L'ONU tem que alguns països bloquegin el Tractat dels Oceans

Barcelona"Les aigües internacionals són nostres", va dir el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, fa poques setmanes. Es referia a tots els habitants del planeta, esclar, i ho feia per denunciar "l'egoisme" que, segons ell, està bloquejant el consens necessari per aprovar el que molts anomenen el Tractat dels Oceans. Altres en diuen el Tractat de l'Alta Mar. En tot cas serà un "instrument jurídicament vinculant" que oferirà per primer cop un marc legal internacional per gestionar de forma sostenible els recursos que proporcionen les aigües internacionals, les que no són de ningú. O com bé diu Guterres, que són de tots.

Després de deu anys de negociacions, i d'una última reunió fallida tot just el passat mes de març, la cimera de l'ONU que arrenca aquest dilluns ha de ser la definitiva. Els 160 estats membres de la Convenció de l'ONU per a la Llei del Mar (UNCLOS, en anglès) es reuneixen a Nova York fins al 26 d'agost, quan s'espera que finalment s'aprovi aquest tractat. Serà un pas clau per a la protecció de la vida marina que s'ha de completar al desembre amb l'acord sobre biodiversitat del planeta, que fixarà l'objectiu de protegir un 30% de la Terra i dels oceans el 2030.

Guterres no va voler mencionar cap país concret quan va denunciar l'egoisme que estava bloquejant un acord per aquest tractat. Però és fàcil de deduir. "Les organitzacions industrials, sobretot les pesqueres, però també ara la mineria, per exemple, tenen molt poder lobístic i volen fer descarrilar el text final de l'acord per tal de perpetuar l'statu quo", diu l'oceanògrafa Pilar Marcos, responsable d'Oceans de Greenpeace Espanya, que participarà com a observadora en la cimera de Nova York. L'statu quo és, de fet, la desregulació general i l'única governança que executen ara, per exemple, els organismes regionals d'ordenació pesquera (OROP), que gestionen un 5% de les espècies marines d'alta mar, com el verat o la tonyina, però es reparteixen el mapa dels oceans.

Aquests lobis actuen normalment a través de les delegacions governamentals, que són les que negocien el tractat i que sovint ho fan a partir d'interessos econòmics nacionals. Només sis països concentren el 77% de la flota pesquera en alta mar: la Xina, Taiwan, el Japó, Indonèsia, Espanya i Corea del Sud, en aquest ordre, segons un estudi publicat a Sciences Advanced. Els Estats Units i Rússia són els immediatament següents en la llista. Els esforços xinesos i russos per descafeïnar l'acord, de forma que els permeti seguir explotant els recursos pesquers i de tota mena, són un secret de domini públic. Però no són els únics. "Espanya parla per boca de la indústria pesquera en aquestes negociacions", diu Pilar Marcos, que reclama a la Unió Europea que agafi el lideratge durant aquesta cimera per garantir que en surt un tractat ambiciós. El principal objectiu del tractat, de fet, és protegir i conservar la vida marina en alta mar.

Vetos a la pesca

L'esborrany que hi ha ara sobre la taula preveu que es puguin crear àrees marines protegides, és a dir, vetades a la pesca, en zones de l'alta mar que es considerin clau per a la biodiversitat. El text diu que per fer-ho caldrà l'acord de la "conferència de parts", que vol dir els aproximadament 160 països membres de l'UNCLOS. També diu que les decisions han de ser preses per consens o bé, si això no fos possible, per "majoria de dos terços" dels estats membres. Un sistema molt poc àgil, però millor que el que hi ha ara, que és inexistent.

Però, a més de la seva creació, "cal veure també com es gestionen i es controlen aquestes zones en aigües internacionals", apunta l'oceanògraf Xavier Pastor, fundador d'Oceana, que proposa crear una mena de "cascos blaus" dels mars per vigilar el compliment d'aquesta protecció. Pastor posa com a exemple l'èxit de la protecció de la tonyina vermella, un peix que fa 15 anys estava en risc d'extinció. "Les dues zones de reproducció de la tonyina vermella són al sud de Formentera i al golf de Mèxic, així que fa uns deu anys es van crear àrees protegides en aquests dos punts, amb quotes molt rígides. Els governs d'Espanya, França, Itàlia i Malta van posar les seves armades de guerra a protegir aquestes zones i en cinc anys la tonyina vermella es va recuperar i va arribar als nivells previs a la crisi", explica. Pastor creu que, seguint aquest exemple, les flotes navals de molts països podrien posar recursos i personal al servei de la protecció de les futures àrees protegides en alta mar. Tot i que l'esborrany del tractat no va pas tan lluny.

Futures medicines del fons del mar

La proposta que hi ha sobre la taula també diu que "els recursos genètics" que es trobin en alta mar no podran ser reclamats com a part de la sobirania de cap estat, que "seran per a benefici de la humanitat com un tot, prenent en consideració els interessos i les necessitats dels estats en vies de desenvolupament", i que "només es faran servir per a objectius pacífics". Al fons del mar, de fet, hi pot haver la base de moltes medicines del futur, i per això el tractat vol crear fins i tot un "mecanisme de benefici compartit".

Si prospera el nou tractat, que en realitat es diu Instrument legalment vinculant de l'UNCLOS per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica marina a les àrees fora de la jurisdicció nacional (BBNJ, en les sigles en anglès de biodiversity beyond national jurisdiction), es podria regular també la incipient indústria minera del fons marí, que en vol extreure minerals indispensables per a les noves tecnologies però a un alt cost ecològic. Ara mateix l'única autoritat internacional que ho regula és la ISA (International Seabed Authority), que ho fa amb interessos comercials i no pas de biodiversitat.