L'OMS busca respostes a Wuhan mentre la Xina reescriu el relat de la pandèmia

El científic Peter Daszak deixava constància aquesta setmana de la visita a l'Institut de Virologia de Wuhan amb un tuit: “Reunió extremament important avui amb el personal de WIV, inclosa la Dra. Shi Zhengli. Discussió franca i oberta. Preguntes clau formulades i respostes”. Però aquestes respostes i la recerca sobre el terreny de l'equip de l'OMS arriben amb un any de retard.

És el temps que ha trigat la Xina a autoritzar l'entrada d'un grup de científics internacionals per investigar el possibles orígens del covid-19 i com es va produir el salt als humans. Els mesurats missatges a Twitter, juntament amb les imatges de l'equip de científics desplaçant-se als llocs que visiten, són l'única informació sobre la feina de l'OMS a Wuhan. L'organització ja havia advertit que no es tracta de buscar culpables, sinó veritats científiques, i que cal temps per analitzar el material.

Però costa de creure que els integrants de la missió puguin tenir accés a alguna cosa més que les dades que els vulguin proporcionar els científics xinesos que han fet el treball preliminar.

De moment l'equip ha visitat hospitals i centres de recerca. També se'ls ha permès entrar per primera vegada al mercat de Huanan, on es va identificar el primer brot. Es coneixia com a mercat de marisc, que a la Xina s'acostuma a vendre viu conservat en peixeres. Però en el recinte també s’hi oferien espècies silvestres vives sense cap control sanitari. L'ampli menú incloïa des de serps fins a civetes, i per descomptat el famós pangolí. La visita ha tingut un valor més simbòlic que útil per trobar nous indicis, ja que el mercat va ser clausurat, desinfectat i tapiat el gener passat.

L'altra parada important ha estat a l'Institut de Virologia de Wuhan, un laboratori d'alta seguretat que investiga sobre coronavirus. Les teories conspiranoiques sostenen que el covid-19 es va dissenyar aquí o bé que el virus es va escapar d'aquest laboratori per una errada de seguretat. L'OMS ho ha descartat com a fabulacions aquesta mateixa setmana. 

Mentre la premsa internacional segueix el treball de la delegació de l'OMS, els mitjans xinesos ignoren la missió i, com ells, la majoria de la població. Únicament diaris oficials en anglès, com el Global Times, s'han fet ressò de l'arribada dels científics i han aprofitat per defensar la versió governamental segona la qual el virus podria haver arribat al país amb els congelats importats que es venien al mercat.

La memòria de Li Wenliang

Precisament el viatge de l'OMS coincideix amb el primer aniversari de la mort del doctor Li Wenliang. Les xarxes socials han recordat, amb dolor i respecte, la figura d'aquest oftalmòleg que es va atrevir a alertar que hi havia una epidèmia semblant al SARS a Wuhan.

Li, membre del Partit Comunista, no intentava ser un heroi, el seu missatge anava dirigit a un grup de col·legues, però es va difondre i es va fer viral. Juntament amb altres metges, que també van advertir del problema, va ser perseguit per la policia i acusat de difondre rumors. El govern local intentava amagar l'epidèmia. Li Wenliang es va contagiar durant una operació i va morir. En el seu moment, la seva mort el va convertir en un símbol de denúncia contra un règim que ocultava informació i posava en perill a la població.

Però en aquest any el govern ha imposat el seu relat recolzat en l'èxit de la seva gestió contra la pandèmia, que pràcticament ha eliminat els contagis. S'ha apropiat de la figura de Li Wenliang i l'ha convertit en un heroi nacional que va sacrificar-se per curar els seus pacients. A títol pòstum va ser condecorat i en la versió oficial no hi ha referències al fet que va ser represaliat.

Pequín ha exercit un ferri control sobre la informació per mantenir el seu relat d'èxit sobre la gestió de la pandèmia, obviant els errors. Els ciutadans que van informar del caos que es va viure als hospitals de Wuhan durant les primeres setmanes han estat detinguts. Les famílies que van intentar querellar-se contra els responsables d'ocultar la pandèmia han estat silenciades. Fins i tot és pràcticament impossible per a un periodista estranger entrevistar metges o sanitaris. Les autoritzacions de superiors i institucions es converteixen en un mur infranquejable, excepte si és una convocatòria oficial. I l'explicació més habitual és que han signat contractes de confidencialitat.