L'Eurocopa, focus de covid-19
L'OMS culpa el torneig de l'escalada de contagis a Europa a causa de les multituds als estadis i a la variant delta
BarcelonaMinut 85 de l'Anglaterra-Alemanya d'aquest dimarts. Harry Kane, davanter centre i capità dels anglesos, remata al fons de la xarxa una centrada per l'esquerra de Jack Grealish i marca el 2 a 0. Anglaterra certifica el seu pas a quarts de final de l'Eurocopa i elimina el conjunt germànic, una gesta històrica: des del 1970, els alemanys sempre havien eliminat els anglesos dels grans tornejos. L'estadi de Wembley, ple en un 50% de l'aforament amb unes 44.000 persones, s'enfonsa. A la graderia, els aficionats locals salten, canten, criden i s'abracen. Una escena que es repeteix en bars, pubs, al carrer o en domicilis particulars d'arreu del país.
No ha transcendit si la cancellera Angela Merkel va seguir el partit. Si ho va fer, molt probablement es va posar les mans al cap després del 2 a 0 de Kane. I no per la derrota de la seva selecció, sinó per les escenes d'eufòria que van venir després i que, segons Berlín, afavoreixen la transmissió del covid-19 i posen en risc la desescalada a Europa.
El de Merkel ha sigut un dels governs europeus més preocupats per l'arribada de la variant delta –originària de l'Índia, on ha causat setmanes d'autèntic malson–, i aquest dijous el ministre de l'Interior, Horst Seehofer, ha alçat la veu contra la UEFA: "La seva posició és totalment irresponsable", ha dit en referència a permetre les concentracions multitudinàries als estadis, pròpies de temps prepandèmics. No ha sigut l'única estirada d'orelles que ha rebut l'organisme que governa el futbol europeu i que presideix l'eslovè Aleksander Ceferin. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha situat l'Eurocopa com el principal focus dels nous contagis de covid que s'estan registrant al Vell Continent. Després de moltes setmanes a la baixa, els contagis s'han disparat un 10% entre els països europeus. "Hem de mirar molt més enllà dels estadis", ha afirmat, també aquest dilluns, Catherine Smallwood, responsable d'emergències de l'OMS. "Hem de mirar com arriba aquesta gent als estadis, si viatgen en autobusos plens. ¿I quan surten dels estadis, què fan? ¿Es dirigeixen a bars i pubs abarrotats per veure els altres partits? Són aquests esdeveniments els que impulsen la propagació del virus", ha afegit. El cap de l'OMS a Europa, Hans Kluge, s'ha expressat en la mateixa línia i ha admès que aquests tipus d'esdeveniments esportius poden convertir-se en "escenaris de supercontagi".
La UEFA es defensa
De moment, hi ha alguns episodis que justifiquen el neguit de l'OMS i de Merkel. A Finlàndia, almenys 300 aficionats que van viatjar fins a Sant Petersburg per animar la seva selecció en el partit contra Rússia del 16 de juny han donat positiu per covid un cop han tornat a casa. El cap de seguretat de Salut local finlandès, Mika Salminen, explicava que això havia disparat la ràtio d'infeccions diàries al país. Una situació similar s'ha viscut al Regne Unit, on prop de 2.000 seguidors de la selecció escocesa han acabat donant positiu després de viatjar a Londres, una de les seus de l'Eurocopa. Segons les autoritats sanitàries locals, dels 1.991 positius uns 1.249 havien estat a la capital britànica quan ja eren contagiosos i, com a mínim, 397 havien anat a Wembley el 18 de juny per assistir al partit que enfrontava Escòcia contra Anglaterra. També preocupa la fase final del torneig. Aquest cap de setmana es disputaran els quarts de final en quatre escenaris diferents: Sant Petersburg, Munic, Bakú i Roma. De tots quatre, la ciutat russa (on s'enfrontaran Espanya i Suïssa) és la que viu una situació més delicada, amb la xifra de contagis i d'hospitalitzacions disparada i amb el país batent rècords de morts diàries.
La UEFA no ha trigat a defensar-se de les acusacions. "La decisió final sobre el nombre de persones que assisteixen als partits dins els equipaments de qualsevol país amfitrió i estadi està sota la responsabilitat de les autoritats locals, i la UEFA segueix estrictament les seves mesures", ha recalcat en un comunicat. I és que quan es definien els criteris per decidir la forma del torneig, l'organisme va explicar que el percentatge d’aficionats que entrarien a cada estadi seria calculat per cadascun dels països amfitrions. I per fer-ho, es decidia segons la projecció de la situació sanitària, a partir de factors com el ritme de vacunació local o el moment de desescalada en què es trobava el territori en qüestió. Cal recordar algun exemple controvertit, com quan a finals d'abril la UEFA va desestimar que Bilbao fos seu de l'Eurocopa perquè considerava que el govern basc era massa estricte amb les normes covid per accedir a l'estadi.
Per aquest motiu, hem vist estadis de tot tipus: plens al 100%, com a Budapest; plens al 73,5%, com a Copenhaguen; plens a la meitat, com a Sant Petersburg, Londres o Bakú; o gairebé buits, com a Sevilla (25%-30%) o a Munic (22%). Les mesures per accedir-hi també eren diferents. A Amsterdam, Copenhaguen o Munic calia presentar, entre d'altres, un test de covid-19 per entrar al camp. Una mesura que no ha sigut necessària en altres seus, com Sevilla, Glasgow, Roma o Bakú. Malgrat que en principi la mascareta era obligatòria als recintes, s'han repetit les imatges d'aficionats a les graderies sense utilitzar-la.
Una altra onada?
En la compareixença d'aquest dilluns, Hans Kluge recordava que el ritme de contagi de la variant delta és molt més ràpid que el de l'alfa –que es va originar al Regne Unit– i insistia que s'ha d'estar preparat per a una nova onada abans de la tardor. Si bé és cert que, de moment i gràcies a la vacunació, aquest repunt de positius no s'està traduint ni en hospitalitzacions ni en morts, no s'ha d'abaixar la guàrdia. "S'estan començant a complir els tres requisits per tenir una nova onada: una nova variant, un gruix de la població encara per vacunar i un increment de l'activitat social i econòmica".
Hi coincideix l'epidemiòleg i investigador de l'ISGlobal Quique Bassat, que considera que si setmanes després d'aixecar mesures hi ha una recaiguda important significa que "ens hem de replantejar què s'ha fet malament". Segons la seva opinió, era massa d'hora per veure imatges d'estadis gairebé plens. "I no només són els estadis. A mi em preocupa molt més tot allò que envolta els estadis: els bars, les festes i els viatges", explica a l'ARA.