L'onada de menors no acompanyats a la frontera dels Estats Units, un repte per a Biden

L'administració de Joe Biden, als Estats Units, ha advertit aquest dimarts que calcula fer més detencions a la frontera sud amb Mèxic aquest any que en cap altre moment de les dues últimes dècades i ha subratllat la urgència de desenvolupar una política estable per gestionar l'increment constant d'immigració provinent de l'Amèrica Central. Ho ha explicat el secretari de Seguretat Nacional, Alejandro N. Mayorkas, en resposta a les crítiques que li plouen al president Biden per com està gestionant l'arribada massiva de nens i adolescents no acompanyats provinents de països centreamericans que s'està produint des del gener. La dreta l'ataca per no ser prou dur i l’esquerra per no ser prou humà.

El president ha demanat temps i paciència, i ha culpat el seu predecessor del desmantellament del sistema d’immigració nord-americà pel seu afany de bloquejar l'entrada d'estrangers al país. Però fins i tot els màxims assessors de Biden admeten que després de fer marxa enrere en les dures polítiques de Donald Trump tampoc no hi ha una solució ràpida i fàcil per a un problema que ha sigut una crisi recurrent. "No ens fem il·lusions perquè és una situació difícil i sabem que durarà temps", ha dit Mayorkas en un comunicat aquest dimarts. La Cambra de Representants ha de votar aquesta setmana diverses mesures d'immigració, mentre el govern s'afanya a ampliar els espais d'acollida per als joves migrants que arriben a la frontera.

Durant l'exercici actual, que va començar l'1 d'octubre, Duanes i Protecció de Fronteres ha registrat més de 396.000 arribades de migrants, incloent-hi els ports oficials d'entrada, en comparació amb prop de 201.600 durant el mateix període de l'any fiscal anterior. La majoria d'aquestes travessies van ser d'adults solters, que segons les normes actuals sovint són expulsats immediatament cap a Mèxic o els seus països d'origen. Però els nens no acompanyats són traslladats per un agent fronterer primer a un centre de detenció, on se suposa que haurien d'estar un màxim de 72 hores, i després a un refugi gestionat pel departament de Salut i Serveis Humans. Aquests refugis funcionaven fins fa poc amb capacitat restringida a causa de la pandèmia de coronavirus, cosa que deixava milers de menors atrapats a les presons de la frontera, on alguns dormen sobre estores amb làmines de paper d'alumini, segons els advocats que van visitar una instal·lació de Texas.

Però fins i tot abans de la pandèmia el sistema d’acollida sovint quedava sobrepassat. El govern Biden ha ordenat aquest mes que els refugis tornin a la seva capacitat normal, cosa que ha permès augmentar-hi el nombre de llits disponibles en un 40% aproximadament. Davant el nombre creixent de menors a la frontera, l’administració s’està esforçant per trobar espai addicional, incloent-hi un centre de convencions al centre de Dallas, un antic campament de treballadors del petroli a Texas, una instal·lació de la NASA a Califòrnia i fins i tot una zona d'acampada a Arizona.

Biden va dir en una entrevista amb ABC News que l'administració podria haver aconseguit espai suficient el mes que ve per als menors no acompanyats atrapats als centres de detenció fronterers. El govern també intenta reduir el temps que es necessita per traslladar un nen d'aquestes instal·lacions frontereres fins als refugis, racionalitzant un sistema que els fa passar per tres burocràcies diferents: la de la Patrulla Fronterera, la de l'Agència d'Immigració i Duanes i la del departament de Salut i Serveis Humans. La coordinació entre les tres agències sovint no funciona i comporta retards. Per això Biden ha començat a col·locar funcionaris del departament de Salut en instal·lacions frontereres per accelerar el procés de recerca d’un familiar o un altre patrocinador per als menors dins dels Estats Units que se'n pugui fer càrrec.

De moment Biden ha deixat en vigor una norma d’emergència per la pandèmia de covid-19 que va instaurar Trump i que permet retornar en calent la majoria de migrants que arriben a la frontera, tot i que l'ha suspès per als menors no acompanyats. Però el personal de seguretat nacional admet que només podran fer servir aquesta normativa durant un temps, fins que la vacunació estigui disponible de manera majoritària.

La nova política migratòria de Biden inclou mesures que es poden prendre amb relativa rapidesa i altres que trigaran més, ja que requereixen l'acord del Congrés o bé la cooperació dels governs dels estats de l'Amèrica Central. Unes mesures que hauran de donar resposta tant als menors no acompanyats que ara col·lapsen el sistema com a les famílies sol·licitants d’asil i els que intenten fugir dels agents fronterers.

A curt termini, com que l'arribada de la primavera convida cada cop més persones a aprofitar el bon temps per migrar cap al nord, l’administració Biden ha de trobar la manera d’atendre temporalment els milers de nens migrants que arriben a la frontera dels Estats Units sense un tutor legal. Això vol dir ampliar les instal·lacions on els nens poden estar legalment detinguts fins a 72 hores sota la custòdia de la patrulla fronterera. I també vol dir trobar més allotjaments i centres on els nens migrants puguin viure setmanes o fins i tot mesos mentre el govern busca un familiar o amic que se'n faci responsable o es decideix si han de tornar als seus països d’origen. L’administració de Biden ja té problemes per augmentar ràpidament la seva capacitat d'acollida. Però els reptes a llarg termini són encara més descoratjadors.

Els assessors de Biden plantegen establir mecanismes a Mèxic perquè els migrants hi presentin les sol·licituds de refugi als Estats Units d’una manera ordenada i segura, sense arribar a la frontera. Però això encara trigarà mesos i no està clar tampoc si els migrants s'hi adreçarien.

Per als que sol·liciten asil, l’equip de Biden ha dit que escurçarà el procés de revisió, que actualment pot trigar anys fins a arribar a una decisió final. Mayorkas ha dit que els casos d’asil s’han de decidir en setmanes, d’una manera o d’una altra. Però per aconseguir-ho caldrà invertir diners i contractar persones per processar l'enorme acumulació de casos.

Finalment, Biden ha promès augmentar el suport a països com Hondures, el Salvador i Guatemala perquè els seus ciutadans ja no sentin la necessitat de fugir de casa. Però fins i tot amb els 4.000 milions de dòlars que el president ha proposat, la reconstrucció de societats devastades per la violència, les bandes i les economies estancades trigarà anys o dècades, si és que funciona.

Totes les solucions que Biden està considerant s'estan debatent des de fa dècades, sovint com una legislació integral sobre immigració que no ha aconseguit mai l'acord necessari per ser aprovada al Congrés, víctima de profundes divisions partidistes.