició russa crida a manifestar-se contra el frau electoral

MoscouTemperatures de 6 graus i pluja moderada però contínua han incomodat aquest dilluns els pocs centenars de manifestants que s’han acostat a la plaça Puixkinskaia, a Moscou. L'havia convocat el Partit Comunista de la Federació Russa (PCFR) per protestar per un suposat frau electoral en les eleccions parlamentàries russes d'aquest cap de setmana. És un fet inèdit: el Partit Comunista és el primer partit de l’anomenada “oposició sistèmica”, i això suposa que és un grup lleial al Kremlin i, per tant, considerat "sense perill" pel govern de Vladímir Putin. Però fins i tot ells han dit prou. "Hem pres la decisió de sortir al carrer", ha assegurat Valeri Raixkin, primer secretari del PCFR a Moscou, en un discurs que ha mutat en míting contra el frau electoral, la votació a distància i, sobretot, el govern de Putin. Enmig dels crits d'indignació dels assistents, el primer secretari ha dit que no reconeixeran els resultats electorals obertament i ha convidat els seus seguidors a tornar a sortir al carrer el dissabte vinent, al mateix lloc.

Amb el 99,69% dels vots escrutats, ja es pot dir que Rússia Unida –el partit a qui Vladímir Putin dona suport de manera oberta, tot i no ser-ne membre oficial– ha guanyat les eleccions a la Duma. No és cap sorpresa: aquest resultat ja s'esperava setmanes abans que obrissin els col·legis electorals. De fet, l’oficialisme rus ja va començar a celebrar la victòria diumenge a la nit, quan s’havia escrutat un 20%. Res és casual. El president rus, que considera clau la victòria i el control de la Duma per a la seva futura reelecció, s’havia preparat el terreny en els últims mesos: havia escapçat l’oposició i havia aprovat mesures populars per guanyar-se l’electorat. També va incentivar el vot amb sortejos d’apartaments o cotxes. Per al 0,31% restant dels vots, aproximadament prop de 170.000 paperetes en un país amb 160 milions d’habitants, s’haurà d’esperar, sembla, fins divendres perquè es facin públics. La pandèmia també ha retardat els terminis i va provocar que els comicis s'allarguessin durant tres jornades, de divendres a diumenge.

La repressió prèvia als comicis, amb la imatge d'un Navalni empresonat i fora de combat –que fa molt mal a molts russos, sobretot els més joves–, se suma a les denúncies de múltiples irregularitats que es van produir durant els dies que es van posar les urnes. Diversos grups opositors, també el Partit Comunista, han denunciat episodis, acompanyats de vídeos a les xarxes socials, que corroborarien les seves denúncies. En un, per exemple, es veia com es desallotjaven els observadors per “desinfectar” l’edifici a causa de la pandèmia, però els opositors asseguraven que, en realitat, es va fer perquè una integrant de la Comissió Electoral aprofités per posar vots, d’amagat, a les urnes.

"Oligarquia corrupta"

En la manifestació d'aquest dilluns s'han fet constants referències a aquests casos. Denis Panfienov, també del grup comunista i diputat de la Duma, no ha dubtat a titllar les elits del país “d’oligarquia corrupta”. En el seu discurs també ha criticat sense embuts el sistema d’elecció a distància, que ha titllat de "sistema ideat per dos programadors i tres agents de les forces especials". I la multitud congregada ha respost amb càntics: “Rússia sense Putin, Rússia sense Putin”.

Tot i ser d’una altra formació política, també s’ha dirigit als presents Marina Litvinovitx, candidata de la formació opositora Iàbloko. Durant el seu discurs ha exigit que “desaparegui el sistema de vot durant diversos dies”. Litvinovitx ha volgut recordar tots els presos polítics però, en especial, un: Aleksei Navalni. De fet, un cop acabat el seu discurs, ha animat els manifestants a corejar el seu nom. Mentrestant, Raixkin, líder dels comunistes, ha aprofitat la manifestació per demanar que l’oposició que encara queda en peu s’uneixi. Així podria ser si tots dos grups aconsegueixen trobar punts d’acord entre ells. De moment, però, sembla que ja en tenen un, el principal: el rebuig al govern de Vladímir Putin.