L'ONU intenta un acord amb l'Iran després de detectar un fort enriquiment del seu urani

BarcelonaEl director general de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha viatjat a l'Iran en els últims dies per tractar de reprendre les inspeccions internacionals a les plantes nuclears iranianes, en les quals en els darrers dies s'havia detectat un fort increment en l'enriquiment d'urani que preocupava la comunitat internacional. Després del seu retorn aquest diumenge, Grossi ha dit en roda de premsa que la seva visita ha establert "un camí constructiu" amb l'Iran per poder restablir aquestes inspeccions, però que no s'ha tancat cap acord en ferm al respecte. L'abast de la cooperació de Teheran amb l'organisme dependrà, ha dit, de futures negociacions.

"No soc ni optimista ni pessimista. Aquest és l'esperit amb què he tornat de Teheran", ha dit Grossi. El cap de l'OIEA ha respost que "sí" quan li han preguntat si l'Iran havia accedit a tornar a posar en marxa les càmeres de vigilància i seguretat que havia desactivat en les seves plantes nuclears. Però no hi havia acord clar sobre si l'Iran proveiria a l'agència internacional les gravacions o altres dades de monitoratge. "Hi ha coses que encara hem d'aclarir", deia Grossi.

"Tenim una bona oportunitat, però no puc donar garanties. No obstant, jo mai em rendeixo. Això és un pas en la direcció correcta", afegia el cap de l'OIEA. "El que hem après en el passat és que els fulls de ruta o calendaris no sempre funcionen. Estem treballant amb el rerefons de realitats polítiques", apuntava.

Durant la seva visita de divendres i dissabte passat a Teheran, Grossi es va reunir per primera vegada amb el president iranià, Ebrahim Raisi, per explicar-li la seva visió de com ha de ser la cooperació entre l'organisme de vigilància i la República Islàmica. "Parlar amb les persones que prenen les decisions ja és una gran diferència", ha destacat Grossi com a nota optimista del seu viatge.

Des del febrer del 2021 els inspectors de l'organisme només tenen accés limitat a les instal·lacions i activitats nuclears de l'Iran. El mes anterior, l'Iran havia tornat a enriquir urani al 20%, trencant així l'acord nuclear signat el 2015 amb les potències occidentals. De fet, l'any 2019 el país va anunciar que es retirava parcialment d'aquell acord després que Donald Trump hagués retirat abans els Estats Units.

Signes d'enriquiment d'urani proper a la bomba atòmica

Tot i les limitacions de l'OIEA per accedir al país des de llavors, els seus inspectors van detectar aquest mateix febrer, en una instal·lació nuclear subterrània a l'Iran, traces d'urani enriquit per sobre del 83%, cosa que ja està molt a prop del 90% necessari per a una bomba atòmica. L'Iran diu que aquest nivell d'enriquiment és degut a un error tècnic no intencionat. Grossi ha destacat també que l'Iran no n'ha produït quantitats significatives ni ha acumulat aquest material.

Després de la revelació sobre aquest enriquiment d'urani iranià proper al 90%, Israel va tornar a fer sonar l'espantall d'un atac contra instal·lacions nuclears a l'Iran, amb l'argument del seu dret a defensar-se. Sobre això, Grossi ha remarcat aquest dilluns que, segons el dret internacional, "des de la Convenció de Ginebra del 1949 fins a les resolucions de la mateixa OIEA", qualsevol atac contra instal·lacions nuclears està prohibit.

Els 35 països membres de la junta de governadors de l'OIEA es reuneixen aquesta setmana a Viena, en una trobada dominada per la disputa nuclear amb l'Iran i la crisi a Ucraïna. Les promeses fetes durant la visita de Grossi al país, tot i ser ambigües, semblen haver impedit que aquesta reunió adopti finalment una resolució de condemna als avenços del programa nuclear iranià, un fet que amenaçava de generar una escalada en el conflicte nuclear amb l'Iran.